Gent d'Alpens

(Última actualització, octubre de 2022)    Amb dotze nous reculls de premsa dels anys 1894 al 1935 (amb la marca "PREMSA"). Font: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) i Hemeroteca de La Vanguardia . Patrimoni cultural d'Alpens. Repositori  de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.

(Article actualitzat l'1 d'octubre de 2022)  Fent memòria: Alpens, 1 d'octubre de 2017, el dia què vam tocar el cel amb la mà! Aquell diumenge vam suspendre la celebració de tots els actes programats, a excepció de la Dansa Alpensina, que vam ballar en homenatge a tot el poble català i tots els nostres avantpassats que l'han feta nostra, i ens vam passar tot el dia vetllant pel dret més elemental de qualsevol democràcia, el dret a vot! El meu reconeixement a tota la gent que, arreu de Catalunya i del món, vau fer possible que poguéssim votar, als que vau patir la força de les policies espanyoles i a tota la gent del meu poble que vau fer possible aquest acte d'afirmació personal.  11 de setembre de 2020 | Com que ens trobem al mateix lloc (o pitjor) des de la Diada de l'any passat, només m'ha calgut canviar dues paraules: el 2021 per un 2022 i l’"han passat quatre tres anys" per un cinc… Que trist, oi? Amb això us vull fer notar (ja em disculpare

(última actualització: agost de 2022)    27-8-2022   | "El pàl·lid punt blau"  Torna el tradicional recital de poesia i música d'Alpens. I ho fa, com cada estiu, de la mà dels membres del grup Carrer de la poesia, 14 . Enguany, inspirats/des en aquell petit punt blau que tan bé va saber implementar i descriure Carl Sagan , ens han obsequiat amb una esplèndida interpretació, molt motivadora!, i plena a vessar de poesia i vida. Genials! ↪ El programa de mà [PDF, 247 kB] De Carl Sagan, reflexionant sobre la profunda significació de la foto d'aquell punt blau pàl·lid: "Mira altra vegada aquest punt. Això és ací, això és casa nostra, això som nosaltres. En ell tots els qui estimes, tots els qui coneixes, tots aquells de qui has sentit parlar, cada ser humà que va existir alguna vegada, hi ha viscut la seua vida.  La suma de la nostra alegria i del nostre sofriment, milers de confiades religions, ideologies i doctrines econòmiques, cada

Article actualitzat el juliol de 2022, en commemoració del cinquantenari de l'obra més emblemàtica de Joan Prat, el Manelic! Tot just fa un any i mig de l'estrena de Terra baixa (al teatre Principal de Tortosa), quan l'u d'agost de 1898 (a cal Vilamala d'Alpens) neix Joan Prat i Roca, el ferrer d'Alpens.

Elles són Jaumeta Ricarda, àlies Pallissona, casada amb Jaume Ricard, pagès de la parròquia de Santa Maria dels Pens (Alpens), i Rafela Puigcercós, coneguda com a Na Roma, casada en segones núpcies amb Janot Puigcercós del mas Torrents de Sant Agustí de Lluçanès. Dues “bruixes voladores” acusades, entre altres coses, de pràctiques rituals amb el diable al cim de la muntanya màgica del Pedraforca. La primera jutjada a Ripoll i l’altra jutjada a Sant Feliu Sasserra, seu de la Cúria de la Sotsvegueria del Lluçanès. Ambdues, formen part del grup de dones del Lluçanès acusades de bruixes en diverses “causes incoades, l’any 1618 i seguides fins al 1620”, explica Lluís Orriols al llibre  Les Bruixes segrestades. Dones perseguides, detingudes i torturades brutalment fins a aconseguir una declaració autoinculpatòria (seguint les directrius a l'ús) que, tret d’algunes excepcions, les portaria a la forca, sense miraments.  Sabem de Jaumeta Ricarda per les declaracions que li atribu

(Article actualitzat el juny de 2022)    Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de 'Sancti Petri'.  Coneguda almenys fins al segle ⅫⅠ com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del  castell de la Guàrdia . Fotografies de Xevi Vilaregut , per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut) Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS

Amb els meus millors desitjos per aquest estiu! Ara és el temps d'estimar pels camins, a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora i a l'ombra dels vells arbres, a les fonts mig perdudes, allí on el bosc és més íntim.    Miquel Martí i Pol - "Estiu" (fragment) ★    No et perdis les llegendes de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats! ★    Alpens, estiu de l'any 1962. Fotografies Descobreix Alpens al teu aire! Vivaldi i les quatre estacions: estiu! Quan Vivaldi va publicar aquests concerts (l'any 1725), al poble hi havia 140 cases i uns 600 habitants. Feia onze anys de la construcció de la capella del Graell (aixecada sota l'advocació de Sant Joan) i encara n'haurien de passar quaranta, fins al naixement d' Agustí Canellas . Com que avui, vint-i-u de juny, és el primer dia d'estiu i coincideix amb el meu sant... Què carai! Em

Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida que, la gent d'Alpens i més enllà, no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens, en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vist

(Article actualitzat el juny de 2022)    Un any més, després de dos anys de pausa obligada (quatre, pel que fa a la Trobada), el penúltim diumenge de maig, la Fira del Jovent d'Alpens es vesteix de gala per rebre, com anem fent biennalment, la que ha estat la 15a edició de Trobada Internacional de Forjadors. La gran festa de l'artesania de la forja, enguany, representada per 110 participants vinguts de tot arreu per compartir la seva mestria amb tots nosaltres. D'ahir diumenge, 5 de juny...  Esplèndid!  Grans mestres que —sota la direcció del torellonenc Santi Farrés i la coordinació d' Enric Pla (l'ànima d'aquestes trobades)— han creat una enclusa monumental que honora el seu mestratge i impulsa, encara més, l'obra del gran museu de "la forja al carrer" d'Alpens. Espero que les fotografies facin honor (encara que sigui una mica) al bon ofici dels forjadors i forjadores que ens han acompanyat en aquesta edició.

(Article actualitzat el maig de 2022)   L'Ajuntament d'Alpens compra la propietat de La Torre , la casa de Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) , que l'any 1952 esdevindria dels germans Camils . Obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) , un dels arquitectes més reputats de l'època, aixecada uns anys després del Casino d'Alpens, inaugurat l'any 1928.   Aquesta propietat de La Torre, molt important!, inclou la captació d'aigües del Pont de Sant Pere (prop de la font de la Llena ) i la portada, per decantació, fins al poble. Captació que, juntament amb l'Aigua de Matamosses —la primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930)— i els emblemàtics edificis del Casino i La Torre, formen part del llegat cultural, arquitectònic i mediambiental de Miquel Casals i Carles , que ens honora com a poble. Si en voleu saber més, no ho dubteu!, seguiu els enllaços actius. Pensament: aquest és un gran espai. I segur que, entre tots,

(Article actualitzat l'abril de 2022)    Alpens, les caramelles de l'any 1931     Diumenge de Rams . El llorer, el romaní, el palmó, la palma ben trenada i carregada de llaminadures i la roba a punt d'estrenar ens anuncien que tenim el Diumenge de Rams a tocar.  Un dia especialment festiu, en el qual beneïm els rams que ens protegiran de tempestes, mals esperits i bruixes; i que ens aprovisionarà del llorer beneït que ens servirà de condiment per als àpats més rellevants de la casa. El dia en què, ben mudats, farem bona la dita de "el Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans!"

(Article actualitzat l'abril de 2022. Veure annex “ Era Serrat, el reporter? ”)     Fotograma del vídeo "Catalans contra Napoleó" CCMA-TV3   "Tot lo que fins aquí tinch dit de la primera y última guerra que ara acaba de finir ab la Fransa, he notat perquè si los veniders en son temps esperiméntan desgràcias, tribulacions e infortunis, se anímian, considerant que també sos passats tinguéran molt que suffrir de treballs, misèrias y mortificacions excessivas,  [...]  y que no tot ha estat en temps passat regalos y delícias."