Gent d'Alpens

Avui, últim dia de campanya, vull expressar el meu agraïment als candidats i candidates que us presenteu. Ara que parlem tant del dret a decidir/escollir, gràcies per fer-nos sentir sobirans amb el nostre vot.

Set de vosaltres esdevindreu els nostres representants, felicitats per endavant i moltes gràcies per la vostra generositat. Quan arribeu, deixeu les portes obertes de bat a bat, és un costum molt saludable per a la bona salut participativa. Sigueu responsables, informeu i consulteu sempre les vostres decisions, i, si us plau, feu-nos partícips del dia a dia municipal. I recordeu, tant se val!, que no heu vingut pas per quedar-vos-hi... És un mandat que el poble us ha atorgat per quatre anys.

Que res desmereixi els vostres projectes. Amb ganes que esdevinguin, responsablement, els nostres.
Visqueu molts anys,
★P.D. No us oblideu de La SATI. Els pallers de l'Era d'Alpens

Dos-cents vint-i-dos anys després de la publicació del primer document que coneixem que esmenta la fira de "Pens" (Alpens) per al quart diumenge de maig de l'any 1797, la gent d'Alpens, eixerits com sempre, cada penúltim diumenge de maig la seguim celebrant sota el nom de la Fira del Jovent o de Gala (actualment en desús).
Enguany, tot i que la pluja no ens ho ha posat gens fàcil, hi hem tornat amb la mateixa empenta de sempre i il·lusió renovada. Mira les fotos.


No et perdis les últimes edicions de la Fira del Jovent, amb les corresponents Trobades Internacionals de Forjadors i les representacions de la Batalla d'Alpens, que celebrem d'un temps ençà (biennalment) en motiu de la Fira.

★Alpens, 1925 - Fira de la Mare de Déu de març★Les fires d'Alpens

Obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) per a Miquel Casals i Carles (1879 - 1950)

Han passat anys i panys i, per allò que sempre l'hem vist tan ben plantat a l'entrada del poble, emblemàtic i monumental alhora, ens sembla que sempre ha existit i que mai deixarà d'existir.

Ell forma part de les nostres vides: ens ha vist contents, enfadats, eixelebrats, de cap per amunt i,  també, perquè no dir-ho, alguna vegada de cap per avall i tot. A casa seva hem viscut festes i dies inoblidables, i sempre ens ha acollit sense cap retret. Testimoni silenciós d'aquell primer amor d'adolescent que mai oblidarem i del primer desamor que vam plorar desconsoladament, aquest Casino té molt per explicar de nosaltres. Fins i tot quan, sense ni adonar-nos-en, l'hem pogut tractar malament.

Estendard cultural del poble per antonomàsia, ha acollit el millor de la cartellera teatral de la Barcelona de l'època, concerts, òperes, sarsueles, balls, espectacles…

Com cada any, el diumenge de Pasqua, la gent d'Alpens recorrem els carrers del poble per cantar les caramelles i desitjar Bona Pasqua i per molts anys!, a tots als alpensins i alpensines.

"Refila tenora, refila amb afany, / que com més refiles, l'amor és més gran".



El vídeo de les caramelles de l'any 1989. Ja em disculparàs la qualitat, doncs no m'ha estat fàcil, recuperar-lo.



Sardana: La dansa de l'amor (min 9:01 del vídeo)
Autor de la música: Josep Voltas i Viñas
Autor de la lletra: Joan Plana i Llobet
Director: Joan Crespo Fernández

Les ones de la mar bella varen ser el meu bressol,
si la mare era puntaire, el meu pare pescador;
si la mare era puntaire, el meu pare pescador.

Quan l'amor va despertar-me, em va dir un gentil pastor:
Pastoreta d'ulls bellíssims, vols venir a festa major?
Si amb mi vens, flor encisera, bé en seré prou desitjós,
bé en seré prou... bé prou desitjós...
Ballarem una sardana que és la dansa de l'amor.

Tinc al cim d…

Tal dia com avui d'ara fa 9 anys, el 5 d'abril de 2010, publicava el meu primer article al blog
Assegut davant l'ordinador, amb poca traça i moltes ganes, després de dies de treballar embrancat amb la configuració del blog, havia arribat l'hora.

No feia pas massa temps de la meva tornada a casa després de perdre bous i esquelles als "negocis". Ningú m'havia ensenyat mai com afrontar aquest tipus de revessos i quasi no gosava trepitjar el poble: em semblava que tothom m'havia de demanar explicacions. Ara sé que això només ho pensava jo.
La desfeta m'aclaparava. Els amics m'arrencaven de casa com podien: "has de sortir", em deien. "Va, vine a sopar a casa, divendres...". A poc a poc, gràcies a la seva insistència, vaig anar recuperant l'autoestima que se'm feia inabastable, mentre en algun petit racó del meu cervell cada dia que passava albirava més clara la idea de compartir tot allò que, amb els anys, havia anat acu…

Heus ací: / Una oreneta, / la primera, / ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

LES QUATRE ESTACIONS  -  PRIMAVERA, DE MIQUEL MARTÍ I POL

Doncs ara, si voleu, podem asseure'ns
i reposar una estona;
davant mateix de casa hi ha un pedrís.
Convocarem la gent …

Quatre pinzellades del que ha estat aquest cap de setmana commemoratiu del Dia Internacional de les Dones, a Alpens. Un programa d'actes ben pensat i presentat esplèndidament.

Per ordre de presentació, hi trobareu:
"Les dones que cremen romaní", amb la col·laboració de Montse Maestre, homenatgen a Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona, es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Sandra Guardiola ens presenta una selecció de fotografies "esplèndides" del seu viatge per Indonèsia, titulada "Més enllà de l'horitzó". A la casa de la vila, "El temps en femení". Un total de vuit fotògrafes de nacionalitat francesa i catalana presenten una reflexió sobre el temps en clau femenina... I finalment, Alba Martínez i Itahisa Caritx, "Alpensines pel món", van compartir amb tots nosaltres les seves expe…