18 d’ag. 2011

Alpens, la Guerra Gran i la Guerra del Francès. Les memòries d'Isidre Serrat.

«Tot lo que fins aquí tinch dit de la primera y última guerra que ara acaba de finir ab la Fransa, he notat perquè si los veniders en son temps esperiméntan desgràcias, tribulacions e infortunis, se anímian, considerant  que també sos passats tinguéran molt que suffrir de treballs, misèrias y mortificacions excessivas».

Així motiva les seves memòries, Isidre Serrat i Portavella (Alpens, 1751-1822). Unes memòries publicades pel Patronat d'Estudis Osonencs, amb el títol: De la Guerra Gran a la Guerra del Francès: la història vista des de l'Alt Lluçanès.

Situem-nos! Ens mourem entre la segona meitat del s. XVIII i el primer quart del XIX.

Són temps revoltats, això ho tenim clar. Parlem dels temps de la Guerra Gran o dels Pirineus (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814). Sí, la de les batalles del Bruc i la llegenda del Timbaler, per posar-hi una llicència poètica.
El nucli antic d'Alpens, anomenat per Serrat els Pens/dels Pens, pràcticament ja està del tot estructurat. Podem parlar de 950 habitants l'any 1768, per 640 al 1819. Tot una davallada, tan sols explicable (suposo) pels estralls de les guerres.




font: wikipedia
La gent es guanya les garrofes amb la filatura.
Prop d'un 40% dels homes i dones majors de 14 anys es mou entre telers de llana i cànem,  fabricant baietes, cordellats, estamenyes per fer-ne hàbits i els rodets, que feinegen els nens.
Sense oblidar la feina de jornaler, pagès o pastor, ni els oficis de sastre, sabater, forner, fuster, ferrer, traginer o baster, que completen el ventall de "bons" oficis reconeguts.
I dic "bons", per poder esmentar els considerats "dolents" que, indirectament, proporcionen bons ingressos als  vilatans i no pocs maldecaps als poders civil i eclesiàstic. Parlem dels contrabandistes.

Que, què traginaven? Doncs, principalment: teixits i armes, que calia transportar, mercadejar  i amagar; mentre els dolents (!) feien passada o posada en el poble. ─Aquí és on deuria raure el negoci, dic jo. Una font d'ingressos lliure dels exagerats gravàmens i espolis que patien per part dels estaments governamentals i de les tropes d'un i altre bàndol.

DELS PRIMER ANYS D'ISIDRE SERRAT FINS A LA GUERRA GRAN (1751-1793)

En aquest context ─el 15 d'abril de 1751─ a la casa del carrer Planes avui coneguda com cal Blanc, neix Isidre Serrat...

El segueixen ─11 anys més tard─ el mestre llibreter Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842) i 14 anys després ─el 22 de Juny de 1765─ Agustí Canelles i Carreres, fill il·lustre d'Alpens. Frare Trinitari i gran home de ciències, que col·laborà en l'amidament del meridià per tal de determinar la longitud del «metre», com a patró universal de mesura.
Fins als 26 anys, Isidre Serrat, fa de sastre amb sa família. Moment en que abandona l'ofici per la carrera eclesiàstica. Després de 10 anys d'estudis canta missa a l'Església d'Alpens el 27 de setembre del 1787. Té 36 anys i mig.
Nomenat vicari de Sant Esteve de Comià o de Roma (prop del Cobert de Puigcercós), Mn. Serrat exerceix durant 18 anys ─sempre vivint a Alpens─ primer de vicari i després de rector d'aquesta Parròquia. Parlem del 1787 al 1805. Aquí escriu la PRIMERA PART de les seves memòries (Els Barjaus i els orígens de la seva família).

Setge de Roses de 1808, segons un gravat del segle XIX. Font: wikimedia.














LA GUERRA GRAN (1793-1795)

Nit del dimecres 11 de juny del 1794. Fa poc més de tres mesos que els francesos han declarat la guerra a Espanya i els gavatxos (com normalment anomena Serrat, als francesos) s'acosten amb el fort de les seves tropes, procedents de Ribes i Camprodon...
«[...] a la entrada de la nit se sabé per cosa certa que, aquella tarde, havent ja passat per Sant Joan, havían entrat de tropell en Ripoll [...] I aquí és que no pot explicar-se la confusió, susto i temor que se mogué a est poble, i en lo cor e interior de cadahú (i sens dubte que lo mateix seria en altras poblas i parròquias), pués tota la nit se ohí tumulto, desassociego, ays i suspirs, al pas que procurava tothom tràurer i apartar de aquella mala gent (que com a tals molts los experimentàvan en sos béns i personas) tot lo que podían, de bella nit, de sos pochs i pobres caudals. Pués se mirava ja cada qual com a desterrat de sa pàtria, i posats ja en poder de sos enemichs sos pochs effectas i sas casas, pués moltas, al entrar los fransesos, quedàvan per ells reduhidas a cendras».
Aquí, ens descriu la seva fugida (juntament amb sa germana i la criatura recent nascuda, fins a la casa dita Casanova. I una setmana després, fugint de nou, explica: «i ab gran pena, arribàrem a la casa i mas Vila (la Vila d'Alpens) [...] I no menos commovia a afflicció lo vèurer de totas parts i camins grans i continuadas professons de gent que fugían, plorant los uns, lamentant-se los altres».
En acabar-se la guerra (Juliol del 1795) «se'ns restablí lo sociego, cesant los disturbis i mal temps per ella ocasionats [...] la misèria i carestia [...]  uns preus excessius e immoderats [...].  Estas són, pués, las relíquias que (segons sentit comú) nos ha deixat la guerra de Fransa, i que en tanta manera nos affligexen i traspàssan los cors en lo temps present».

