Gent d'Alpens

En clau de temps i amb molt de patiment. / Vet ací com podem guanyar el combat / que de fa tant de temps lliurem, intrèpids. Ara mateix, 'que tot està per fer i tot és possible'...
No oblidem que fa molts anys que reivindiquem el dret inalienable a l'autodeterminació. → MIREU!


Miquel Martí i Pol.  Del llibre L'àmbit de tots els àmbits (1980), 'Ara mateix'
Si tens una estona, no ho dubtis, llegeix aquest poema fins al final. Amb quasi 40 anys de vida, esdevé més actual que mai... Com tots els poemes que ens ha llegat Miquel Martí i Pol, el poeta del poble. Gràcies.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renú…

"Les imatges —explica Pei Iborra—, estan fetes del llac Siguret (França), mirant cap al nord-est. Al fons es veuen les muntanyes dels Alps. La constel·lació més important que s’hi veu, és la de Perseu, a la zona on hi ha més concentració d’estrelles. La figura mitològica es va alçant amb el pas de les hores. Es veuen a passar fins a 22 avions (malament per fer fotos d'astronomia). El darrer "avió" però, no ho és pas. És un satèl·lit artificial: l'estació espacial internacional, que en aquest cas va esdevenir molt més brillant que no pas els avions.
Cap al final de la seqüència, sembla que es faci de dia, però no és pas així. La lluna es va alçar per damunt de les muntanyes i va il·luminar tot el paisatge nocturn. Eren les dotze de la nit. Encara faltaven unes hores perquè es fes de dia..."


Molt recomanable visionar-lo a pantalla completa i poca llum ambiental

"Aquest time-lapse està format per 400 fotos fixes, amb 15 segons d’exposició, disparades cada…

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu, [...]


El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
El principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Miquel Martí i Pol, El poble (1956-1958),fragments.

Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
            ai, que lluny va!

Finestra (maig 1941). Màrius Torres (1910-1942) - Poesies, 1947

D'aquest matí fresquet d'estiu, a l'entrada de casa.
Les orenetes, símbol de vida i esperança, i un record molt entranyable: la pujada al Canigó amb una colla d'amics i amigues. Demà passat farà 30 anys.

En memòria del meu germà Ferran, que la vida se'n va endur del nostre costat massa aviat.
(És el que baixa del Canigó, saltant, al final de vídeo).


Vídeo filmat en cinta 8 mm., digitalitzat respectant l'edició original que vaig fer llavors.

En l'edició del dimarts de 22 de juliol de 1913,El Norte de Girona publicava:

"DE SOCIEDAD: Como en los domingos anteriores, anteayer tuvo lugar en el Salón teatro del Centro Moral, la notable audición de sardana organizada por la «Joventut Tradicionalista» y «Requté Jaumista», viéndose el salón con tal motivo, atestado de numeroso y selecto público. [...]
Las sardanas fueron interpretadas con gran ajuste, siendo balladas con entusiasmo y alegría por el elemento joven especialmente la de Alpens que resulta ser muy airosa. [...]
Una más y hasta la próxima."
Signa: FLOR DE LIS
↪ Vegem la publicació [PDF, 3,65 MB]Font: Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.
Parlem de Miquel Clarà i Cabruja (Riudellots, 1852-1909) i la sardana L'Acció d'Alpens (1877)Clarà tenia 21 anys quan va participar —com a voluntari carlí— en la Batalla d'Alpens. Aficionat a la música i la fotografia, va treballar de sastre, va estudiar Magisteri i, fins i tot, va exercir de secretari de l&…

Estiu. Aquesta és una estació sensual i encisadora. "Huelen tus besos", escriu Federico García Lorca en aquest madrigal, "como huele el trigo / reseco del verano."

"Junta tu roja boca con la mía,
¡oh Estrella la gitana!
Déjame bajo el claro mediodía
consumir la manzana."

"Madrigal de verano" (fragment)  - Agost de 1920 (Vega de Zujaira). Val la pena llegir-lo sencer.


Bon estiu, amigues i amics de Gent d'Alpens. Sigueu feliços i estimeu molt, d'això no us en penedireu mai.
Gràcies per la vostra estimada companyia. Sigueu sempre benvinguts a Alpens, casa vostra.


★No et perdis les llegendes de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats!

Descobreix Alpens al teu aire!





"Madrigal de verano". Libro de poemas,Federico García Lorca - Agost de 1920 (Vega de Zujaira)

Junta tu roja boca con la mía,
¡oh Estrella la gitana!
Bajo el oro solar del mediodía
morderé la manzana.

En el verde olivar de la colina
hay una torre mora
del color de …

Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.

Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d&#…

Entre bosques que son una oda a la naturaleza y campiñas siempre llenas de verdor, llegamos a Alpens.
"La cuesta empieza camino de La Gleva; virajes a ángulo, materialmente unos sobre otros; cuesta durísima, colocadas las barandas de la carretera que aparecen a modo de enormes balcones, vamos ascendiendo ligerísimamente, gozando una indescriptible alegría cada vez que la altura nos depara un nuevo panorama.

