13 de gen. 2013

L'escriptor i periodista Josep Pla (1897-1981), de visita per Alpens.

L'altre dia (d'excursió per la biblioteca J. Triadú) vaig trobar la Guia de catalunya de Josep Pla. I, he pensat que, potser, et vindria de gust un tast del què hi diu, d'Alpens i... del Lluçanès, també.

Text de Josep Pla - Fotografies de Francesc Català
Primera edició (en català): setembre 1971 Itinerari IV

«Alpens, a 835 metres d'altitud (me'n consten 855), una terra de secà: blat, patates i mongetes. Fou l'escenari d'una de les batalles més cèlebres guanyades pel general Savalls en l'última guerra carlina.» (peu de foto)

En la Nota Preliminar de la guia, Pla, escriu:
Per fer la primera versió ─publicada en llegua castellana l'any 1961 [...] férem un llarguíssim viatge en automòbil, l'any 1960... ─Any de la seva visita a Alpens, entendrem. Sobre la base d'aquella guia de Catalunya he refet el llibre actual, escrit en la llengua en què fou pensat...

«El Lluçanès és com un tascó posat entre la Plana de Vic a llevant i la comarca de Berga a ponent. La seva situació entre aquestes dues importantíssimes comarques n'explica la transcendència en el mosaic de la nostra vida col·lectiva. El Lluçanès té la tenacitat i la duresa del vigatanisme i el sentit modern de tot el Llobregat. Potser es decanta més aviat pel costat de Vic que pel de Berga. No té, certament, ni la riquesa de la Plana ni el sentit comercial i industrial de la conca d'aquest riu desficiós. Però s'hi troba enmig, i la seva personalitat té un vigor magnífic i sempre afirma les seves acusades característiques.

Hem travessat la comarca de sud a nord, i de Prats hem arribat, per Perafita, a Alpens. És una terra de la qual s'ha ensenyorit literalment el pi silvestre. Les varietats del pi predominen visiblement en tota l'àrea de la regió. Potser antigament hi havia més abundància d'arbres nobles: roures, faigs, alzines. Les tardors flamejants i daurades pertanyen als temps vells. El pi és un arbre una mica lúgubre, nòrdic i trist. El pi ha emmelangit una mica el paisatge.

D'altra banda, l'agricultura no lliga pas els gossos amb llonganisses. El secà us aclapara, la corba muntanyosa sotja contínuament. La divina Providència ens ha afavorit amb una quantitat tan desmesurada de muntanyes, que, davant aquest present, resteu aclaparat per tota la vida. I, tanmateix, la gent continua arrelada al país. Travessant el Lluçanès he vist un gran nombre de masies, algunes magnífiques. N'he vistes poques de tancades. La vida és certament aspra i dura, els costums molt morigerats, el nervi fort. Aquest és un món bastit en el motlle vigatà, una projecció de Vic.

En les nostres lluites civils, el Lluçanès hi féu el paper corresponent a la seva situació geogràfica. Un país admirable per a la guerrilla civil! A la cassola d'Alpens, Francesc Savalls hi guanyà una de les seves batalles més cèlebres. A conseqüència del seu triomf fou agraciat amb el marquesat a què el poble dóna nom. Francesc Savalls, marquès d'Alpens. És relativament fàcil d'imaginar les boines vermelles tancant per les altures la cassola del poble amb els liberals dins. És una cosa petita -un fet a la mesura de les guerres civils.

Procuro veure, pel poble, si hi ha algú que es recordi d'aquests fets tan importants. Interrogo la gent. Ningú no en sap res. Ningú no n'ha sentit parlar. Tot s'esvaí en un passat boirós que no és ni passat per a la gent. L'única cosa que pesa, que dura, és tot allò que està pastat amb la terra. [...]

Des d'Alpens us podeu dirigir cap a llevant, o sigui cap a la plana de Vic, i arribar a Sant Quirze de Besora. També podeu arribar, per Vilada i Borredà, cap a ponent, al Berguedà i a Berga. Vet aquí una carretera impressionant. »


Quan Pla ens va visitar ─l'any 1960─, Alpens tenia 471 habitants, la fàbrica de Dalt (la fàbrica vella, tal com la coneixem avui dia) feia un any que havia presentat la seva primera suspensió de pagaments, i, com bé diu Pla, no lligàvem pas els gossos amb llonganisses.

2 comentaris :

  1. Em fa molta gracia la fotografia que apareix al llibre, ja que en primer pla hi figura la casa on em vaig criar.

    La recordo perfectament i també recordo que des de l'eixida només es veien que camps, la torre que fa ver el manel sabartes i el serrat. Res més.

    Ara hi ha decenes de cases, no és que Alpens hagi crescut molt, però certament aquest cantó ha canviat força la seva fisonomia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Records que em fa content que comparteixis, Jesús.
      Seria bo que tothom s'animés a fer-ho, ens enriquiria molt a tots plegats. Gràcies ;-)

      Elimina

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.