1 de jul. 2012

I és que veuràs: aquí ningú entén res de res, saps?

Benvolgut amic:

No sé si em recordes? Sóc el Lluís.
Si home, segur que te'n recordes: t'he votat cada vegada que t'has presentat a les eleccions.

El cas és que últimament, saps? No acabo d'entendre què esteu fent, tots plegats?
I he pensat, que si t'ho preguntava a tu, que coneixes més bé tot això de la política, potser, me'n podries fer cinc cèntims.
No m'atreviria a molestar-te, sense abans haver-ho demanat a tots els meus amics. Però, és que resulta que estan tots igual de desorientats, també.
Ja els hi he dit, però, no us preocupeu: jo, li ho demano al meu amic. I aquí em tens.

I és que veuràs: ningú entén res de res, saps?
Per això, he mirat de fer-te'n un tast, per a que pugueu parlar-ne entre vosaltres i ens digueu alguna cosa, si no es molt demanar.

─A veure com t'ho explicaria...


Aquí, no acabem d'entendre ben bé perquè ─dia rere dia─ aneu sacrificant tot el que fins ara teníem, per donar-ho als déus omnipresents que trafiquegen per la banca, el deute públic, les primes de risc, borses, agencies de qualificació i demés poders fàctics, que no paren de fer-nos anar de corcoll (per no emprar paraulotes).

I és que, saps? A vegades... quan hom no sap si posar-se a plorar o trinxar-ho tot de ràbia, penso: aquests (fàctics) ens esclafaran, abans de perdre el seu poder... Això, si no fan que ens esbatussem entre nosaltres, mentre, ells, es foten un bon fart de riure.  

Què s'han cregut, home! Ja n'hi ha prou, no?
 

Res, només volia dir-te que podeu contar amb nosaltres per enviar-los a fer punyetes, i que si no us hi veieu en cor, no els hi feu més el joc, caram!
 

Ningú us obliga a plantar cara, però, com a mínim, tingueu la valentia de denunciar les pressions que esteu rebent, i sinó, deixeu pas a qui es vegi en cor d'enfrontar-s'hi. Que no sóc jo, doncs, també em sento aclaparat amb tot plegat. Però si que em sento prou valent per fer-vos costat en el que faci falta, si, així, decidiu afrontar aquest càncer que sembla disposat a esclafar-nos. 
Quedaríeu sorpresos de la quantitat de gent que us faria costat.

Però, si continueu fent com fins ara, també us tinc de dir, que us quedareu sols: vosaltres i la bèstia. I no ho dubteu: se us acabarà menjant a vosaltres, també.

Bé, em sembla que ja t'ho he explicat una mica tot.
Gràcies per la teva atenció, i ja ho saps: aquí estem, si voleu. I si no voleu, disculpa la gosadia d'aquesta carta. Ens veiem per les properes eleccions.

Salutacions
Lluís.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.