Gent d'Alpens

Amb el meu reconeixement per a tota la gent que des dels serveis públics i des de la feina de cada dia treballeu pel benestar i la salut de tots plegats, i agraït a tots vosaltres, gent d'Alpens, per ser com sou, per la vostra solidaritat i alegria que ens fan més forts davant les adversitats... Us deixo algunes de les vostres aportacions solidàries que heu compartit amb tots nosaltres. Gràcies


De diumenge passat a la plaça Major, amb Fredi Castro a la trompeta i Oriol Cruells a l'acordió, i tot el poble escolant-los des de la porta, la finestra o el balcó de casa seva, serenament... Em van caure les llàgrimes d'emoció.

Fotografies d'Aurora Rebeca i Daniela Correa
Videos de Daniela Correa i Marisa Fernandez



I la gent es va quedar a casa..., obra de Kitty O'Meara.

Un poema que aquests dies ha esdevingut un cant a la resiliència humana. Inspiració del títol d'aquest article. Traducció de Miquel Pujol.




I la gent es va quedar a casa.
I va llegir llibres i va escoltar…

Des d'Alpens, amb els meus millors desitjos per aquests dies de pertorbació i angoixa...
“Y la gente se quedó en casa. Y leyó libros, y escuchó, y descansó, e hizo ejercicio, y arte, y jugó y aprendió nuevas formas de ser, y se estuvo quieta. Y escuchó más profundamente. Algunos meditaban, algunos rezaban, algunos bailaban. Algunos se encontraron con sus sombras. Y comenzaron a pensar de manera diferente.

Y sanaron. Y en ausencia de personas que vivían en la ignorancia, peligrosas, sin sentido y sin corazón, la tierra comenzó a sanar.

Y cuando pasó el peligro, y la gente se unió de nuevo, lloraron sus pérdidas, tomaron nuevas decisiones, soñaron con nuevas imágenes y crearon nuevas formas de vivir y sanar la tierra por completo, ya que habían sido curadas".

 — Poema en prosa, obra de Kitty O'Meara - El seu blog: The Daily Day



Quan Vivaldi va publicar aquests concerts (l'any 1725), al poble hi havia 140 cases i uns 600 habitants. Feia onze anys de la construcció de la …

Viurem mostres de solidaritat que ens faran sentir orgullosos de ser qui som, se'ns farà palesa l'empatia per a tots els que esteu patint els estralls d'aquesta pandèmia (ànims!) i, només faltaria, mai podrem agrair prou la gran tasca que feu tota la gent dels serveis públics del nostre país vetllant en tot moment per nosaltres, fins i tot a risc de la vostra pròpia salut. A tots i totes, i a les vostres famílies que comparteixen aquest esforç amb vosaltres, mil gràcies. I a tota la gent que esteu al capdavant dels establiments de serveis de primera necessitat, gràcies, moltes gràcies també.

I a vosaltres, amics i amigues, gràcies per la vostra visita virtual. Espero que estigueu tots bé i us convido a fer un tomb pel blog... Al capdavall: som on som, i no per casualitat!

Il·lustració: Martina Heiduczek  martinaheiduczek.com - @martina_illustrates

Recordem les paraules que va deixar escrites, Isidre Serrat i Portavella (Alpens, 1751-1822) a les seves memòries: Alpens, la G…

Quatre pinzellades d'aquest cap de setmana commemoratiu del Dia Internacional de les Dones 2020, a Alpens
Avui i cada dia #Som8deMarç!





↪  Enllaç directe a Flickr: https://flic.kr/s/aHsmLRJzi1

★Recordem Joana Matia Borau (1908 - 1991), la primera alcaldessa d’Alpens (1936), i tota la gent d'arreu que, com ella, van patir o pateixen presó injustament.

Us deixo amb l'Elionor, de Miquel Martí i Pol.

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: «sí, senyor» i «bones tardes».

La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven cas…

➨ "M'agraden tant els fets i les coses de la gent d'Alpens que en podríem fer un llibre"

"Aquest capítol és molt entranyable. [...] El vaig fer quan els teus germans van anar cap a Barcelona i a tu et faltava poc per cantar missa (1972)", li explica Teresa Vall al seu fill Jesús Plans i Vall, al qual es refereix sovint en les seves llibretes.

Amb els meus millors desitjos per una vida feliç i en pau que reconforti de viure-la tots plegats.
Per a tota la gent d'arreu del món que pateix penúries i no pot desfer-se'n ni abastar el consol. Que aquestes festes ens facin més solidaris amb les adversitats dels altres i amoroseixin les nostres.
Sigueu feliços i feu feliços els altres.

➨ "Del contrari es terror son sabre-bayoneta,/ retira ó embesteix més llest que 'l pensament; / solament ab sos crits al enemich inquieta,/ que 'l zuavo es més que un home, un huracà vivent." (V. Balaguer)

Vaig quedar gratament sorprès quan l'altre dia F. Javier Suárez de Vega, coautor del llibre Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas, em va trucar per dir-me que ja l'havien publicat i que volia venir a visitar-nos.

Regala't una estona tranquil·la i navega pel blog resseguint els camins del temps i de la nostra/teva història.
Som on som, i no per casualitat.

Alpens al llarg dels segles. Patrimoni immoble monumental, fets i gent rellevant

Quan les paraules se't neguen d'impotència i l'ànim se't fa fonedís pels esdeveniments imposats, brandem les campanes i recuperem aquell crit valent del "Diguem no" de Raimon.

Ara que som junts,/ diré el que tu i jo sabem/ i que sovint oblidem.

"Amb la tardor vindré i ens partirem de nou el pa de quietud a la mateixa taula", va escriure Martí i Pol... "Avui que tothom riu, avui que és festa major. [...] Tot és com ahir, aquí el temps no passa. En mig de la nit, t'envolta la plaça, com quan érem petits, la vida balla descalça", que canta Txarango. Passeu-ho bé!