16 d’oct. 2012

El poeta Agustí Bartra i el seu bastó (de boix) d'Alpens

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa,1982) poeta, narrador i dramaturg.
El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d'Arinsal. (Viquipèdia)


Estiu del 1978, Can Serra, Ullastret (Baix Empordà),
Bartra, amb setanta anys a l'esquena, assegut arran de finestra a casa dels seus amics, els Canyameres; desgrana el que coneixem com la suite de la finestra... L'ocell... Escric a no sé qui...  M'ha despertat la lluna..., i, Les coses. Les coses, que miro i toco i recordo i estimo...

Tant arribar i anar-se'n, tant desfullar els penells
de les hores invictes i les hores inermes
en què sentim el bleix de les coses que ens volten
amb llur pes de constància i símbol d'existència,
sense l'escissió dels batecs de la vida.

Coses que miro i toco i recordo i estimo:
la cadira, les bigues, el gran mirall, l'armari,
el meu bastó d'Alpens, la terrissa prenyada,
les meves espardenyes, el pa, el vi, la cullera,
la nit agonitzant, Shakespeare sobre la taula...

Ara obro la finestra, i dic en la meva ànima:
aurora, aurora meva, ets el dolç nom del món!




Bastó d'Alpens, que en el poema "El gallo canta para los dos" publicat el 1984 per la Universidad Autónoma de Puebla (Mèxic), ens el descriu, de boix.

Cosas que miro y toco y que recuerdo y amo:
esta silla, las vigas, el espejo, el armario,
mi bastón, boj de Alpens, esta jarra preñada,
también mis alpargatas, la cuchara, el vino, el pan,
la noche agonizante. Shakespeare sobre la mesa...

No ens ha d'estranyar que l'obra de Bartra la trobem (sovint) escrita en castellà. Refugiat de la dictadura franquista, Bartra va establir-se a Mèxic durant trenta anys. Finalment, passant abans per França, la República Dominicana, Cuba i els Estats Units, tornaria a Catalunya, la seva terra, l'any 1970. Tenia 62 anys.

Si vols conèixer més coses de la vida i l'obra d'Agustí Bartra, segueix aquest enllaç.


Devem la descoberta a Florenci Barniol (això! El germà del Barni), que me la va fer arribar, per si em semblava de penjar-la blog. ─Dit i fet, Florenci. Gràcies.


7-5-2013 | Aportació que ens ha fet arribar la Isabel Iborra (filla d'Alpens), des de la Cirera (Sant Boi de Lluçanès). ─Gràcies
Hola, Lluís!
Avui acabo de llegir axó de Agustí Bartra i el seu bastó de boix d'Alpens i penso que segurament, jo en sé alguna cosa més: recordo, quan encara treballava al taller de boix d'Alpens i la Roser estudiava a Vic o a Barcelona, que un cap de setmana en que era a casa, vam rebre la visita de Agustí Bartra i la seva dona. Els vam acompanyar al taller i crec recordar que va ser allà que va triar un bastó de boix i va dir si se'l podia quedar. El que si que recordo ben bé, és que la Roser li va regalar un ram de nyàmes, i que van comentar que alguns en diuen nyàmeres. ─ Isabel

3 comentaris :

Editorial Andorra ha dit...

Avui rellegia els haikús del seu llibre de haikús d'Arinsal, que vam reeditar fa un parell d'anys i després he topat amb vàris blogs com el teu que l'esmentaven.

Te'n deixo un de preciós:

34
Vent cor, vent lliure,
menjador de distàncies
i llunes verdes

Ada-Editorial Andorra

Lluís Suriñach ha dit...

Un honor, rebre la vostra visita i comentari. Gràcies.
No coneixia la vostra Editorial, me'n guardo l'adreça.
Que tingueu un gran 2013!

I continua...

35

Vent que t'esquinces,
amb tu caic i m'aixeco
i m'alço vela!

54

Fidel de llengua,
Andorra meva, entera
a la mà alçada.

Editorial Andorra ha dit...

Oh maquíssims!!!!!

Moltes gràcies!!!

La nostra web és: http://www.editorialandorra.com

Qualsevol cosa en la que puguem servir-vos no dubteu en contactar!