17 de maig 2010

Indrets: a la roca de la Lluna

Passejant carretera avall i sense gaires empentes, arribes a la Roca de Lluna.
Un indret que, juntament amb la Solana i les roques de dalt del trencant de Pixarella, ha fet de «cau» de més d'una generació de joves i no tan joves. És un passeig!

Tot just sortir, si notes que les cames et fan una mica de mal, pots parar una estona i aprofitar per a visitar la capella de Sant Sebastià o de Sant Roc (aquí, fem servir els dos noms). De la capella de Sant Roc en sabem que es va edificar a començament del segle passat i, si fem cas de la làpida commemorativa que trobem al costat esquerra de la porta, la cosa anava de deslliurar-se de les penúries d'aquells temps..

SI VOLS SER LIBRE DE FAM PESTA Y GUERRA DIGAS UN PARE NOSTRE A EST SAN SABASTIAN – AÑO DE 1920

Quan van escriure això, el poble tenia 437 habitants, Joan Prat (el ferrer d'Alpens) tenia 22 anys i Miquel Casals (que vuit anys després inauguraria el Casino) en tenia quaranta-un.


Reposat una mica i tornant agafar la carretera, arribaràs a la font de l'Ase Aquí, podem tornar a parar una estona més i refrescar-nos. Ei, si raja, doncs, siguem clars! D'aigua, aigua, poca. I de potable, què vols que et digui? Però mira, és de casa!

Arrenquem, ara, amb una mica més d'empenta i encara les cames no et començaran a fer mal, que ja et trobaràs un banc per seure. Res de res, però, passa de llarg, que sinó no arribarem mai.


Una mica més amunt trobaràs el trencant de la Pixarella. Aquí sí, endinsa't una mica per la carretera de bosc i trobaràs unes vistes molt maques de la serralada de Puigcornadó amb l'església de Santa Margarida a dalt de tot. Si mires cap a la dreta, endevinaràs la vall de Sora. Ah! Tampoc no oblidis enfilar-te dalt de tot de les roques que hi ha sobre el trencant...


Deixem enrere el trencant de la font de la Pixarella (un altre dia ja hi baixarem) i tirem amunt, ara sí, fins arribar a LA ROCA DE LA LLUNA.
El que se'n diu encant, encant, què vols que et digui? Però si pogués xerrar... la de parelles (i no tan parelles) que ha acaronat aquesta roca, les nits d'estiu...

Amb la lluna presidint la festa, el poble de fons i Santa Margarida que et mira mig adormida des de dalt la serralada, el temps s'atura, embadalit.



De la roca de la lluna en tenim documentació escrita del 24 de juliol del 1873, i no per motius tan bucòlics com els que deia abans. La revista "La Ilustración Española y Americana" en feia esment en un article, quan parlava de la Batalla d'Alpens.

Si tenim en compta que des de la roca de Lluna (sense els arbres d'ara) es podien controlar les arribades per la carretera del Graell i la de la Vall, tan mal lloc tampoc devia ser, diria.
Què deurien pensar la gent d'Alpens quan van entrar al poble 1.200 homes armats fins les dents, per un cantó, i 1.000 més per l'altra, aquell 9 de Juliol de 1873?



Si tornem al nostre racó bucòlic, s'explica que quan encara no hi havia llum a Sora, la gent d'Alpens acostumaven a dir als de fora: ─Vols venir a veure els llums de Sora? I després d'una bona caminada fins a la roca de Lluna, en mirar rec de Matamosses avall i veure-ho tot fosc, exclamaven: ─Ui! ja deuen ser tots a dormir, perquè tenen tots els llums apagats.


EL SASTRE D'ALPENS QUE ANAVA A COSIR A SORA.

Parlant d'Alpens i de Sora: conta la llegenda que, una nit de poca lluna, i per tal d'arribar en fer-se clar a Sora, «el sastre d'Alpens», enfilava camí avall de Pedres Negres cap a Sora, apressat. Poruc de mena, com era, només veia ombres negres i fantasmes que li barraven el pas per tot arreu,
A mig camí, en adonar-se que algú l'agafava pel darrera, garratibat de por i palplantat com un estaquirot, va començar a repetir:

Bon dia i bona hora,
sóc el sastre d'Alpens
que vaig a cosir a Sora.
No hi vaig per res de mal.
deixeu-me passar, si us plau.


No va ser fins que es va fer de dia que va descobrir que el fantasma que l'havia enganxat pel darrere, barrant-li el pas, era la branca d'una bardissa enganxada a la roba. 

Avui dia hem canviat molt i ja no ens fa por res... 
l'últim va ser el Sastre!

Sastreria de Ramon Casas - Alpens (cal Sastre), inicis del segle passat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.