Gent d'Alpens

Amb els meus millors desitjos per aquests dies tan entranyables de Nadal i Any Nou, he produït aquest vídeo compost per tots vosaltres, mentre desfilava l'any... Res que no sapigueu, vosaltres sou els/les protagonistes. Gaudiu-lo, llenceu les presses al cistell dels mals endreços i submergiu-vos en aquest ball de fotografies que, espero, sigui del vostre gust. Et recomano la reproducció qualitat 1080p HD  Presentació del confinament, amb Fredy Castro, a la trompeta, i la veu de Rosa Mari Solà. Allò que tenim : Les estrelles com forats de llum. La gebrada resplendent. La fruita que queda als arbres. Les flors que perduren. La teulada sota el cel fred. El fum arrissat de les xemeneies. La poca o molta salut. Les criatures que creixen. La companyia. La llar de foc encesa. El rebost ple. Sabates i mitjons, bufandes, abrics. L’olor dels guisats a la cuina. El sorollet dels plats. La taula parada. L’aigua a l’aixeta. El xampany, el vi. Els regals, els torrons. Un petit silenci a

Pere Català i Roca (1923 - 2009), fotògraf, historiador i impulsor del museu casteller,  l'any 1954 rebé el premi Ciutat de Barcelona de fotografia, el 1985 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi i el 2000 rebé el Premi d’Actuació Cívica, entre d'altres. Foto: Pere Català i Roca  © Pere Català i Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009) fou un fotògraf i historiador català, fill de Pere Català i Pic i germà de Francesc Català Roca. Va ser un estudiós del món casteller i també fou autor d'obres sobre la catalanitat de Colom. [...] Estudià els castells catalans, sobre els quals va dirigir la monumental obra de referència Els castells catalans (1966) i reuní una important documentació fotogràfica. Els castellers van estar un altre tema de la seva fotografia. Col·laborà sovint amb l'Institut d'Estudis Vallencs i promogué les relacions culturals amb l'Alguer impulsant el 1960 el retrobament entre la ciutat sardo-catala

Quan Marimon va fer aquestes fotografies d'Alpens, el dia 2 de febrer de l'any 1927, el poble superava per poc els cinc-cents habitants, feia dos anys de la posada en marxa de la Fàbrica de Dalt (1925-1967) i encara no en feia mig del començament de les obres de l'actual  cafè teatre Casino d'Alpens  inaugurat per la Festa Major de 1928.  A tall de mostra, l'article que va escriure Salvador Vilarrasa (La Pobla de Lillet, 1875? - Ripoll, 1943) a la revista  Scriptorium  sobre la  Fira de la Mare de Déu de març d'Alpens , pinta un bon retrat del poble que es va trobar i que tan bé va saber fotografiar Josep Marimon quan ens va visitar.  Publica el  Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya    Núm. 49 (Febrer 2018) : "Josep Marimon i Vidal (Esparreguera, 1879 – Barcelona, 1942) fou un fotògraf amateur que s’inicià en la fotografia durant la dècada de 1910, si bé el gruix de la seva producció fotogràfica se situa en els anys vint i trenta del segle passat.

Lo nen PEPET DE LAS PERAS rememora els fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la llicència poètica de les Canonadas que "feren molt servey á Alpens/ obtenint, lluytant ab lley,/ las mes gloriosas jornadas/ per Deu, la Patria y el Rey." Publica Lo Mestre Titas , el setmanari carlí que es presenta com "senmanari humoristich y satirich de bona mena [que] donarà llissons cada dissabte." Edició del dissabte 9 d'abril de l'any 1898. I diu així:  CANONADAS A la escola que assistía avans d‘ aquesta, jo un día, no sé per quinas rahons, vaig veure que algú en fugía per posàrse á fer canons1. —¿Fer canons?—jo preguntava. —¿Qué vol dir? — perque ‘m pensava fora cosa de carlins; pro ben cert m‘ equivocava, puig no tothom te 'ls meus fins. Fer canons , me van dir qu‘ era omplir tota una filera de rodets2 que ’s fan servir per fé una beta sencera ó be roba per vestir. Y allavors van anyadirme que, per poguer divertirme ja hi ha canons diferents, los q

(Article actualitzat el 28 de setembre de 2020 amb les fotos d'enguany) Arriba la Festa Major. I arriba (només faltaria) plena d’il·lusions i bons propòsits per a tots plegats. És la nostra festa per excel·lència. Enguany, però, no la podem celebrar com sempre, ho sabem, però la celebrarem amb més ganes que mai, no en tinc cap dubte.  Com va escriure, Calladament , Miquel Martí i Pol... " La vida, poderosa, esclata / fins i tot en un àmbit tan estricte ." Que res desmereixi els vostres somnis, gent d’Alpens. Bona Festa Major! Gaudiu dels actes que el nostre jovent, i no tan jovent, ens han preparat. Sabem que hi han posat molta il·lusió, treball i ganes de fer les coses amb tots els ets i uts requerits. Participem-hi (responsablement), gaudim i compartim la màgia d’aquesta festa, com quan érem petits. Sigueu feliços.

