Entrades

Alpens, celebrant l'aniversari del naixement de Joan Amades (1890-1959)

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Aquest mes de juliol celebrem l'aniversari del  naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), "el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. [...]  Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular , per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions que ens dediquem a la cultura popular." Vegem l' Associació Cultural Joan Amades . ALPENS 1. De com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, arribaren a Alpens. Joan Amades ens ho explica en el capítol "El comte l'Arnau"  (pàgs. 208 - 210) del seu llibre Les millors llegendes populars , editat per primera vegada l’any 1953 sota el nom de Les cent millors llegendes populars . 2. Guia de Festes Tradicionals de Catalunya   (Aedos, 

Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges ( les Germanes Dominiques ) havien creat un convent al poble. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida ", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important. Miquel Casals (1879 - 1950) i la seva esposa Carmen (foto: 21.1.1

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble. De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars. L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La mort s'ha fet mestressa i senyora del poble. La Batalla d'Alpens, en imatges. Recreació del 2015 (actualitzada el juliol de 2021) FONTS i AGRAÏMENTS El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya , font de les publicacions de La Imprenta , La Flaca  i La Campana de Gràcia que aquí et presento. Publicac

Descobreix Alpens al teu aire! 

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Oblida't de tot, omple el sarró amb una ampolla d'aigua, un parell de pomes, un trosset de pa amb xocolata i una mica de formatge; arreplega la màquina de fotografiar, calça't les espardenyes, agafa el bastó i descobreix Alpens al teu aire! 

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Imatge
(Article actualitzat el juny de 2021)   Fotografies de Xevi Vilaregut , per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut) Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS

Baltasar Samper (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) i la seva família

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)    Era el 23 d'agost de l'any 1934 quan  Miquel Ferrà i Juan , des de Son Roca (Palma de Mallorca), escrivia a la seva amiga, la poetessa  Maria Antònia Salvà i Ripoll : "Ja som per aquí fa cinc o sis dies. Abans de venir vaig esser a Alpens (entre Ripoll i Berga) a passar-ne dos amb en Baltasar Samper i sa família, que s'hi reposen . Com t'hauria agradat! Un poblet rònec de muntanya catalana —d'un primitivisme que aquí no coneixem— a 900 metres: teulades, parets i cases renegrides: prats, vaques, clapes de bosc de pins d'un verd blavís; masíes velles i rònegues amb un bassal amb ànecs, i a l'horitzó, les muntanyes del Bergadà: els Rasos de Peguera, La Serra d'En Sija, el Cadí i el Pedra-forca, que té, més afuada, la silueta mateixa del nostre Puig Major vist de la banda de Lluch."   — Vegem Google Llibres.

Alpens, Fira del Jovent 2021

Imatge
Dos-cents vint-i-quatre anys després de la publicació del primer document que coneixem que esmenta la fira de "Pens" (Alpens), la gent d'Alpens, cada penúltim diumenge de maig seguim celebrant la Fira del Jovent o de Gala.  ↪ Vegem el Calendario para el principado de Cataluña [PDF, 934 kB] El nom del poble, llavors conegut com Pens, es mantindrà fins l'any 1825 en que he trobat la primera publicació del Calendari (ara imprès a Barcelona) amb el nom d'Alpens i que, alhora, ja situa la data de celebració de la Fira en el penúltim diumenge de maig. Data en que la venim celebrant fins al dia d'avui. Et deixo el meu reportatge gràfic de la celebració d'enguany. Espero que t'agradi.

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)   Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.

Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

Imatge
(Article actualitzat l'abril de 2021)   Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català:  Josep Ferrater Mora (1912-1991 ), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet. Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa. Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947. Escriu Maximiliano (23-9-1957) al seu fill Josep Ferrater,  parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda." Font: la Càtedra Ferrater Mora de

Primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930)

Imatge
Camí enllà de la masia de Torrats , no massa lluny de Roca de Pena — la roca dels encantats! —, rec amunt, just passar la font de Matamosses pel camí de Puig-empí cap a Puig Cornador i Santa Margarida de Vinyoles — els dominis dels Saguàrdia (s. XII-XIII) —, trobem les mines d'aigua excavades seguint el curs natural del rec de Matamosses.  L'Aigua de Matamosses, com sempre n'hem dit, és una captació impulsada per  Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) . Captació que quasi un segle després, en silenci, com qui no vol la cosa, segueix abastint-nos d'aigua potable, per decantació natural. Un regal de la natura del qual ens enorgullim.  Casals també va impulsar la captació i canalització de l'aigua de l'entorn de la font de la Llena fins a La Torre , la casa que es va fer construir poc després de la inauguració del cafè teatre Casino d'Alpens , l'emblema recreatiu cultural del  poble per antonomàsia.