Gent d'Alpens

(Article actualitzat el maig de 2021)   Ara que la primavera vesteix de verd per tot arreu, oblida't de tot, omple el sarró amb una ampolla d'aigua, un parell de pomes, un trosset de pa amb xocolata i una mica de formatge; arreplega la màquina de fotografiar, calça't les espardenyes, agafa el bastó i descobreix Alpens al teu aire!  Foto: Lluc Plans L'església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951) Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri". Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982... ↪  LLEGIR MÉS La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074) Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret del que en tenim la primera ressenya pels volts del 1074, quan el noble Folc vafer donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situa

(Article actualitzat l'abril de 2021)   Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català:  Josep Ferrater Mora (1912-1991 ), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet. Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa. Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947. Escriu Maximiliano (23-9-1957) al seu fill Josep Ferrater,  parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda." Font: la Càtedra Ferrater Mora de

Camí enllà de la masia de Torrats , no massa lluny de Roca de Pena — la roca dels encantats! —, rec amunt, just passar la font de Matamosses pel camí de Puig-empí cap a Puig Cornador i Santa Margarida de Vinyoles — els dominis dels Saguàrdia (s. XII-XIII) —, trobem les mines d'aigua excavades seguint el curs natural del rec de Matamosses.  L'Aigua de Matamosses, com sempre n'hem dit, és una captació impulsada per  Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) . Captació que quasi un segle després, en silenci, com qui no vol la cosa, segueix abastint-nos d'aigua potable, per decantació natural. Un regal de la natura del qual ens enorgullim.  Casals també va impulsar la captació i canalització de l'aigua de l'entorn de la font de la Llena fins a La Torre , la casa que es va fer construir poc després de la inauguració del cafè teatre Casino d'Alpens , l'emblema recreatiu cultural del  poble per antonomàsia.

Benvinguda, primavera! Asseguts al pedrís dels bons desitjos del costat de casa, valents i esperançats, espolsem-nos de penúries i cantem al seu esclat!  Vivim en un poble que enamora, envoltats d’un paisatge que la primavera vesteix de gala, colors i olors, per a tots nosaltres. No ho dubteu, som una comunitat resilient i afortunada de tenir-nos a tots plegats! Salut i força. I "ara, si voleu, podem asseure'ns / i reposar una estona; / davant mateix de casa hi ha un pedrís" .     Doncs ara, si voleu, podem asseure'ns  i reposar una estona; davant mateix de casa hi ha un pedrís. Convocarem la gent del veïnat: la iaia Caterina i tots els altres, i parlarem de les coses que passen món enllà. Del fons obscur dels anys

Patrimoni cultural d'Alpens. Repositori  de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.

(Article actualitzat el maig de 2020 i el febrer de 2021)   Enguany, les circumstàncies obliguen, poca cosa podem fer per celebrar aquesta festa tots plegats... Per això us convido a destapar una ampolla de cava (o les que convingui) a la salut de tots plegats i a fer un tomb per la història d'aquesta festa tan engrescadora! Res, aixequem les copes i brindem tots plegats pels bons records i un gran futur!  Alpens, Dimarts de Carnestoltes 2020 - Poc ens imaginàvem la que ens venia a sobre amb la pandèmia...  Enguany tots quiets, però l'any que ve que es prepari el Carnestoltes!   Escriu Amades en la  Guia de festes tradicionals de Catalunya .   (Aedos,  1958 , pàg. 29), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, bere

Amb els meus millors desitjos per aquests dies tan entranyables de Nadal i Any Nou, he produït aquest vídeo compost per tots vosaltres, mentre desfilava l'any... Res que no sapigueu, vosaltres sou els/les protagonistes. Gaudiu-lo, llenceu les presses al cistell dels mals endreços i submergiu-vos en aquest ball de fotografies que, espero, sigui del vostre gust. Et recomano la reproducció amb qualitat 1080p HD  Presentació del confinament, amb Fredy Castro, a la trompeta, i la veu de Rosa Mari Solà.

Pere Català i Roca (1923 - 2009), fotògraf, historiador i impulsor del museu casteller. Entre altres premis, l'any 1954 rebé el premi Ciutat de Barcelona de fotografia, el 1985 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi i el 2000 rebé el Premi d’Actuació Cívica. Foto: Pere Català i Roca  © Pere Català va ser un estudiós del món casteller i també fou autor d'obres sobre la catalanitat de Colom. [...] Estudià els castells catalans, sobre els quals va dirigir la monumental obra de referència Els castells catalans (1966) i reuní una important documentació fotogràfica. Els castellers van ser un altre tema de la seva fotografia. Col·laborà sovint amb l'Institut d'Estudis Vallencs i promogué les relacions culturals amb l'Alguer impulsant el 1960 el retrobament entre la ciutat sardo-catalana i la resta de les terres de parla catalana.  Font : Viquipèdia

Quan Marimon va fer aquestes fotografies d'Alpens, el dia 2 de febrer de l'any 1927, el poble superava per poc els cinc-cents habitants, feia dos anys de la posada de la primera pedra de la Fàbrica de Dalt (1925-1967) i encara no en feia mig del començament de les obres de l'actual  cafè teatre Casino d'Alpens  inaugurat per la Festa Major de 1928.  A tall de mostra, l'article que va escriure Salvador Vilarrasa (La Pobla de Lillet, 1875? - Ripoll, 1943) a la revista  Scriptorium  sobre la  Fira de la Mare de Déu de març d'Alpens  pinta un bon retrat del poble que es va trobar i que tan bé va saber fotografiar Josep Marimon quan ens va visitar.  Publica el  Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya   Núm. 49 (Febrer 2018) : "Josep Marimon i Vidal (Esparreguera, 1879 – Barcelona, 1942) fou un fotògraf amateur que s’inicià en la fotografia durant la dècada de 1910, si bé el gruix de la seva producció fotogràfica se situa en els anys vint i trenta del segle