ENTRE GUERRES (1795-1808)

Des del final la Guerra Gran (1795) fins l'u de juliol del 1805 en que Mn. Serrat és nomenat rector de Sant Agustí, tots els ulls estan posats a França (com molt bé ens explica). La Revolució Francesa, la Primera República, l'Imperi Napoleònic... Tota UNA DÈCADA que ens portarà a la Guerra del Francès contra les tropes de Napoleó.
Del decurs d'aquestes dues guerres ─vist, sempre, des del poble d'Alpens─ és del què ens parla Mn. Isidre Serrat i Portavella en la SEGONA PART de les seves memòries.

És de remarcar, com un home que no es va moure mai del poble, té els coneixements i l'habilitat, per descriure tan acuradament aquests esdeveniments. N'endevino que la seva condició d'eclesiàstic i els perills que això comportava, feien de la informació, l'única arma per a defensar-se.

LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Si vols aprofundir en el que fou aquesta guerra, fes servir aquest enllaç: 
SAPIENS | La Guerra del Francès a Catalunya: “Quan érem francesos”

Documental: Catalans contra Napoleó.
LA PRIMERA GUERRA TOTAL


l'Imperi

"Els defensors de Girona" pintura a l'oli (4,96 x 10,82 m) de Ramon Martí i Alsina. 
Avui en l'Auditori Josep Irla de Girona. Font: viquipèdia




ESTIU DEL 1814, SERRAT, DESCRIU ELS ESTRALLS D'AQUESTA GUERRA.

«En 6 anys de guerra és veritat que se ha perdut molta gent, ja de espants, ja de morts en la guerra y ja de presoners, bé que, verificadas las paus, ne tórnan alguns mils de estos últims. [...] a més de esto ocasionà la guerra una carestia tant gran que me ha aparegut no devia posar-la en cilencio, pués los quevíurers tots (especialment los grans, que són los de primera necessitat) anaren a un preu tan excessiu que ningun pobre podia víurer ni guañar per comprar-los, pués los officis y arts per guañar estàvan estancats, per qual causa no corrían diners, que tot acompañava per agravar la gran misèria. [...] Passàvan unas professons de pobres que aturdían y causàvan llàstima, buscàvan molts herbas boscanas per menjar, que en esta casa differents vegadas los amanírem, y ells menjàvan com a anciam».


El dia 20 de desembre del 1822, a l'edat de 71 anys, passà a millor vida mossèn Isidre Serrat i Porvavella, al qual vull donar les gràcies per aquest llegat. 
A la llum d'una espelma, amb les mans fredes i els peus sobre el braser, l'imagino escrivint, convençut, que passats els anys algú —com ara tu i jo— llegirà, emocionat, les seves vivències.

Gràcies a tota la gent que a fet possible la publicació del llibre que m'ha servit de font per aquesta presentació.

I, AMB EL TEU PERMÍS, ACABAREM COM HEM COMENÇAT:

«Tot lo que fins aquí tinch dit de la primera y última guerra que ara acaba de finir ab la Fransa, he notat perquè si los veniders en son temps esperiméntan desgràcias, tribulacions e infortunis, se anímian, considerant  que també sos passats tinguéran molt que suffrir de treballs, misèrias y mortificacions excessivas...»  (Isidre Serrat i Portavella).


Fills il·lustres d'Alpens i contemporanis de mossèn Isidre Serrat (Alpens, 1751 – 1822) foren, també:
Agustí Canellas (1765 -1818), astrònom i matemàtic català.
l’impressor Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842).
fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905).


2 comentaris :

  1. Gràcies Lluís novament per l'aportació.M'ha fet recordar quan era un vailet i el meu avi parlava amb el pare (ja em diras el nom perquè ara mateix no el recordo)d'el Pere Xic i d'el Ton, i el sentia explicar les penalitats que va pasar al camp de concentració franquista a Lleó i sobre tot quan comentava que durant la guerra del francès, en Napoleó va pasar per Alpens.Segurament és fals però a mi de petit em feia molta il·lusió imaginar en Napoleó a cavall per els carrer de la vila.
    I un suggeriment final: hauries de vèncer la modèstia i publicar l'entrevista que et van fer al Nou 9.

    ResponElimina
  2. En resposta al problema de la firma que m'has comentat pel facebook, afegeixo la firma del PERE ROVIRA al comentari anterior.
    -----------------------------------------------

    I, com no podia ser menys, et dono les gràcies pel comentari.
    Em dono per molt ben pagat, compartint l'empatia per la història del Poble.


    Pel que fa als teus records de vailet, endevino que et refereixes al Pere i el Ton de Cal Tomàs. Família Prat Rocabruna, si no vaig errat.
    I, no. Les tropes de Napoleó no em consta que entressin a Alpens. Encara que com ens explica Serrat, sí que van estar molt a prop. Tant com per fugir més d'una vegada de casa per la por a la seva arribada.
    Accepto, també, el teu suggeriment i demà penjaré l'entrevista del 9Nou.

    ResponElimina

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.