10 d’abr. 2013

Tributació: Catalunya i Espanya, en l'any 1896

Fent-nos ressò del capítol "Tributació" (pàgines 90, 91 i 92) de la "Geografia de Catalunya, publicada per Francisco Flos y Calcat, en l'any 1896.  "OBRA ILUSTRADA ab varis dibuixos del mateix autor y aprobada per l' Autoritat Eclesiástica" i que es presenta a sí mateixa com "Ab las definicions propies de las tres parts ab que' s divideix la Geografía en general, pera servir de text en las escolas de Catalunya, y ahont se parli la llengua catalana, y útil pera 'ls excursionistas, viatjants de comers, etz." ─ Biblioteca virtual Joan Lluís Vives

«¿Podría donarse una idea de la tributació de Catalunya al Estat espanyol?

─Sí, y per cert que resulta quelcom desproporcionada en relació al resto de Espanya. Végis, sinó, la següent mostra:

De la Estadistica Administrativa de la Contribución Industrial y de Comercio de l’ any 1888 al 1890, resulta que vè á pagar:
─ cada espanyol, no catalá: 2’08 Ptas.  /  y cada catalá: 4’78  Ptas.
Axò es, més del doble.
─Y en extensió territorial per cada kilòmetre quadrat, paga
un kilòmetre, no catalá: 69’40 Ptas.  /  un kilòmetre de Catalunya: 273’70  Ptas.
ó sian quatre vegades més.

es á dir, que ‘ls habitants de Catalunya paguém cinch vegades més que nostres germans d’ enllá del Ebro.

¿Qué significa aquesta desproporció ó sobrepuig contributiu?

─No hi há dupte que significa sa major riquesa y per tant, son superior tráfech fabril y comercial; y per lo mateix, donchs, que reclama majors atencions en tots los serveys públichs, sense fer omissió com fan los goberns de Castella, quasi sempre, del personal catalá, imposantne d’ estrany á la nostra terra, lo qual, malgrat lo deber que tindria d’ enmotllarse als usos y costums nostras, al contrari, se ’n befa, com pera més escarni y vergonya.

¿A qué vindía obligat, l’ Estat espanyol pera compensar l’ aument tributatiu de Catalunya?

─Al millor foment y desenrotllo de la sobres públicas, á la conservació y restauració de nostres monuments artístich-arqueológichs que ’s trovan poch menys que abandonats, y á satisfer totas aquelles necessitats que ‘l país reclama y que gracias sols á las iniciatives y dispendis de las corporacions municipals ó provincials catalanas se trovan en lo possible ateses.

¿Y las demés regions d’ Espanya no ’s trovan en igual cas com Catalunya per lo que respecta á las atencions y serveys del Estat?

─Lo que ’s pot assegurar que Catalunya si ha progressat en sos diferents rams s’ ho deu á ella mateixa, mentres que altras regions han sigut protegidas ab donatius y subvencions del Estat, com per exemple, molts ports de la Península, lo Teatro Real y l’ Hipódrom de Madrid y molt més que fora llarch d’ anomenar.

¿Cóm es possible que’ ls Goberns centrals desatenguin á Catalunya en sos interessos?

─Solen manifestar que ja es prou rica; que no ho necessita tant com las altres regions, á las quals devém ajudarlas, tot lo qual sería passador si per més sarcasme los capitostos de la política que á Madrid s’ estila, no haguessen inventat y propagat la frase ominosa de pide más que un catalán

Segueix aquest enllaç de la biblioteca virtual Joan Lluís Vives (font d'aquest escrit) per llegir-te aquest capítol, i l'obra completa.



Quan es va publicar aquesta "Geografia de Catalunya"; Alpens, tenia 485 habitants, en Josep Plans i Casals era a la Guerra de Cuba, i tindrien de passar encara dos anys més per al naixement del Joan Prat i Roca (el ferrer d'Alpens) i pel final del "Imperio español" d'ultramar, també.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.