1 de nov. 2016

Novembre... que l'hivern ja ens anuncies


Comença el mes de novembre, / castanya va, castanya ve, / i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.

El mes comença amb Tots Sants,  
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i de la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.


Novembre, mes de tardor
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.

S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.


  NOVEMBRE

Se m'adorm a la falda aquest cadell
de la tarda.            
              Novembre m'omple els ulls
de claredats.
              Melangiós, enyoro
alguna cosa lleu, irrepetible,
un so de mi, potser, que el pas dels anys
ha afeblit molt, però que encara escolto
íntimament sorprès quan, com avui,
la tarda és un cadell que se m'adorm,
confiat, a la falda.

—   Miquel Martí i Pol  ~  www.miquelmartiipol.cat

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.