Es tanto lo que vemos, que la vista no consigue abarcarlo todo. Después del llano de Vich, todos los sistemas de montañas de la provincia se esfuman hacia el Horizonte. Nuestro «vecino» es Cuatrecasas y cada vez que desde un viraje nos vemos, palmoteamos unos y otros con infantil ilusión.

El Templar maravilloso corona la cuesta como satisfecho de su obra. Consultamos cronómetros y libro: no hemos perdido tiempo. Carles ha pasado momentos de ansiedad, pero respira satisfecho.


Luego, entre bosques que son una oda a la naturaleza y campiñas siempre llenas de verdor, llegamos a Al…

"Diuen que vénen d'Alpens / on hi hagut la gran topada. [...]
Ara s'atanscn al poble. / Obriu-los totes les cases, / engarlandeu els balcons / i que volin les campanes. [...]
Sortiu, noies, al carrer, / que ara ve la jovenalla, / la que tan bé sap lluitar, / la que riu i la que canta."


Any Ⅳ - Sant Feliu de Llobregat, 1 de juny de 1935
Espanya Federal(1931-1936), periòdic quinzenal carlí que es presenta com "catòlic, social i tradicionalista (amb censura eclesiàstica)". Durant la Segona República, fou dirigit per Llorenç Martí i Mayol.
↪ Vegem la publicació [pàg. 3 - PDF, 777 kB]
Font del periòdic: Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Premsa digitalitzada

Margarida - ROMANÇ CARLÍ
Adéu, amor del meu cor !
Adéu, Margarida aimada !
M'envaig a servir el Rei
i a'lluitar per Déu i Espanya.
Són a cents els voluntaris
que ja han empunyat les armes
i formen els batallons
al crit de ¡ Visca Don Carles!
Amb ells l'ideal em crida
i el meu deur…

Avui, últim dia de campanya, vull expressar el meu agraïment als candidats i candidates que us presenteu. Ara que parlem tant del dret a decidir/escollir, gràcies per fer-nos sentir sobirans amb el nostre vot.

Set de vosaltres esdevindreu els nostres representants, felicitats per endavant i moltes gràcies per la vostra generositat. Quan arribeu, deixeu les portes obertes de bat a bat, és un costum molt saludable per a la bona salut participativa. Sigueu responsables, informeu i consulteu sempre les vostres decisions, i, si us plau, feu-nos partícips del dia a dia municipal. I recordeu, tant se val!, que no heu vingut pas per quedar-vos-hi... És un mandat que el poble us ha atorgat per quatre anys.

Que res desmereixi els vostres projectes. Amb ganes que esdevinguin, responsablement, els nostres.
Visqueu molts anys.
★P.D. No us oblideu de La Sati. Els pallers de l'Era d'Alpens
26-5-2019    23:20| Les fotos de l'acte d'escrutini de les municipals 2019

Un model que ens hono…

Dos-cents vint-i-dos anys després de la publicació del primer document que coneixem que esmenta la fira de "Pens" (Alpens) pel quart diumenge de maig de l'any 1797, la gent d'Alpens, eixerits com sempre, cada penúltim diumenge de maig la seguim celebrant sota el nom de la Fira del Jovent o de Gala (actualment en desús).
Enguany, tot i que la pluja no ens ho ha posat gens fàcil, hi hem tornat amb la mateixa empenta de sempre i il·lusió renovada. Mira les fotos.


No et perdis les últimes edicions de la Fira del Jovent, amb les corresponents Trobades Internacionals de Forjadors i les representacions de la Batalla d'Alpens, que celebrem d'un temps ençà (biennalment) en motiu de la Fira.

★Alpens, 1925 - Fira de la Mare de Déu de març★Les fires d'Alpens

Obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) per a Miquel Casals i Carles (1879 - 1950)

Han passat anys i panys i, per allò que sempre l'hem vist tan ben plantat a l'entrada del poble, emblemàtic i monumental alhora, ens sembla que sempre ha existit i que mai deixarà d'existir.

Ell forma part de les nostres vides: ens ha vist contents, enfadats, eixelebrats, de cap per amunt i,  també, per què no dir-ho, alguna vegada de cap per avall i tot. A casa seva hem viscut festes i dies inoblidables, i sempre ens ha acollit sense cap retret. Testimoni silenciós d'aquell primer amor d'adolescent que mai oblidarem i del primer desamor que vam plorar desconsoladament, aquest Casino hi té molt a explicar de nosaltres. Fins i tot quan, sense ni adonar-nos-en, l'hem pogut tractar malament.

Estendard cultural del poble per antonomàsia, ha acollit el millor de la cartellera teatral de la Barcelona de l'època, concerts, òperes, sarsueles, balls, espectacl…