Gent d'Alpens

Josep de la Consolació Puigcercós Payrot (1772 - 1821) va néixer a Alpens, el 22 d'octubre de l'any 1772. Era fill de Joan Puigcercós i de Magdalena Payrot. Contemporani de mossèn Isidre Serrat (Alpens, 1751 – 1822), de l'impressor Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842) i de l'astrònom fra Agustí Canellas (Alpens, 1765 - Alella, 1818); Josep Puigcercós (batejat amb el noms de Sagismundum, Josephum i  Franciscum), esdevindrà el més jove de la colla dels personatges il·lustres coneguts, nascuts a Alpens en el tercer quart del s. ⅩⅧ. Tots quatre van patir els embats de la Guerra Gran (1793-1795) i de la Guerra del Francès (1808-1814).

Context

Segons certifica el rector a requeriment del bisbe, el desembre de l'any 1768, Alpens té 953 habitants (121 de fins a 7 anys, 125 d'entre 7 i 16 anys, 127 de fins a 25 anys, 239 d'entre 25 i 40 anys, 149 de fins a 50 anys, 192 de més grans de 50 i 5 clergues). 10 anys més tard superaríem el màxim hi…

Quan es van fer aquestes fotos, l'estiu de l'any 1962, a Alpens feia pocs anys de la primera ensopegada de la Fàbrica de Dalt, fundada l'any 1925 per Josep Farré. La qual, després d'unes quantes topades més, va acabar per tancar definitivament cinc anys més tard.
Arran d'aquesta desfeta i de la crisi conjuntural que es patia a pagès, el poble va sofrir una davallada de més d'una quarta part de la població. Vam passar de més de 400 habitants a encara no 300, en només 10 anys (del 1960 al 1970), una gran batzacada.

Molt probablement, aquesta crisi va fer que Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens, veient que les feines per a la pagesia i la indústria cada vegada anaven pitjor, s'endinsés en la tasca que esdevindria el llegat en forja que tots honorem, amb el Manelic presidint l'actual plaça Joan Prat i molts altres elements de ferro forjat que tots podem contemplar només fent una passejada pel poble.

Res va impedir que construíssim…

303 comensals per a un poble de 277 habitants. Un cant d'esperança!
"Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món." Eduardo Galeano (Montevideo, 1940 – 2015), periodista i escriptor uruguaià.



Heu de saber que el sopar es va fer amb productes locals cedits per empreses, establiments i pagesos d'Alpens, i que també el van guisar i servir —esplèndidament, per cert!— la gent del poble. A totes i tots, gràcies. Sabem que sense vosaltres no hagués estat possible.
I no em voldria deixar l'Aperitiu musical que ens van regalar els artistes locals. Genials, com sempre! Gràcies, també.

Amb els parlaments de:
Teresa Jordà i Miquel Buch, consellers del govern de Catalunya
Joan Rovira, pare de Marta Rovira
Bernat Asensio, fill de Meritxell Borràs
Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn
Joaquim Jubert, col·lectiu Atenes
Joaquim Arnau, ANC
Núria Vila, Òmnium
Maria Xinxó, periodista
Ada Perellada, cuinera
Jordi Pesarodona, pallasso  I la col·laboraci…

Per a tots els que vau morir i patir la violència del terror l'any passat a Barcelona i Cambrils, i per a tots el que heu mort, heu patit i patiu, cada dia, el terror, la guerra, l'exili, la injustícia i la violència (sigui la que sigui), i per a tots els migrants i refugiats que mai hauríeu volgut marxar de casa vostra...
Per a tots vosaltres, callo i us demano perdó per no saber ajudar-vos prou en el vostre patiment que, massa sovint, permetem, sense ni posar-nos vermells.

"Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món." Eduardo Galeano (Montevideo, 1940 – 2015), periodista i escriptor uruguaià.



Waldemar Bastos (1954) va néixer en un dels països més rics i devastats de l'Àfrica, a Angola. Va haver de fugir de gairebé 40 anys de guerres i l'exili el va portar fins a Brasil primer i fins a Lisboa després.

Sofrimento

Per què tant de dolor?
Per què tant d’odi?
Si som germans
Ens hem de donar la mà

Per què tant de dolor?
Per què tant…

Seguint amb els articles de l'any del cinquantenari de la inauguració de la nostra escola i de l'edifici d'habitatges que avui serveix de consultori i sala de noves tecnologies, he pensat que potser t'agradaria saber com va anar tot plegat... Res, quatre pinzellades.

