Amb els meus millors desitjos per aquestes festes de Nadal i Any Nou
Ara que la nit s’ha fet més llarga, ara que les fulles ballen danses al racó, ara que els carrers estan de festa, avui que la fred du tants records… Ara que sobren les paraules, ara que el vent bufa tan fort, avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat… És Nadal al meu cor, quan somrius content de veure’m, quan la nit es fa més freda, quan t’abraces al meu cos… I les llums de colors m’il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure quan em parles amb el cor. És el buit que deixes quan t’aixeques… És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú… Són petits detalls tot el que em queda… Com queda al jersei un cabell llarg… Vas dir que mai més tornaries, el temps pacient ha anat passant… Qui havia de dir que avui estaries esperant, que ens trobéssim junts al teu costat. És Nadal al teu cor, quan somric content de veure’t, quan la nit es fa més neta, quan m’abraço al teu cos… I les llums de colors m’il·luminen
Alpens al meu cor, des-de un campament d'escoltes any, 76 A.E. El Pilar, Barcelona. Gràcies per conservar el Patrimoni...Enric Rodríguez.
ResponEliminaGràcies a tu, Enric. Content de que t'hagi agradat.
EliminaÉs el modest objectiu del bloc: recuperar i conservar la memòria històrica de tots plegats.
Lluís m'agradaria saber aquesta foto que estan una colla de nois al retol de Alpens, pues en sembla que jo soc un d'ells, ¿que eren de la casa de colònies del germans camils?
ResponEliminaEm sap greu, però no disposo de cap mena d'informació.
EliminaLa majoria de fotos antigues han anat passant de mà en mà, fins arribar a perdre-se'n els orígens.
Aquest és, també, un dels objectius d'aquest blog: recollir-ho tot en un sol lloc, que sigui consultable per a tothom, i, si pot ser, poder-hi posar data, lloc, autor, etc.
Lluís.