13 de febr. 2014

Alpens, Festa Major de 1956. Les majorales i el "llevant de taula"

Dolors San (esq.) i Rosa Vilardaga (dta.)
Festa Major d'Alpens, 1956
─Aquesta és la monja ─diu el Pep─, la Dolors, la germana de la Nita. Jo hi havia festejat.
─Amb una monja?
─No, home! No. Encara no era monja, llavors.

Es torna a mirar la foto, aixeca el cap i fa:
─A casa seva ja ho deien que no faríem mai res de bo.
Aquest parell no els veus mai junts! ─deien.
Què volies? Prou que ens guardàvem de que no ens hi arrepleguessin.

Content, amb aquella mirada, complaguda d’enyorança, que quasi tots solem posar quan ens mirem fotos que esperonen els nostres records, afegeix: ─L’altra, és la Rosa de Cal Sala. Ens acomiadem. ─Collons, Pep! ─li dic, des d’un tros enllà─ No ho sabia que haguessis festejat amb una monja. Ell, riu.


Aquesta foto forma part de la publicació “Cançons de Pandero [PDF- 3.8MB] de l'Ajuntament del Masroig, i el Museu Etnològic de Barcelona MEB.


font: MEB
Imatge que il·lustra el capítol dedicat al «llevant de taula», i que diu així: "La capta de les majorales (o pabordesses o priores) es feia sobretot a l’hora del llevant de taula, o sigui, després de l'àpat de la festa, amb els convidats contents i ben predisposats a la gresca i a la generositat.
Això era ben general a tots els pobles, però només en unes quantes comarques o pobles les majorales recollien les ofrenes a canvi de cançons i passaven la bacina de la Mare de Déu del Roser per als diners i la cistella de vímet per a donacions de pa o d’algun altre producte, que després revenien, amb la complicitat dels membres més benestants del poble."

El programa de la Festa Major d'Alpens de 1956. 

El pollancre altiu fa centinella / i en sa gegantina posició
enlaira per tots la cantarella / de nostra esclatant Festa Major.
Els boscos de pins embaumen l’aire / i Alpens respira a fons i a ple pulmó dels arbres muntanyencs la sana flaira / en aquests dies da màxima il·lusió.
Tots treballem amb el més noble afany / per superar en forma lluïda. la Festa que presentarem enguany / i que confiem serà ben acollida... ─ Mira't el programe complet!

En l'any 1956, Alpens tenia prop de 450 habitants, la "Fàbrica de Dalt" treballava, encara, a ple rendiment; i, si ens fixem en el nombre d'anunciants del programa de la Festa Major, comprovarem que els comerços i botigues del poble, gaudien de bona salut.
La indústria, el comerç, els estiuejants, i la cultura (amb el teatre del Casino d’ensenya), esperonaven la no tan afavorida existència de qui es tenia de guanyar la vida fent de pagès o treballant al bosc.
Subjugat (com arreu) sota el pal·li de la dictadura franquista, hom endevina una poble valent i amb empenta, disposat a fer front a totes les adversitats, per tal de tirar endavant i prosperar.

 d'aquests temps:
 Boixos, ginesta i tot de flors, per a l'enramada del Corpus.
 El filòsof FERRATER MORA, i la seva família.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.