Alpens: ahir-avui






Comentaris

  1. Anònim19/3/12 10:42

    Alpens al meu cor, des-de un campament d'escoltes any, 76 A.E. El Pilar, Barcelona. Gràcies per conservar el Patrimoni...Enric Rodríguez.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach19/3/12 10:52

      Gràcies a tu, Enric. Content de que t'hagi agradat.
      És el modest objectiu del bloc: recuperar i conservar la memòria històrica de tots plegats.

      Elimina
  2. ENRIC29/11/13 17:20

    Lluís m'agradaria saber aquesta foto que estan una colla de nois al retol de Alpens, pues en sembla que jo soc un d'ells, ¿que eren de la casa de colònies del germans camils?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach29/11/13 17:37

      Em sap greu, però no disposo de cap mena d'informació.
      La majoria de fotos antigues han anat passant de mà en mà, fins arribar a perdre-se'n els orígens.
      Aquest és, també, un dels objectius d'aquest blog: recollir-ho tot en un sol lloc, que sigui consultable per a tothom, i, si pot ser, poder-hi posar data, lloc, autor, etc.
      Lluís.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Amb els meus millors desitjos per aquestes festes de Nadal i Any Nou

Imatge
Ara que la nit s’ha fet més llarga, ara que les fulles ballen danses al racó, ara que els carrers estan de festa, avui que la fred du tants records… Ara que sobren les paraules, ara que el vent bufa tan fort, avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat… És Nadal al meu cor, quan somrius content de veure’m, quan la nit es fa més freda, quan t’abraces al meu cos… I les llums de colors m’il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure quan em parles amb el cor. És el buit que deixes quan t’aixeques… És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú… Són petits detalls tot el que em queda… Com queda al jersei un cabell llarg… Vas dir que mai més tornaries, el temps pacient ha anat passant… Qui havia de dir que avui estaries esperant, que ens trobéssim junts al teu costat. És Nadal al teu cor, quan somric content de veure’t, quan la nit es fa més neta, quan m’abraço al teu cos… I les llums de colors m’il·luminen
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

En memòria de Federico García Lorca (1898-1936)

Imatge
En memòria del poeta granadí  Federico García Lorca (1898-1936)  que, l'agost de 1936, va morir assassinat per les forces nacionals franquistes, quan tot just acabava de fer 38 anys. "Quiero dormir un rato, un rato, un minuto, un siglo; pero que todos sepan que no he muerto", havia escrit anys abans. I en memòria, també, de tots els que, com Lorca, van morir de matinada en una cuneta qualsevol, sols i arrencats dels seus amb un tret al cap (els que van tenir més sort), assassinats a mans de les hordes feixistes arreu del territori al servei del colpista i dictador Franco i que foren enterrats en fosses comunes que encara avui no hem honrat com cal. "Gacela De La Muerte Oscura"  - Del poemari  Diván del Tamarit , publicat pòstumament l'any 1940 a Buenos Aires. Quiero dormir el sueño de las manzanas, alejarme del tumulto de los cementerios. Quiero dormir el sueño de aquel niño que quería cortarse el corazón en alta mar. No quiero que me repitan que los
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Repositori  de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El safareig públic d'Alpens. Fer bugada, sabó i lleixiu, amb 4 rals i molta empenta

Imatge
De com recorden el safareig d'Alpens unes dones molt arriades, del poble: Per la guerra, sobretot, quan hi havia grasses que s'havien de llençar: res de llançar! A aprofitar-ho per a fer sabó . El pare havia fet una caixeta amb unes partions, i allavores , allò, ja quedava de la mida del sabó... ja el fèiem a la mida de la pastilla. —I l'oli? —No ho sé, però nosaltres, com que no en teníem pas d'oli... Sagí ranci, sí, i un bon pilot de greixos que ja guardàvem de matar el porc; un perol amb aigua calenta, sosa càustica, morca i a remenar!" — Tothom havia de fer bugada. I, saps què és fer bugada? ─Em pregunta. —Primer, aquella roba, els llençols... Anàvem al safareig i li passàvem alguna ensabonada, per les taques. I allavors , doncs, quan tornàvem a casa, posàvem tota la roba blanca en un bugader. Un perol gros, gros... Una bèstia de bugader, fins aquí dalt —diu, tot senyalant amunt—. Agafàvem un drap de tela i es posava a sobre el bugader, i ... s'
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Imatge
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida que, la gent d'Alpens i més enllà, no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens, en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vist
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Els estels d'Alpens coronen la Sagrada Família 

Imatge
Aquests dies la gent d'Alpens hem contemplat, orgullosos, la coronació de la torre de la Mare de Déu de la Basílica de la Sagrada Família amb els dotze estels obra del mestre forjador alpensí, Enric Pla Montferrer.   Felicitats, Enric. En nom meu i de tota la Gent d'Alpens que celebrem, amb tu, aquest gran somni fet realitat. Enhorabona i que per molts anys la forja t'inspiri en les teves creacions. 
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