3 de set. 2010

Baltasar Samper i família

Era l'agost de l'any 1934, quan Miquel Ferrà i Juan, des de Son Roca (Palma de Mallorca), escrivia a la seva amiga, la poetessa Maria Antònia Salvà i Ripoll:

«Ja som per aquí fa cinc o sis dies. Abans de venir vaig esser a Alpens (entre Ripoll i Berga) a passar-ne dos amb en Baltasar Samper i sa família, que s'hi reposen.

Com t'hauria agradat! Un poblet rònec de muntanya catalana ─d'un primitivisme que aquí no coneixem─ a 900 metres: teulades, parets i cases renegrides: prats, vaques, clapes de bosc de pins d'un verd blavís; masíes velles i rònegues amb un bassal amb ànecs, i a l'horitzó, les muntanyes del Bergadà: els Rasos de Peguera, La Serra d'En Sija, el Cadí i el Pedra-forca, que té, més afuada, la silueta mateixa del nostre Puig Major vist de la banda de Lluch»

No dubto que la cosa, no estava per tirar coets, però, home... vol dir?
Alpens tenia 529 habitants, encara no feia sis anys que havíem inaugurat el Casino, quatre de la compra de la captació i canalització d'aigua potable de Matamosses i nou de la construcció de la fàbrica dalt....

Baltasar Sampermúsic i folklorista mallorquí (Palma de Mallorca 1888 - Mèxic 1966).  A l'edat de dinou anys, se'n va a Barcelona, on hi treballa com a funcionari de Correus. Feina que li permetrà desenvolupar la seva gran vocació musical, per a convertir-se en el Gran Mestre, del que (tinc de reconeix-ho) fins avui no en sabia res. Deixeble d'Enric Granados. Més endavant esdevindrà professor de piano a l'acadèmia d'aquest
Col·laborador del diari La Publicitat, compositor i director d'Orquestra... El febrer del 1924, amb trenta-sis anys, s'incorpora en la que seria una de les tasques més emblemàtiques de la seva carrera musical: l'obra de «El Cançoner popular de Catalunya».

Tenia quaranta-tres anys, quan s'integrà al grup «Compositors Independents de Catalunya», per més endavant entrar a militar a Acció Catalana.
El 1938 (en plena guerra civil), dirigia l'Orquestra de Cambra de Barcelona. També formava part de l'equip directiu de Radio Associació de Catalunya.

Amb cinquanta-un anys, s'exilia a França, fugint de la repressió franquista.
Tres anys més tard, el maig del 1942... amb cinquanta-quatre anys ja complerts, és veu obligat a exiliar-se, ara a Mèxic, d'on ja no havia de tornar.


Eren els estius del 1934 i 1935, quan Samper, tot treballant en la recerques pròpies del Cançoner, estiuejava i reposava a Alpens amb la seva família.
Tenia quaranta-sis, quaranta-set anys.

És clar, ara ho entenc! El Jordi Samper que vaig conèixer, era el fill d'en Baltassar!

Sí, sí, i tant que el recordo!...Quan pujava per aquí dalt, es movia pels mons de la fotografia, el dibuix i les il·lustracions de llibres.
Segur que remenant pel bé de Déu del Google, pesco alguna portada. Som-hi, doncs!
Aquí les tens: no puc assegurar-te'n del tot l'autoria, però sí que et puc dir, que són clavades a les que recordo i, per descomptat, totes responen a Jorge Samper com a il·lustrador.

De quan pujava per Alpens (d'això ja fa uns quants anys), tinc present que, tot i els anys que ens portàvem, sempre se'm feia molt agradable de parlar-hi i escoltar-lo... Sempre atent amb tothom i, un gran  jugador d'escacs, també recordo.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.