8 de des. 2011

Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)

Poques vegades me n'he trobat una de més curiosa i anecdòtica, si tu vols. Tot ha començat per un daixonses de "tractat", detallat curosament, que parla (com no) d'Alpens. En llegir-lo, hom no pot menys que dibuixar un somriure gros, gros.
Mira: com una fàbrica de furgonetes, a l'engròs, vaig pensar.

El nostre protagonista, de temperament viu i sofert, té un generós morro blanc argentat, uns grans ulls de mirada serena (també voltats de blanc) i unes orelles tibants que fan patxoca. És un bon jan i amb poca cosa viu. Alguns el recordareu sempre anant a peu i carregat... Altres, els més joves, a cavall, i reconegut arreu.
Sí, n'havia sentit a parlar: l'Avi Sala —El Sala—  n'explicava, a vegades, alguna cosa, recordo.

Més de deu anys (1944-1956) dedicats a la 'Mejora del ganado asnal garañonero de raza catalana'. —Ves per on!

x «El Servicio de Ganadería de la Diputación de Barcelona [...] creyó oportuno actuar [...] emprendiendo una campaña de fomento y mejora del garañón catalán. Se formó un pequeño grupo asnal con una docena de burras magníficas y dos garañones excelentes, para la cubrición de asnas del país [...] Se escogieron para sede de las paradas las poblacions de Montmajor, en la Comarca del Bergadán, y Alpens, en la del Llussanés»

L'avi Sala, davant la Fonda d'Alpens, amb el "Sotrac".

La font de l'Ase:

lloc comú d'abeuratge del bestiar, en aquell temps.
Ara, desvalguda i malmesa: espera...


El 27 de febrer de 1954, la revista DESTINO publicava un extens article (de 3 pàgines) signat per Manuel Amat, titulat "cuando el marido se llama garañon y yegua la esposa"
Consulat el [PDF 5,3 MB] pàgines 3, 5 i 6
Tot un compendi de virtuts del bon ruc català.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.