Amb els meus millors desitjos per aquestes festes de Nadal i Any Nou

Ara que la nit s’ha fet més llarga,
ara que les fulles ballen danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que la fred du tants records…



Ara que sobren les paraules,
ara que el vent bufa tan fort,
avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar,
per saber que estàs al meu costat…

És Nadal al meu cor,
quan somrius content de veure’m,
quan la nit es fa més freda,
quan t’abraces al meu cos…
I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t’aixeques…
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú…
Són petits detalls tot el que em queda…
Com queda al jersei un cabell llarg…
Vas dir que mai més tornaries,
el temps pacient ha anat passant…
Qui havia de dir que avui estaries esperant,
que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor,
quan somric content de veure’t,
quan la nit es fa més neta,
quan m’abraço al teu cos…
I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia,
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.

Quan somrius (diversos autors)


Una versió del "Fum, fum, fum" amb un toc de jazz. De la mà de Voices of Liberty.




Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita, que ha tingut mai el nostre país, escriu:

 "El 24 de desembre, vigília de Nadal, al poble d'Alpens fan una gran foguera a la plaça. La fadrinalla s'apodera de tanta llenya com té al seu abast. Hi ha anys que arriben a despullar pallers sencers per cremar-ne la palla."

"En les terres on el Nadal s'escau en temps de llargues nits de fred i foscor, no és estrany que un dels elements més importants sigui el sol; la representació més estesa del sol és el foc.
Els ritus de culte al foc a molts països, i al nostre encara més, són molt rics, variats i estesos en diverses èpoques de l'any (especialment als dos solsticis: Sant Joan i Nadal). En el solstici d'hivern té diverses expressions: els focs a les places dels pobles, les fogueres davant les esglésies, les falles, i també el tió: una de les expressions més característiques de la nostra cultura popular.

La nit del 24 és una de les més màgiques de l’any a moltes cultures, a més de la catalana. A gairebé tot el món, aquesta nit, juntament amb el sol, també pren força protagonisme l’arbre; ve a ser una mena de festa de l’arbre. Hi ha llocs que s’engalana, en alguns d’altres es crema, en d’altres se’l pega i en molts d’altres s’hi fa tot plegat, però el que és comú arreu és que en surten llaminadures, torrons i altres menges i regals.
El nostre ric costumari nadalenc ens ofereix les tres varietats de culte al sol i a l’arbre: nosaltres engalanem l’arbre de Nadal, nosaltres cremem la fusta de l’arbre amb un foc a la plaça i també el peguem (sabent que no li fem mal), com si d’un ésser viu es tractés."

Xavier Roviró i Alemany. Folklorista, president del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. Article: "El foc de Nadal".


Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges