19 de nov. 2013

OSONA, RIPOLLÈS I BERGUEDÀ - Itineraris i camins ramaders (1968)

Quan, en l’any 1968,  Jaume Sala i Sivillà (soci núm. 62 de la Unió Excursionista de Catalunya) publica el llibre «OSONA, RIPOLLÈS I BERGUEDÀ - Itineraris i camins ramaders», la gent d’Alpens no estaca pas els gossos amb llonganisses, que diguem: encara no fa un any del tancament definitiu de la fàbrica de dalt.


La fàbrica compta amb 104 telers que, per a la preparació corresponent dels quals necessita 130 treballadors. La majoria de productors són dones. Els homes cerquen el jornal en els treballs del camp i en el bosc, mal que aquesta feina sigui apartada de la localitat. D’aquest manera sembla ésser solucionat un problema vital del poble. ─Escriu, Jaume Sala.

Quan ens atansem a Alpens ─relata, Sala─

i albirem les corpentes punxegudes dels pallers afilerats a la gran era, llarga i estreta, i llancem la mirada cap a la clotada, darrera d'ells veiem, en primer lloc, l'església com una estampa enganxada en el termenal del poble [...]. La mirada atura el seu descens en els fondals bancalats de sembradura, que sospitem que són terres llaurades.






La visió ens dóna la sensació que ens trobem en un vell poble agrícola i ramader, de cases oloroses de fumeres, de gra, de fruiterars i horts i de pius-pius de llocades. Després, quan sabem que el secà ho és tot i la corba de la muntanya denúncia gairebé l'eixutesa, l'espectacle se'ns fon de sobte.
Terra de pa, escasa i amb migrats rendiments. Els horts, petits, amb mates de fesols i de patatam, darrera les cases, intenten amorosir la terra.

Alpens, en alguns carrers, té una ànima ben típica de poble de muntanya. La seva plaça respira noblesa. Les llindes de moltes cases mostren perfectament llegibles dates molt antigues. Alpens ostenta un segell aristocràtic, del que són testimoni diverses cases senyorials.

Alpens és com una falca posada entre la plana de Vic a llevant, la subcomarca del Lluçanès a migdia, la del Berguedà a ponent, el Ripollès al nord i a llevant [...]. Enmig de les tres comarques, la seva personalitat té molta més força.

No em voldria estendre més. Et convido ha que llegeixis la part del llibre que ens parla de la indústria llanera, la remunta d'ases, dels fets de la batalla d'Alpens (acta de defunció de Cabrinetty, inclosa), d'Agustí Canelles (molt complet), i, del COSTUMARI... amb la Dansa d'Alpens, el dinar de Carnestoltes, la cobla infantil, els llums de Sora, el sastre d'Alpens, i molt més.
─Que t'ho passis bé llegint-ho!




Un llibre (avui exhaurit) de prop de 400 pàgines, publicat per «RAFAEL DALMAU EDITOR» l'any 1968.- "Premi Sant Bernat"
Editorial fundada l'any 1959 per Rafael Dalmau i Farreres, conjuntament amb la seva filla Maria Carme Dalmau i Dalmau, després d'una llarga trajectòria de vinculació amb el món del llibre. Continua com a empresa familiar a mans de la tercera generació.
L'editorial «RAFAEL DALMAU EDITOR» s'ha especialitzat en els àmbits de la història, la geografia i la cultura popular catalanes. L'any 1985 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. ─Us la recomano, creieu-me!
Amb el meu reconeixement per a Jaume Sala i Sivillà, «Rafael Dalmau, Editor» i, per a Pep Miquel Casademunt que es qui ens ha deixat el llibre. ─Gràcies.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.