Gent d'Alpens

Si cerquem Alpens en el primer volum del diccionari Diccionari català-valencià-balear, també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor als seus creadors, Antoni M. Alcover i Sureda (Manacor 1862 - Palma 1932) i Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma 1991), veurem que hi diu:

ALPENS topon. Poble de 500 habitants, situat dalt una muntanya a 850 m. sobre el nivell de la mar, en terra àrida i mancada d'arbres, prop del naixement del riu Gavarresa, en el Berguedà.
ETIM.: grafia deformada de Els Pens, 'els penyals', segons opinió de Corominas DECast, II, 245. Pens seria una variant de penys (mot que existeix realment en català). Corominas afirma haver vist la grafia Es Pens en documents medievals, ien el Cançoner dels Masdovelles apareix anomenat un poeta Andreu d'Espens.
Si consultem l'Onomasticon Cataloniae:. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana de Joan Coromines, publicat a Barcelona (1994) amb la col·laboració de Max Cah…

Enguany fa 25 anys de la primera representació dels Versots. Una bogeria entranyable que es manté més viva que mai gràcies a l'empenta endiablada del jovent i a la d'un poble que, expectant, cada any omple el teatre de gom a gom per tal de fer safareig "del que diuen al mercat". Tot i que reconec que el fil de la sàtira és un fil molt delicat que no convé trencar, sempre he admirat la sort d'un poble que pugui riure de si mateix d'aquesta manera.

Primera posada en escena, al Casino, l'any 1993.


Gràcies a Llorenç Talavera Mañé, l'autor de la filmació, avui podem gaudir d'aquesta mostra de la primera representació. Representació que vaig tenir l'honor de dirigir juntament Carles Garcia, l'ànima de la colla dels Diables Rocadepena, i amb Gustau Arill. Amb ell, vam aprendre a crear els primers versos.
A l'escenari, endegarem l'aventura amb Jaume Sesé, el Jesús de cal Pei i Núria Bigas, la Maria de La Granja, el Joan del Vilà i el Jesús …

Quatre fotos, vídeos i retalls de premsa, amb el meu agraïment a l'organització de la festa i a tota la gent que ens vau acompanyar en aquesta gran diada d'aniversari.
Una vegada més, orgullós de ser alpensí. Gràcies.


Plafons de l'exposició


Vídeos

Acte institucional



Concerts d'autòctons a la Fàbrica Vella. Genials, ja ho veureu ;-)




Retalls de premsa

La Rella,  l'informatiu del Lluçanès (pàg. 4)


El9nou, periòdic independent d'Osona i el Ripollès i el Vallès Oriental




També et pot interessar:

★Alpens, 2018 - Any del 50 aniversari de l'escola
★De quan érem petits... L’escola de les monges
★De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges
★De quan érem petits... L'escola del poble

Visca la Festa Major! La festa que ens agermana en allò bo i ens esperona a mantenir el cap ben alt enfront de les adversitats. Uns dies que, si us animeu a visitar-nos, no oblidareu.
Al capdavall, què seria de tot plegat si no ho podem compartir? Bona Festa Major!

"Vingueu tots i veureu, com franca mostra, / aquesta invitació sincera i certa; / vingueu i trobareu, de casa nostra, / de bat a bat, la porta ben oberta!". Vegeu el programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1956

↪ El programa d'enguany [PDF, 911 kB]

Aquest dissabte farà 25 anys de la primera representació dels Versots, al Casino d'Alpens! 

La qual vaig tenir l'honor de dirigir, de la mà de Carles Garcia —l'ànima de la colla dels Diables Rocadepena (que enguany celebren 35 anys. Felicitats!) — i de Gustau Arill —de la colla de diables de Caldes de Montbui— vam aprendre a crear els primers versos, alguns dels quals, encara avui, emprem a l'inici i a la cloenda de les representacions (1).…

Josep de la Consolació Puigcercós Payrot (1772 - 1821) va néixer a Alpens, el 22 d'octubre de l'any 1772. Era fill de Joan Puigcercós i de Magdalena Payrot. Contemporani de mossèn Isidre Serrat (Alpens, 1751 – 1822), de l'impressor Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842) i de l'astrònom fra Agustí Canellas (Alpens, 1765 - Alella, 1818); Josep Puigcercós (batejat amb el noms de Sagismundum, Josephum i  Franciscum), esdevindrà el més jove de la colla dels personatges il·lustres coneguts, nascuts a Alpens en el tercer quart del s. ⅩⅧ. Tots quatre van patir els embats de la Guerra Gran (1793-1795) i de la Guerra del Francès (1808-1814).

