6 de maig 2011

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga.

30.9.2015 | De la mà del fotògraf Xevi Vilaregut, per a aquest blog. Gràcies.
  (tots els drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut)



Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga. 

DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS

Amb poc més de cent anys de diferencia (parlem dels segles X i XI), trobem documentats: Sant Pau del Colomer, l'església de Santa Maria d'Alpens i Sant Pere de Serrallonga.
Emplaçats exactament sobre la mateixa línia nord-oest sud-est que dibuixa la diagonal del terme d'Alpens; juntament amb el castell de Freixenet (avui en ruïnes), me'ls imagino senyorials, imponents i aclaparadors, per als nostres avantpassats.

Amb l'objectiu, més que probable, de fixar la gent d'aquestes contrades al territori, i amb el d'escenificar el poder de qui mana, ben segur es van aixecar, un rere l'altre, per a glòria dels benèvols (!) senyors que administraven el territori.

A recer de tot això ─endevino─, va començar a formar-se la comunitat que avui coneixem com d'Alpens. Comunitat de pagesos i de ramaders que transitaven per les antigues carrerades: una procedent del mar, que entrava pel que avui és el carrer de Baix, i l'altre procedent de llevant, que entrava pel cantó del Colomer; i que, en arribar al poble, s'ajuntaven a la pleta de Torrats per fer bracet de camí vers les pastures d'alta muntanya. ─Bé, és una possibilitat, si més no.

Diu la Diputació de Barcelona en el Inventari de patrimoni local d'Alpens: Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri".
Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia.

El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982 com afrontació de la propietat de Matamala que posseïa el monestir de Ripoll, ja que entre les fites de l'alou apareix la de la portella de Vilallonga.

Més tard, entre els segles XIII i XIV el nom de Vilallonga fou substituït pel de Serrallonga. Nom amb el que coneixem els masos de Serrallonga de Baix (Villa Llonga 939) i de Dalt, que juntament amb Comià (Cominiano 951) ─encara avui, es mostren ben plantats com a veïns de Sant Pere.

creu de terme,
Sant Pere
Serrallonga
de baix
Serrallonga
de dalt
la casa de
Comià

En el segle XIV, segurament a causa de la pèrdua de població, la titularitat parroquial va passar a Santa Maria d'Alpens.

Al llarg dels anys, Sant Pere se les ha vist de tots colors (l'església, és clar!): reformes, ensorraments, restauracions (més o menys afortunades) i oblits col·lectius.
Avui, restaurada amb gran cura (1998 – 1999) de la mà de la Diputació i l'Ajuntament d'Alpens; somriu altiva per a delit de tots nosaltres.  ─I aquí som!



FINS NO FA PAS MASSA, EN ÈPOQUES DE SECADA EXTREMA

Sí. Encara avui, la gent gran del poble recorda i explica quan anaven a Sant Pere (a peu, és clar!) per demanar pluja. Quan recs, basses, pous, fonts i cisternes quedaven pràcticament eixuts per la maleïda secada; i es feia més que difícil aconseguir aigua per a cuinar, fer bugada i abeurar el bestiar; i les collites es veien amenaçades de morir de set...

Aleshores calia encomanar-se a Déu i a Sant Pere, en el nostre cas.

De res havien servit les creus beneïdes (de sanguinyol o tortellatge) plantades als punts més alts de camps i feixes, ni els parenostres resats de genolls en terra, en clavar-les. De res, les pregàries a la l'església...Calia, doncs, posar-se mans a la feina i aplicar les rogatives mes influents dels estaments celestials.
Aleshores, el mossèn, des de dalt la trona, acabada la predicació, convocava a tots els vilatans, tot dient: demà s'anirà a fer pregàries a Sant Pere.

Hi anava tothom, ─diuen. Com que tothom s'havia de refiar de la vianda del camp, tothom pregava perquè plogués i hi hagués bona anyada. Oh i tant!

I no era cap broma la cosa: una caminada de quasi nou quilòmetres (anar i tornar), una missa ben devota i, per descomptat, no hi podien faltar els rosaris, lletanies, parenostres i més pregàries que el capellà oficiava tot pujant pel que avui coneixem com el camí de Serrallonga. Tot, amb l'esperança que Sant Pere decidís obrir les portes de la cisterna celestial i regués els seus conreus.

Bé, pel que ara m'expliquen la Nita, la Palmira i la Mare, potser la cosa no anava ben bé així. En insistir si hi anaven, resant, em diuen:
─A vegades de tot. A vegades, hi anàvem amb el capellà... feia alguna lletania, feia alguna cosa..., i d'altres, que hi anàvem... En grups! ─M'entens? Cadascú hi anava com podia.
─Després de dir la missa... Portàvem un entrepà  o alguna punyeta; menjàvem una mica i tornàvem a baixar. A vegades arribàvem ben xops, perquè ja plovia pel camí.
─Des que em vaig casar no recordo d'haver-hi tornat... es va anar perdent la fe... Ja no es feien pregàries... ja no es feien lletanies... ─I aquí som!



 AVUI DIA. L'APLEC

El diumenge més pròxim al 29 de juny honorem Sant Pere i en celebrem l'Aplec.

En preguntar si abans també es celebrava, em diuen:
─Jo, ara, no et sabria dir ben bé el dia, però llavors, l'aplec... es feia a Santa Margarida. I a Santa Margarida hi havia ball.
─El dematí anàvem a missa a Sant Pere i, llavors, molts es quedaven a menjar alguna cosa (el capellà esmorzava a Serrallonga de Dalt), i després se n'anaven de dret a Santa Margarida i allà hi havia un aplec... Jo me'n recordo que hi anàvem el dilluns de Cinquagesma... ─I aquí som!

2001
2010
2010
2010


Si t'han vingut ganes de pujar-hi i gaudir-ne: em dono per satisfet!
Aquest dies està captivador, creu-me!

Si no et coneixes aquests indrets ─i si te'ls coneixes, també─. Aquí tens tota la informació per a fer-hi cap.


    
Sant Pere de Serrallonga
Arqueologia i història.


6 comentaris :

  1. Bon recull, Lluís!
    Jo trobo molt curiós que des de la restauració que va fer la Diputació, l'altar estigui posat a la part de darrera de l'esglèsia i ara diguin l a missa d'esquena a llevant, cosa que jo diria que, pràcticament, deu ser un sacrilegi!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Joan!

    El que comentes de l'altar, és veritat. Jo me'n vaig adonar al treballar amb les imatges d'abans i ara.
    Suposo que ho van fer per no tapar la part interior de llevant, amb l'altar. O no?
    Doctors té l'Església (!)

    ResponElimina
  3. Jo hi he pujat avui i hi he portat ma mare de 86 anys. Malgrat no ser una persona nadiua del poble sinó una de les més veteranes estiuejants hi té records de joventut.
    És el primer cop que entro en aquesta pàgina i em sembla una feina extraordinària i molt ben feta. Enhorabona!

    ResponElimina
  4. Gràcies pel reconeixement, Frederic. Al capdavall, és un tasca apassionat.
    Anirem fent!

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Gràcies! Gràcies, a vosaltres, per recolzar-la.

      Elimina

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.