Fins que no es va inaugurar aquesta escola, els nens anaven al col·legi a l'escola de la Placeta i les nenes i els nens més petits que encara no tenien edat per anar a l'escola, tot i els molts intents de l'Ajuntament per disposar d'una escola municipal, anaven al col·legi amb les monges. Ja n'hem parlat.

Tot i que això podria semblar suficient, el poble volia una escola nova i habitatges dignes per als mestres.
I aquí comença la història. Una història que relatarem de la mà dels documents que, molt amablement, ens ha cedit l'Ajuntament d'Alpens, digitalitzats per a l'ocasió. Gràcies.

Som-hi, doncs? A veure si me'n surto.

Tot va començar l'any 1958, quan l'Ajuntam…

De la mà de la Geografia General de Catalunya avui ens endinsarem en una nova fotografia del poble d'Alpens del primer quart del segle passat. Vols venir? Ens en anem a l'Alpens de l'any 1913.
Tot i que ja fa 32 anys de la inauguració del primer tram de l'actual carretera (la Pubilla de Catalunya) i 34 de l'arribada del tren a Sant Quirze (sí, el que havia de passar per Alpens), encara es viatja en tartana.
En el programa de Festa Major que trobaràs al capdavall d'aquest article podem llegir: "Gracies a les gestions del incansable Paborde s'ha conseguit que durant els dies de les festes, la companyia de tartanes de San Quirse a Berga, fará un aument del 97 per 100 en els preus de transports fins a aquest poble."


Publica laGeografia General de Catalunya. (Vol. 2, Província de Barcelona. pàg. 106).Alpens. "Poble de 148 cases, comptant-n' hi 31 d' escampades, ab 470 habitants de fet y 510 de dret, a 33 kilòmetres a Ponent del cap de parti…

I seguim amb un nou article, el tercer, "de quan érem petits" i l'any del cinquantenari de l'escola d'Alpens... Avui de la mà de Roser Iborra Plans, escriptora i bona amiga que ha volgut compartir amb nosaltres aquest petit gran relat que em deleixo per presentar-te.
Et convido a submergir-te en la memòria "de quan érem petits" i, en acabar, si et ve de gust, et deixo quatre pinzellades de l'obra de l'autora (no t'ho perdis!). Gràcies per compartir els teus records amb nosaltres, Roser.

        ➤      CA LES MONGES                                  Un relat de Roser Iborra Plans                                 
L’escola de les monges era molt gran i molt fosca. Dues portes d’entrada i dues escales, em sembla: una de pedra que anava a parar a la classe de les grans i una altra de misteriosa a la dreta, una escala prohibida. I a l’esquerra hi havia el pati.
Però l’edifici d’ara s’ha encongit tant, amb els anys, que amb prou feines el puc reconèi…

Seguint amb els articles "de quan érem petits" i l'any del cinquantenari de la nostra escola, avui parlarem dels prop de 90 anys d'història de les monges dominiques de l'Anunciata al front de l'escola de ca les Monges d'Alpens (1878 – 1968?)
Quan érem petits, abans que l'escola és convertís en mixta —l'any següent de l'arribada del nou mestre i de la inauguració de l'escola (1968)—, els encara massa petits per anar a l'escola dels nens i les nenes de cada casa anaven a escola amb les monges... Durant més de noranta anys, amb algunes absències (més o menys prolongades) que van obligar a improvisar l'ensenyament com bonament podíem, les monges dominiques van formar part de la comunitat alpensina i del seu futur.

Alguns de vosaltres segurament que us reconeixereu en qualcuna d'aquestes fotos o hi reconeixereu els vostres amics o amigues. Són fotos d'aquell temps, carregades d'història i evocacions d'una època no sempre…

Enguany, l'escola del meu poble, avui coneguda amb el nom de La Forja, celebra 50 anys, mig segle!
I ho volem celebrar amb un primer viatge (en vindran més) fins l'any 1968, l'any de la seva inauguració i el de l'arribada del nou mestre, en Joan Crespo, que acabarà impartint classes aquí fins al dia de la seva jubilació, l'any 2007. Trobaràs més informació de tot plegat al final d'aquest article.

D'aquells temps...
— Alpens, Osona, Ripollès i Berguedà. Itineraris i camins ramaders (1968)
— El Ferrer d’Alpens, film de J. Sesé (1968)
Un viatge captivador als nostres records d'infància, ara, més vius i entranyables que mai.         ➤      L'ESCOLA DE LA PLACETA                               Un relat de Joan Iborra Plans       
La cadena ja agafava tota l’amplada de la Placeta. Als més petits ens havien atrapat de seguida, però ara ens sentíem poderosos agafats a la cadena, de les mans dels més grans que ens estiraven amb força i ens feien córrer fins a …