16 de març 2015

Alpens, celebrant els 125 anys del naixement de Joan Amades

«Aquest proper mes de Juliol s'escauen els 125 anys del naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. [...] Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions que ens dediquem a la cultura popular.» ─ Associació Cultural Joan Amades.
ALPENS

1. De com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, arribaren a Alpens.
Joan Amades ens ho explica en el capítol sobre La llegenda del comte Arnau ─No te la perdis! del seu llibre «Les millors llegendes populars», editat per primera vegada l’any 1953 sota el nom de «Les cent millors llegendes populars»

2.  «Guia de Festes Tradicionals de Catalunya (1958)»
Capítol «Dimarts de Carnestoltes» Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella...

3.  La Dansa Alpensina. Capítol «Setembre, dia 27» ALPENS. S'escau la vigília de la Festa Major. A la tarda els dos pabordes fan una dansa amb les pabordesses després de la qual dansen el Ball Cerdà en companyia d'altres parelles.



4. I, per acabar, en el capítol del «Desembre, dia 24 – Vigília de Nadal» escriu:
ALPENS. Fan una gran foguera a la plaça. La fadrinalla s'apodera de tanta llenya com té al seu abast. Hi ha anys que arriben a despullar pallers sencers per cremar-ne la palla.

«En les terres on el Nadal s'escau en temps de llargues nits de fred i foscor, no és estrany que un dels elements més importants sigui el sol; la representació més estesa del sol és el foc.
Els ritus de culte al foc a molts països, i al nostre encara més, són molt rics, variats i estesos en diverses èpoques de l'any (especialment als dos solsticis: Sant Joan i Nadal). En el solstici d'hivern té diverses expressions: els focs a les places dels pobles, les fogueres davant les esglésies, les falles, i també el tió: una de les expressions més característiques de la nostra cultura popular.

La nit del 24 és una de les més màgiques de l’any a moltes cultures, a més de la catalana. A gairebé tot el món, aquesta nit, juntament amb el sol, també pren força protagonisme l’arbre; ve a ser una mena de festa de l’arbre. Hi ha llocs que s’engalana, en alguns d’altres es crema, en d’altres se’l pega i en molts d’altres s’hi fa tot plegat, però el que és comú arreu és que en surten llaminadures, torrons i altres menges i regals.
El nostre ric costumari nadalenc ens ofereix les tres varietats de culte al sol i a l’arbre: nosaltres engalanem l’arbre de Nadal, nosaltres cremem la fusta de l’arbre amb un foc a la plaça i també el peguem (sabent que no li fem mal), com si d’un ésser viu es tractés.»
Escriu, Xavier Roviró i Alemany (Grup de Recerca Folklòrica d’Osona) en l'article: EL FOC DE NADAL. Font: Òmnium Cultural

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.