21 de set. 2017

Ens han entrat a casa

Ens han entrat a casa. S'han emportat tot el que han volgut i a qui han volgut, i pobres de vosaltres que aixequeu la veu, ens han dit.
—Què us heu pensat.
Tot per anihilar els nostres clams, la veu dels nostres representants i la institució de la Generalitat de Catalunya.
—No hi teniu cap dret.
Quan penso en tot el que vaig/vam lluitar per esborrar la dictadura de les nostres vides i dotar-nos d'una democràcia, que vaig creure veritable, i contemplo —ara, amb basarda— l'actuació d'ahir de "las fuerzas armadas del estado", amb bona part de la premsa i del poder judicial al dictat del "Gobierno" i, tot plegat, amb l'aquiescència dels partits històricament d'esquerres, què voleu que us digui?
—Se'm regira l'estómac. Caram, tan sols demanem un referèndum!
I em pregunto, no sense autocrítica, què vam fer tan malament que l'Estat espanyol, encara ara, quaranta-dos anys després de la mort del dictador, no pugui entendre que el primer principi que existeix al món és la llibertat dels seus pobles per decidir els seu futur, lliurement.
—Jo vull decidir el meu futur. Vull la república catalana indepenent!

T'estimo Catalunya!
Malhaja lo cavall negre que ens trepitja i humilia,
benhaja lo cavall blanc que ens estima i ens vol emancipats!

2 comentaris :

  1. I em sap molt greu que la tingui, amic. M'estimaria molt més no haver hagut d'escriure mai això.

    ResponElimina

Gràcies pel comentari. —Si us plau: no t'oblidis de dir-nos el teu nom.