Gent d'Alpens

➨ "M'agraden tant els fets i les coses de la gent d'Alpens que en podríem fer un llibre"

"Aquest capítol és molt entranyable. [...] El vaig fer quan els teus germans van anar cap a Barcelona i a tu et faltava poc per cantar missa (1972)", li explica Teresa Vall al seu fill Jesús Plans i Vall, al qual es refereix sovint en les seves llibretes. Unes llibretes que, més endavant, el mateix Jesús editarà i publicarà amb motiu de la celebració dels vuitanta anys de la seva mare, sota el títol de Memòria de records. Els meus primers 80 anys. Una vida. Corria l'any 1997.
Segons explica l'autora, aquest recull "va ser escrit en la tercera llibreta, després d'enterrar la Rita de Cal Tremolosa. Moltes de les anècdotes que hi ha aquí me les havia explicat ella".
Anècdotes que avui podem llegir gràcies a les seves filles Dolors i Teresa Plans i Vall que, enamorades com em consta d'Alpens, ens han permès compartir-les en aquest blog. Gràcies, se…

Amb els meus millors desitjos per una vida feliç i en pau que reconforti de viure-la tots plegats.
Per a tota la gent d'arreu del món que pateix penúries i no pot desfer-se'n ni abastar el consol. Que aquestes festes ens facin més solidaris amb les adversitats dels altres i amoroseixin les nostres.
Sigueu feliços i feu feliços els altres.


Estimo el Nadal. És temps de somniar!




Mostra de programes de les Festes de Nadal d'Alpens (1949–1962).  Una petita joia documental que il·lumina la inqüestionable afició de la gent d'Alpens per la cultura i el teatre en particular.

Vivíem instal·lats de ple en el blanc i negre d'aquella la maleïda dictadura franquista i, com bé diu Josep Pla a la Guia de Catalunya, a Alpens no lligàvem pas els gossos amb llonganisses. No ho hem fet mai, i potser per això ens deixaven campar més tranquil·lament, a la nostra. Amb el geni que sempre ens ha caracteritzat i, molt probablement, pel fet de disposar de l'esplèndid Casino inaugurat l&#…

➨ "Del contrari es terror son sabre-bayoneta,/ retira ó embesteix més llest que 'l pensament; / solament ab sos crits al enemich inquieta,/ que 'l zuavo es més que un home, un huracà vivent." (V. Balaguer)

Vaig quedar gratament sorprès quan l'altre dia F. Javier Suárez de Vega, coautor del llibre Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas, em va trucar per dir-me que ja l'havien publicat i que volia venir a visitar-nos.

Li interessava, especialment, visitar l'escenari de l'acció protagonitzada per Ignace, el germà petit dels Wils que, amb tan sols 24 anys, va morir a la presa d'Igualada, just nou dies després de protagonitzar un dels episodis rellevants de la Batalla d'Alpens (9-7-1873), com a comandant en cap del Batalló dels Zuaus.

Quina seria, però, la meva sorpresa quan em va dir el nom de la casa. Tot i que coneixia l'episodi (Maria de las Nieves de Braganza ho explica en les seves memòries), mai havia sabut localitzar el lloc dels fets..…