Alpens, cim del Puig Cornador (1.229m).     Foto: Àlex Allué. Han passat tres anys d'aquella  Declaració d'Independència de Catalunya  i el més calent és a l’aigüera. Res que no sapiguem: amb compatriotes a l'exili, empresonats i imputats, i nosaltres, el poble, esperant ves a saber què. Mentrestant, aquí ens tens (si no ho dic, rebento!), trasbalsats pels estralls de la covid, esperant un gir dràstic en les prioritats de despesa pública cap a sanitat, ensenyament i assistències socials; i una concloent retallada de privilegis i càrrecs polítics remunerats, que no es veu ni s'endevina. Del 2012 fins aquell 10 d'octubre del 2017, vam tocar el cel amb la mà! ⇒   10 d'octubre del 2017 , el Parlament de Catalunya declara la constitució de la "República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social", suspesa tot seguit per obrir un període de mediació, es va dir... ⇒   1 d'octubre del 2017, el dia del Referèndum i de la

Resa l'editorial del primer número d'aquesta edició clandestina: "Creado nuestro Tercio, se imponía la aparición de un portavoz del mismo. Y he aquí que ya lo tenemos. Hoy aparece el primer número." I segueix, amb una clara al·lusió a la Segona Guerra Mundial que està finint i a la dictadura franquista que no representa res de bo per a la causa carlina: "El horizonte del mundo está lleno de nubes tormentosas, y el destino de España exije de nosotros un esfuerzo, [...] así como un órgano de divulgación, que sirva al mismo tiempo de inyección de nuevas energías." ↪ Vegem la primera publicació del 10 de març de 1945 [PDF, 322 kB] Font: Memòria Digital de Catalunya - Col·lecció 'Premsa política clandestina' de la Universitat Autònoma de Barcelona . Escriu Francesc Costa Oller a  La premsa a Mataró, 1820-1980  (pàg. 238 i 239): "El propòsit d'aquesta publicació clandestina és ser:  órgano de divulgación que sirva al mismo tiempo de i

Patrimoni cultural d'Alpens. Repositori  de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.

El dia 5 d'abril d'ara fa deu anys publicava el meu primer article al blog. Parlava de la visita de  Santiago Rusiñol  a Alpens i L'alegria que passa . Recordo que llavors em va semblar poqueta cosa i una gran gesta, alhora. Encara ara em passa el mateix cada vegada que publico un article. I aquí estem, amb 247 articles publicats, celebrant el desè aniversari. Qui ho havia de dir! Deu anys compartint amb vosaltres les històries de la història d'Alpens que, a poc a poc i molt modestament, voldria creure han dibuixat un petit retrat del "som on som, i no per casualitat" que sempre ha acompanyat aquest blog.  Content compartint aquesta experiència amb vosaltres, continuaré treballant amb el convenciment que el coneixement de la nostra història ens fa més lliures i ens manté ferms com a poble. Visqueu molts anys. En l'últim any aquest blog ha rebut 14.096 visites, fet que representa una mitjana de 1.175 visites mensuals, amb un total de 26.85

(Article actualitzat el maig de 2020) La rosa del Petit príncep, el poema de Roser Iborra, L'alegria que passa de Santiago Rusiñol, les "Històries màgiques d'Alpens" dels alumnes de l'escola La Forja, el "Sant Jordi diferent" d'Albert Benet i l'Envelliment Actiu, el migmetratge "La llegenda de Sant Jordi" dirigit per Orna i —no t'ho perdis!— l'entrevista a LaRella de Sant Jordi 2020  parlant d'aquest blog. LA ROSA  de Saint-Exupéry "De seguida la vaig aprendre a conèixer millor, aquella flor. Al planeta del petit príncep sempre hi havia hagut flors molt senzilles, adornades amb una sola fila de pètals i que no ocupaven gens de lloc ni molestaven ningú. Apareixien un bon matí a l'herba i després, al vespre, s'apagaven. Però aquella havia germinat un dia, d'una llavor arribada no se sap d'on, i el petit príncep havia vigilat de molt a la vora aquell branquilló que no s'assemblava gens als altres