30 d’oct. 2012

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens


Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en «Les cent millors llegendes populars», (1953), hi trobem la de com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens.
D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè.

La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir; hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada.
No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova.

Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a "la Petja del Moro" que, encara avui, trobem no massa lluny del poble.
Per les seves malifetes, per les "soldades mal pagades" als seus vassalls que, a cops d'escoda, van fer els graons de les escales del santuari de Montgrony... Conta la llegenda, que l'ànima del comte l'Arnau va ser condemnada a vagar eternament per tot el que eren els seus dominis...

Totes les nits, cap al tard, surt de l'infern cavalcant el cavall de foc, carregat amb la monja que va ésser la seva estimada i, rabent, com un llamp, volta i més volta d'aquí cap allà, esperitat i enfollit, sense repòs ni descans.


Els dominis del comte Arnau, baró de Mataplana.

Castell de Mataplana

Montgrony

Monestir de Sant Joan

─ 10-9-2015 | No et perdis la «CRIDA als ¡Catalans! ¡Bons Catalans! pel Temple Romanich de Sant Pere de Montgrony», que publica la 'Ilustració Catalana' el 19 de setembre de 1915. Amb una foto de Sant Pere de Montgrony, d'aquell mateix any.



Lo comte Arnau, de Jacint Verdaguer (1845-1902) - Ayres del Montseny

De David Espunya. Música de Ludovico Einaudi i narració de David Espunya.

Lo comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls:
l'un era blanc com la gebre,
l'altre fosc com lo pecat.

Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.

Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar;
la comtessa ja li'n deia:
-Per què no enselles lo blanc?
-Perquè fuig dels camins aspres
i a mi em plauen més que els plans.



'El comte Arnau' de Josep M. de Sagarra (1894-1961)

Poema èpic, de 9.000 versos (dividit en 10 cants), sobre el mite català per antonomàsia, publicat el 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera.
Parla d’un senyor feudal que maltracta als seus súbdits, que menysté la seva dona i les seves filles, que aplica la llei del terror al territori on ell domina, i que a més a més sedueix l’abadessa del convent de Sant Joan de les Abadesses. [Conferència de Margarida Casacuberta del dia 17 d'abril de 2012 ─No et perdis la gravació, no te'n sabràs desdir]

Adaptació,ombres xineses i fotografies de TINTÓ - ESPELT Fragments recitats per LLUÍS SOLER 

Musica Tradicional de JM CAMPS (flauta) amb QUERALT CAMPS (contrabaix) Muntatge i creació audiovisual de JORDI PLANA i PEY Disseny personatges principals de LOLA BESSES Gravacuó, edició i masterització àudio de MARTÍ BALLÚS Taller de so Cal Mesell (Espinalbet) Col·laboració en l'enrregistrament sonor JORDI REGO - Taller de Musica de Berga © Tintó - Espelt 2010 

Aquí, trobaràs la resta dels sis vídeos d'aquesta col·lecció.



Els musulmans a Catalunya

s. VIII dC - s. XII dC

La invasió dels sarraïns a la península Ibèrica, al principi del segle VIII (711), tot aprofitant la inestabilitat política interna del regne visigot, va produir una profunda ruptura en l’evolució històrica peninsular. Una gran part de la Península va adoptar les estructures socials i econòmiques del nou poble dominant, l’àrab. En canvi, a la zona catalana del nord, la conquesta dels francs al final del mateix segle va donar lloc a la creació de la Marca Hispànica, és a dir, a la Catalunya prefeudal. (Generalitat de Catalunya) 
 
http://governacio.gencat.cat/ca/detalls/Article/Presencia-medieval-musulmana-a-Catalunya
enllaç extern per mirar el vídeo (Gencat)
Catalunya Nova / Vella

→ → Més, a "Alpens, celebrant els 125 anys del naixement de Joan Amades!"

4 comentaris :

  1. Quan els musulmans arribaren a Alpens, segurament, els van acabar de rematar amb l'ajut de gombrenencs i els ripollesos.
    Per això es perd la pista a la petja del moro.

    Albert.

    ResponElimina
  2. Gràcies Albert,
    Com la llegenda no ens explica què va passar quan el sarraïns arribaren a Alpens, bé ens podrem permetre la "llicència poètica" d'incorporar-hi la narració que més ens hi escaigui...
    S'accepten més aportacions.

    ResponElimina
  3. Molt interessant!!!
    Us deixo un enllaç a la Llegenda del Comte Arnau, per si us resulta interessant.

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari. Un enllaç i un portal molt recomanable, el vostre. Us tindré en compte.

      Elimina

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.