Gent d'Alpens

Han passat cent anys de la publicació del "cartell anunciador de les festes que tindrán lloch en l'historich poble d'Alpens" que avui et presento... I aquí som: cent anys després, amb més il·lusió que mai, a punt per celebrar aquesta nova edició de la Festa Major que ja tenim a tocar. Postal de la fotografia de portada del programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1921 Que res desmereixi els vostres somnis, amics i amigues de Gent d'Alpens. Sigueu feliços i feu feliços els altres, tant com pugueu. Bona Festa Major! Participem-hi (responsablement), gaudim i compartim la màgia d’aquesta festa, com quan érem petits.

(Article actualitzat el setembre de 2021)     Imaginari popular del bandolerisme català del Barroc El fill del Graell d'Alpens, foragitat de casa per enfrontar-se amb l'hereu que el vol manar "á las Armas, á defensarne el Birrey" , se'n va, decidit, al "Ball d'En Serrallonga" i es presenta voluntari per lluitar contra els cadells al costat del llegendari bandoler, simpatitzant dels nyerro s. —Serrallonga, Déu vos guard.

(Article actualitzat l'11 de setembre de 2021)    Com que ens trobem al mateix lloc des de la Diada de l'any passat que vaig escriure aquest article, només m'ha calgut canviar dues paraules: el 2020 per un 2021 i l’"han passat tres anys" per un quatre… Que trist, oi? Amb això us vull fer notar (ja em disculpareu) que aquí no canvia res. O a mi m'ho sembla, no ho sé. Tenim mala peça al teler per aconseguir la independència. I, sí, penso en casa nostra, Catalunya!, i els nostres representants. La resta, ja coneixem tots com juguen. Alpens, cim del Puig Cornador (1.229m).     Foto: Àlex Allué. Han passat quatre anys d'aquella  Declaració d'Independència de Catalunya  i el més calent és a l’aigüera. Res que no sapiguem: amb compatriotes a l'exili, empresonats i imputats, i nosaltres, el poble, esperant ves a saber què.

(Article actualitzat l'agost de 2021)    En la pàgina 4 de l'edició del vespre del diari La Veu de Catalunya del dijous, 8 de juny de 1911, publicaven la notícia següent:

(Article actualitzat el juliol de 2021)   Aquest mes de juliol celebrem l'aniversari del  naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), "el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. [...]  Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular , per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions que ens dediquem a la cultura popular." Vegem l' Associació Cultural Joan Amades . ALPENS 1. De com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, arribaren a Alpens. Joan Amades ens ho explica en el capítol "El comte l'Arnau"  (pàgs. 208 - 210) del seu llibre Les millors llegendes populars , editat per primera vegada l’any 1953 sota el nom de Les cent millors llegendes populars . 2. Guia de Festes Tradicionals de Catalunya   (Aedos, 

(Article actualitzat el juliol de 2021)   Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges ( les Germanes Dominiques ) havien creat un convent al poble. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida ", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important. Miquel Casals (1879 - 1950) i la seva esposa Carmen (foto: 21.1.1

(Article actualitzat el juliol de 2021)   L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble. De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars. L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La mort s'ha fet mestressa i senyora del poble. La Batalla d'Alpens, en imatges. Recreació del 2015 (actualitzada el juliol de 2021) FONTS i AGRAÏMENTS El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya , font de les publicacions de La Imprenta , La Flaca  i La Campana de Gràcia que aquí et presento. Publicac

(Article actualitzat el juliol de 2021)   Oblida't de tot, omple el sarró amb una ampolla d'aigua, un parell de pomes, un trosset de pa amb xocolata i una mica de formatge; arreplega la màquina de fotografiar, calça't les espardenyes, agafa el bastó i descobreix Alpens al teu aire! 

(Article actualitzat el juny de 2021)   Fotografies de Xevi Vilaregut , per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut) Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS

(Article actualitzat el maig de 2021)    Era el 23 d'agost de l'any 1934 quan  Miquel Ferrà i Juan , des de Son Roca (Palma de Mallorca), escrivia a la seva amiga, la poetessa  Maria Antònia Salvà i Ripoll : "Ja som per aquí fa cinc o sis dies. Abans de venir vaig esser a Alpens (entre Ripoll i Berga) a passar-ne dos amb en Baltasar Samper i sa família, que s'hi reposen . Com t'hauria agradat! Un poblet rònec de muntanya catalana —d'un primitivisme que aquí no coneixem— a 900 metres: teulades, parets i cases renegrides: prats, vaques, clapes de bosc de pins d'un verd blavís; masíes velles i rònegues amb un bassal amb ànecs, i a l'horitzó, les muntanyes del Bergadà: els Rasos de Peguera, La Serra d'En Sija, el Cadí i el Pedra-forca, que té, més afuada, la silueta mateixa del nostre Puig Major vist de la banda de Lluch."   — Vegem Google Llibres.