Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)

Poques vegades me n'he trobat una de més curiosa i anecdòtica, si tu vols.
Tot ha començat per un daixonses de "tractat", detallat curosament, que parla (com no) d'Alpens. En llegir-lo, hom no pot menys que dibuixar un somriure gros, gros.
Mira: com una fàbrica de furgonetes, a l'engròs, vaig pensar.

El nostre protagonista, de temperament viu i sofert, té un generós morro blanc argentat, uns grans ulls de mirada serena (també voltats de blanc) i unes orelles tibants que fan patxoca. És un bon jan i amb poca cosa viu. Alguns el recordareu sempre anant a peu i carregat... Altres, els més joves, a cavall, i reconegut arreu.

Més de deu anys (1944 - 1956) dedicats a la "Mejora del ganado asnal garañonero de raza catalana".  Font: Portal del coneixement ober de la UPC

 ↪ Vegem la publicació [PDF, 3,22 MB]

"El Servicio de Ganadería de la Diputación de Barcelona [...] creyó oportuno actuar [...] emprendiendo una campaña de fomento y mejora del garañón catalán. Se formó un pequeño grupo asnal con una docena de burras magníficas y dos garañones excelentes, para la cubrición de asnas del país [...] Se escogieron para sede de las paradas las poblacions de Montmajor, en la Comarca del Bergadán, y Alpens, en la del Llussanés."

L'avi Sala, davant la Fonda d'Alpens, amb el Sotrac.

La font de l'Ase.
Lloc comú d'abeuratge del bestiar, en aquell temps. Ara, desvalguda i malmesa: espera...


El 27 de febrer de 1954, la revista Destino publicava un extens article (de 3 pàgines) signat per Manuel Amat, titulat "Cuando el marido se llama garañon y yegua la esposa."

↪ L'article [pàgs. 3, 5 i 6 - PDF, 3,74 MB]

Tot un compendi de virtuts del bon ruc català.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Fons de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatge
Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya. Castell de Miravet, 7 de desembre de l’any 1308 , fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any. Ramon de Saguàrdia  té molt clar  que en qualsevol moment la soldadesca del rei assaltarà la capella en la qual s’ha fet fort, i el faran presoner. L'espera un destí incert, ho sap. Sap que el rei (tot i la coneixença que tenen) no li perdonarà mai la resistència que ha oposat. Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al Temple, mitja vida. Ha fet tot el que calia per a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