26 de juny 2010

Molt bé... i ara, què fem? Seguim, seguim la comèdia, ENCANTATS!

Ah! i procurar que no se'ns escapi el riure.


L'hereu de cal Ric, que ja fa anys convencé als seus pares, que lo millor era vendre's tot el bestiar, deixar de conrear les terres i dedicar-se als negocis; va començar a tallar els pins del Mas, per fer-ne casetes de gos.
Passaven els anys... i el mercat de les casetes i els gossos, cada dia anava millor.
Tothom es barallava per invertir-hi els seus diners i els que no en tenien, els demanaven prestats, per poder entrar a la festa.
Amb tot això, el poble i els de cal Ric... vivien com rics marxants!

Vet ací que un bon dia, però, sense motiu aparent,
els de cal Cash, comencen fer aigües.
I a cal Flow, s'espanten i tanquen portes.
I el poble?
El poble es queda amb un pam de nas i les casetes, és clar.

Cuita-corrents, els de cal Ric es reuneixen a la casa pairal, amb tots els germans, l'hereu i els avis. Tenim de fer alguna cosa ─els diu l'hereu. Si parem de vendre casetes, això, fotrà un pet com una aglà.
Què m'has de dir! ─respon el setciències del Póltic (que s'havia establert pel seu compte a Barcelona i estava molt ben situat a la política del Tripe's).
El més important, és que ningú noti que tenim problemes, sinó, no ens deixaran més calés ─continua l'hereu. Mira, tu Pare, et poses el vestit de Festa Major i et deixes veure pel poble com aquell que no vol la cosa, i la Mare (que daixò en sap un pou) que organitzi les festes que facin falta, convidant a tothom qui us passi pel cap.

Sense més ni més, la Bits (la reina de casa, que no parava de fer màsters a la Universitat, junt amb el calçasses del seu maridet, que fotia tres anys que estava repetint primer), els diu: per mi, mentre ens continueu passant la "rendeta" com fins ara, foteu el que vulgueu!

Molt maco! ─engalta, el rata del Présta (que anava per capellà i ara feia de prestador escanyapobres pel poble).  I a mi, qui m'arregla el desgavell dels de Cal Cash i Cal Flow?
Collons nen, sembla que baixis d'Arbeca ─li diu el Póltic. El que has de fer, és dir que ho tens tot controlat i abans no pesquin lo penjats que estem, t'aconsegueixes tants crèdits com puguis.
I si no piquen? ─replica el Présta.
Els dius que és per refinançar les casetes, que així tothom tornarà a anar bé. I amb els calés que recollim, tapes els teus forats de Cal Cash i Cal Flow, continuem pagant la renda de la nena, li donem alguna cosa al "Xic" i amb la resta... organitzem les festes que calguin, per tenir-los a tots contents i distrets. Ah! i que ningú s'adoni del què trafiquegem.
Amb aquestes, que es despenja l'avi Gecs i els diu:  dallonses... canalla... si no els hi donem feina i que puguin menjar calent, s'armarà la de Déu és Cristo, i això no ens convé gens. Tu Présta, el que hauries de fer, és mirar d'arreplegar quatre calés més, ara que encara hi som a temps. I amb el que recollim... Comenceu a llogar gent per fer obres a Casa, a la finca i a on us passi pel cap. Que no parin!

Però, Avi...
Si ja la tenim molt bé, la Casa.
Ai, Nena... això, deixa'ns-ho a nosaltres.

Mireu... agafem la carretera del Mas fins al poble (que són uns quants quilòmetres) li traiem la grava, ens carreguem totes les rases i les tornem a fer noves, eixamplem les vores, redrecem uns quants revolts o n'hi fem uns quants de nous i per acabar: l'enquitranem, què collons!
Però, Avi...
Si sempre hi hem passat la mar de bé per aquesta carretera... si gairebé és nova...
Vols fotre el fotut favor de callar d'una vegada, nena!  
─l'hi engalten, a cor, tots els germans.

I si se'ls hi acaba la feina ─continua entusiasmat l'Avi Gecs.

Canviem el menjador de lloc,
ens carreguem la cuina i la tornem a fer,
cremem els mobles i els fem tots de nou.
Escatem totes les parets del Mas,
organitzem un debat pel Poble, a veure quin color els hi agradaria més,
i ho repintem tot de nou, amb el color que hagin triat.
Però, Avi...
 I les casetes... i la fàbrica... i els treballadors?
Tu, muts i a la gàbia, nena!  A sobre que et fem la casa nova (!)

Ah! i per donar exemple ─remata l'avi Gecs─ demà mateix abaixem els sous de la cuinera, la dona de fer feines i el mosso.


Aquí és quan ─tots feliços i contents─ destapen el Cava, aixequen les copes 
i amb un sol clam, exclamen!
 I ELS QUE VINGUIN DARRERA, JA PAGARAN ELS CRÈDITS!

Amb aquestes... que des de l'altre punta del menjador,
sol, sense tastar el Cava, amb la mirada perduda i el cap baix,
el bon jan del germà petit,
casat, carregat de fills i que ja va pel segon any al atur,
aixeca el cap, se'ls mira i els diu... tot queixós:

─ I Jo què?
Tu? Tu calla i escolta, desgraciat!  Si tot això ho estem fent per Tu.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.