3 de set. 2010

Baltasar Samper i família

Era el 23 d'agost de l'any 1934 quan Miquel Ferrà i Juan, des de Son Roca (Palma de Mallorca), escrivia a la seva amiga, la poetessa Maria Antònia Salvà i Ripoll:

«Ja som per aquí fa cinc o sis dies. Abans de venir vaig esser a Alpens (entre Ripoll i Berga) a passar-ne dos amb en Baltasar Samper i sa família, que s'hi reposen.

Com t'hauria agradat! Un poblet rònec de muntanya catalana ─d'un primitivisme que aquí no coneixem─ a 900 metres: teulades, parets i cases renegrides: prats, vaques, clapes de bosc de pins d'un verd blavís; masíes velles i rònegues amb un bassal amb ànecs, i a l'horitzó, les muntanyes del Bergadà: els Rasos de Peguera, La Serra d'En Sija, el Cadí i el Pedra-forca, que té, més afuada, la silueta mateixa del nostre Puig Major vist de la banda de Lluch» Font: Google Llibres.

No dubto que la cosa, no estava per tirar coets, però, home... vol dir?
Alpens tenia 529 habitants, encara no feia sis anys que havíem inaugurat el Casino, quatre de la compra de la captació i canalització d'aigua potable de Matamosses i nou de la construcció de la fàbrica dalt....

Baltasar Sampermúsic i folklorista mallorquí (Palma de Mallorca 1888 - Mèxic 1966).  A l'edat de dinou anys, se'n va a Barcelona, on treballa com a funcionari de Correus, feina que li permetrà desenvolupar la seva gran vocació musical, per esdevenir el Gran Mestre, del que (ho he de reconèixer) fins avui no en sabia res. Deixeble d'Enric Granados. Més endavant, esdevindrà professor de piano a l'acadèmia d'aquest darrer.
Col·laborador del diari La Publicitat, compositor i director d'Orquestra... El febrer del 1924, amb trenta-sis anys, s'incorpora a la que seria una de les tasques més emblemàtiques de la seva carrera musical: l'obra del Cançoner popular de Catalunya.

Tenia quaranta-tres anys, quan es va integrar al grup «Compositors Independents de Catalunya», i més endavant va entrar a militar a Acció Catalana.
El 1938 (en plena guerra civil), dirigia l'Orquestra de Cambra de Barcelona. També formava part de l'equip directiu de Radio Associació de Catalunya.

Amb cinquanta-un anys, s'exilia a França, fugint de la repressió franquista.
Tres anys més tard, el maig del 1942, amb cinquanta-quatre anys ja complerts, es veu obligat a exiliar-se, ara a Mèxic, d'on ja no havia de tornar.

El Grup dels Vuit o Compositors Independents de Catalunya. D'esquerra a dreta: Robert Gerhard, Agustí Grau, Joan Gibert Camins, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta Frederic Mompou. (1931) — foto: Viquipèdia

Eren els estius del 1934 i 1935, quan Samper, tot treballant en la recerques pròpies del Cançoner, estiuejava i reposava a Alpens amb la seva família.
Tenia quaranta-sis i quaranta-set anys.

—És clar, ara ho entenc! El Jordi Samper que vaig conèixer era el fill d'en Baltassar!

Sí, sí, i tant que el recordo! Quan pujava per aquí dalt, es movia pels mons de la fotografia, el dibuix i les il·lustracions de llibres.
Segur que remenant per Google, pesco alguna portada. Som-hi, doncs!
Aquí les tens: no puc assegurar-te'n del tot l'autoria, però sí que et puc dir que són clavades a les que recordo i, per descomptat, totes responen a Jorge Samper com a il·lustrador.

De quan pujava pel poble (d'això ja fa uns quants anys), recordo que, tot i els anys que ens portàvem, sempre se'm feia molt agradable parlar-hi i escoltar-lo... També recordo que era un gran  jugador d'escacs: amb ell en vaig aprendre. —Bons records, tot plegat!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.