4 de gen. 2013

Celebrant l'Any Espriu 2013... Anem tancant les portes a la por!

Alpens, celebrant l'any del centenari del naixement del poeta arenyenc Salvador Espriu amb la narració «Tereseta-que-baixava-les-escales», dins Ariadna al laberint grotesc (1934), p. 239.  

En la primera narració, que simbolitza la infantesa de la Tereseta, Salvador Espriu, ens parla de fra Josep d'Alpens (1816-1905):  
«No s'hi val, no s'hi val encara, tu clisses. Has d'aclucar els ulls i t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Però cal fixar primerament la volta, que serà pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l'Església i la placeta. No, pel rial no, perquè ens ensorraríem, i la volta ja és prou llarga. Si ho carreguem, no ens aconseguirem mai, i d'altra banda és massa cansat. La rectoria, paret de cuit, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes.
La Teresa para, au, correm. No s'hi val, que ella filustra, Teresa, filla, ja t'ho he dit, t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Si ho fas, no necessito que acluquis els ulls, però no t'has de bellugar gens, fins que cridem. Vejam, que no m'heu entès? Pel carrer de la Torre sí, tornem-hi. Pel rial no, que la sorra entrebanca. Demanes que comptem de nou? Hem comptat abans, Teresa. No t'hi conformes? Com perdem el temps!

─Es farà fosc, amorraran les barques, i no haurem començat a jugar.
─Que la "Panxita" us torna de Jamaica? ─Qualsevol diria!
─El pare va anar més lluny, a Rússia i tot.
─Va venir amb un abric de pells i quedava tan pelut, que semblava un ós. Quan va entrar a donar les gràcies d'arribada, fra Josep d'Alpens, que era a la trona, el va saludar, de per riure, com si fos el dimoni, el pare ho conta sempre.
─Au, juguem o no juguem?
─Sembla que la vostra sigui l'única fragata que hi hagi al món.

Ai, filla, que ets tossuda! Comptem, i a qui toqui, que no protesti. Macarró, macarró, xambà, xiribí, xiribí, mancà. Tu, altra vegada. Tereseta, fort. Escampem-nos. Ranqueges, Bareu? Espereu-vos, nois, que el Bareu ranqueja. Se li fan condicions o vigila el marro? Bé, que ajudi a vigilar-lo. No et queixis, Tereseta, que no pares sola. Au, a la fi. Ei, d'esquena! Si el Bareu, coix o no, fa de porter, ens serà gairebé impossible d'atansar-nos a la rectoria. Qui xiscla "fet"? No, Teresa, no, nosaltres no ens havíem encara amagat. No baixis les escales, Tereseta, et dic que no les baixis, un poca-soltta s'ha escridassat abans d'hora. Excuses, enredaire jo, que em veig atrapada? Quines poques ganes de jugar que tens! I et fa ràbia de parar, ve-t'ho aquí. No baixis les escales, que no em sents?, no les baixis. Està bé, renyides! Sí, ja em pots córrer al darrera, plego.»

Escolta aquest conte sencer, interpretat per Jèssica Pérez, Jaume Madaula, Xavier Alomà, Laura Pujolàs, Lara Correa i Bàrbara Nicolau.




No, no és cap casualitat que Espriu esmenti les campanyes de Rússia, doncs, Francesc Torres/as -Besavi de Salvador Espriu- havia viatjat nou vegades a Rússia, per terra i per mar, i, fins i tot, havia estat dos anys a Sant Petersburg fent de professor al Col·legi Imperial. 



Coneix les vicissituds i excentricitats de la vida de fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905).




LLIBRE DE SINERA XXIV - HE MIRAT AQUESTA TERRA. Interpretat per Raimon.
L’any 1981 Raimon va consignar en un dietari les visites que va fer a Salvador Espriu mentre componia i gravava unes cançons a partir de versos del poeta... NÚVOL el digital de cultura.

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.




Salvador Espriu: el temps de les paraules.
Programa El meu avi  / Producció MEDIA 3.14, TVC, 2001 / Durada: 30min



25 d'abril de 1970 | I Festival Popular de Poesia Catalana
Sala Gran Price de Barcelona
Salvador Espriu, recita el poema 25 de "La pell de brau"



... anem tancant les portes a la por!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.