Context

Segons certifica el rector a requeriment del bisbe, el desembre de l'any 1768, Alpens té 953 habitants (121 de fins a 7 anys, 125 d'entre 7 i 16 anys, 127 de fins a 25 anys, 239 d'entre 25 i 40 anys, 149 de fins a 50 anys, 192 de més grans de 50 i 5 clergues). 10 anys més tard superaríem el màxim hi…

Quan es van fer aquestes fotos, l'estiu de l'any 1962, a Alpens feia pocs anys de la primera ensopegada de la Fàbrica de Dalt, fundada l'any 1925 per Josep Farré. La qual, després d'unes quantes topades més, va acabar per tancar definitivament cinc anys més tard.
Arran d'aquesta desfeta i de la crisi conjuntural que es patia a pagès, el poble va sofrir una davallada de més d'una quarta part de la població. Vam passar de més de 400 habitants a encara no 300, en només 10 anys (del 1960 al 1970), una gran batzacada.

Molt probablement, aquesta crisi va fer que Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens, veient que les feines per a la pagesia i la indústria cada vegada anaven pitjor, s'endinsés en la tasca que esdevindria el llegat en forja que tots honorem, amb el Manelic presidint l'actual plaça Joan Prat i molts altres elements de ferro forjat que tots podem contemplar només fent una passejada pel poble.

Res va impedir que construíssim…

303 comensals per a un poble de 277 habitants. Un cant d'esperança!
"Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món." Eduardo Galeano (Montevideo, 1940 – 2015), periodista i escriptor uruguaià.



Heu de saber que el sopar es va fer amb productes locals cedits per empreses, establiments i pagesos d'Alpens, i que també el van guisar i servir —esplèndidament, per cert!— la gent del poble. A totes i tots, gràcies. Sabem que sense vosaltres no hagués estat possible.
I no em voldria deixar l'Aperitiu musical que ens van regalar els artistes locals. Genials, com sempre! Gràcies, també.

Amb els parlaments de:
Teresa Jordà i Miquel Buch, consellers del govern de Catalunya
Joan Rovira, pare de Marta Rovira
Bernat Asensio, fill de Meritxell Borràs
Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn
Joaquim Jubert, col·lectiu Atenes
Joaquim Arnau, ANC
Núria Vila, Òmnium
Maria Xinxó, periodista
Ada Perellada, cuinera
Jordi Pesarodona, pallasso  I la col·laboraci…

Per a tots els que vau morir i patir la violència del terror l'any passat a Barcelona i Cambrils, i per a tots el que heu mort, heu patit i patiu, cada dia, el terror, la guerra, l'exili, la injustícia i la violència (sigui la que sigui), i per a tots els migrants i refugiats que mai hauríeu volgut marxar de casa vostra...
Per a tots vosaltres, callo i us demano perdó per no saber ajudar-vos prou en el vostre patiment que, massa sovint, permetem, sense ni posar-nos vermells.

"Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món." Eduardo Galeano (Montevideo, 1940 – 2015), periodista i escriptor uruguaià.



Waldemar Bastos (1954) va néixer en un dels països més rics i devastats de l'Àfrica, a Angola. Va haver de fugir de gairebé 40 anys de guerres i l'exili el va portar fins a Brasil primer i fins a Lisboa després.

Sofrimento

Per què tant de dolor?
Per què tant d’odi?
Si som germans
Ens hem de donar la mà

Per què tant de dolor?
Per què tant…

Seguint amb els articles de l'any del cinquantenari de la inauguració de la nostra escola i de l'edifici d'habitatges que avui serveix de consultori i sala de noves tecnologies, he pensat que potser t'agradaria saber com va anar tot plegat... Res, quatre pinzellades.

Fins que no es va inaugurar aquesta escola, els nens anaven al col·legi a l'escola de la Placeta i les nenes i els nens més petits que encara no tenien edat per anar a l'escola, tot i els molts intents de l'Ajuntament per disposar d'una escola municipal, anaven al col·legi amb les monges. Ja n'hem parlat.

Tot i que això podria semblar suficient, el poble volia una escola nova i habitatges dignes per als mestres.
I aquí comença la història. Una història que relatarem de la mà dels documents que, molt amablement, ens ha cedit l'Ajuntament d'Alpens, digitalitzats per a l'ocasió. Gràcies.

Som-hi, doncs? A veure si me'n surto.

Tot va començar l'any 1958, quan l'Ajuntam…