'La Ilustración Española' i la Batalla d'Alpens (III Guerra Carlina)

La Batalla d'Alpens des del punt de vista de La Ilustración Española y Americana. Publicació del 24 de juliol de l'any 1873.
"El bizarro brigadier Sr. Cabrinety, militar pundonoroso que habia tomado una parte tan activa en la persecucion de las partidas carlistas de Cataluña desde que comenzó la insurreccion en el año último, fue sorprendido, en la tarde del 9 del actual, y en el pueblo de Alpens."

↪ Vegem el document [PDF, 0,99 MB]

★  Alpens al segle XIX i les carlinades

Comentaris

  1. joan24/5/10 13:52

    La meva felicitació més sincera i enardida.
    Senzillament, el blog és una meravella!
    Si no et fa res faig, ràpidament un enllaç des del meu!
    Una abraçada, Lluís!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2020)

L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble.

De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars.

L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La morts'ha fet mestressa i senyora del poble.


Muntatge fotogràfic de la representació (2015)


Música: "To the Unknown Man", Vangelis.   -    Et recomano la reproducció Qualitat 720 HD

FONTS i AGRAÏMENTS

El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya, font de les publicacions de La Imprenta, La Flaca i La Campana de Gràcia q…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Les quintes de Prim (1870) i adéu jovent

Imatge
La tremolosa llum d'una poruga espelma es dibuixa, impertinent, en els vidriosos ulls del Joan. Llàgrimes contingudes, tant se val!
Té por, molta por. No ha sortit mai del poble.
─Cagondés, què faré? Vatua!
Sense cap pressa, s'afanya en tancar la maleta que el mestre li ha deixat. Comença a clarejar.
"Sóc home mort", pensa, mentre es corda les espardenyes noves.
Esporuguit com mai, es disposa ─ara sí─ a marxar. Demà passat, s'incorporarà a la nova quinta de quaranta mil homes, decretada per Prim. L'ofici d'espardenyer no dóna per pagar els 6.000 rals que costa la redempció. De res li han servit, tampoc, les revoltes i crits de "¡A baix les quintes!" de fa quatre mesos a Barcelona.

La petita del campanar canta tres quarts de set, mentre des de la Roca de la Lluna contempla amb ulls plorosos el seu poble. "Collons! ¿A on vaig, aquí tot sol? Au va, no siguis ganàpia, Joan!" S'esperona, tot reprenent el camí... A Vic, l'esperen les…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

L'home que va necessitar quatre enterraments per poder descansar en pau

Imatge
El Diluvio - Diario Republicano. Año LXXI. Diumenge, 25 de novembre de 1928.
Juan Basagaña Godeol - "Alpens,  Cabrinetty  y  mi  abuelo."

"Acabo de pasar breves horas en el pequeño pueblo de Alpens, que, no obstante sus escasos quinientos habitantes, va modernizándose y progresando paulatinamente merced a la honrada administración de sus autoridades, a la laboriosidad de sus moradores y a la atrayente simpatía que saben despertar a toda persona que posa su pie en él, redundando y traduciéndose tan bellas cualidades en beneficiosas reformas para el común de vecinos, que sosprenden y admiran al viajero, como el alumbrado público, el abastecimiento de aguas potables, la Casa Consistorial con las escuelas [edifici modernista construït per Josep Vall, que encara avui podem contemplar a la placeta del poble], las dos fábricas de telares mecánicos, el hermoso casino-teatro [inaugurat encara no feia dos mesos per Miquel Casals], las construcciones de nueva planta de estilo a…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

'Adelante Requeté - Tercio de Alpens' - Premsa política clandestina (1945)

Imatge
Resa l'editorial del primer número d'aquesta edició clandestina: "Creado nuestro Tercio, se imponía la aparición de un portavoz del mismo. Y he aquí que ya lo tenemos. Hoy aparece el primer número."
I segueix, amb una clara al·lusió a la Segona Guerra mundial que està finint i a la dictadura franquista que no representa res de bo per a la causa carlina: "El horizonte del mundo está lleno de nubes tormentosas, y el destino de España exije de nosotros un esfuerzo, [...] así como un órgano de divulgación, que sirva al mismo tiempo de inyección de nuevas energías." ↪ Vegem la primera publicació del 10 de març de 1945 [PDF, 322 kB]
Font: Memòria Digital de Catalunya - Col·lecció 'Premsa política clandestina' de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Escriu Francesc Costa Oller a La premsa a Mataró, 1820-1980 (pàg. 238 i 239)

"El propòsit d'aquesta publicació clandestina és ser: órgano de divulgación que sirva al mismo tiempo de inyección de nuevas…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.

Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d&#…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Puigcerdà recupera l'estàtua del brigadier Cabrinetty (Palma, 1822 - Alpens, 1873)

Imatge
Acabo de rebre un correu de Maria Cinta Orra on m'adjunta aquestes fotos del monument al brigadier Cabrinetty, inaugurat aquest matí a Puigcerdà. Gràcies.

"El brigadier Cabrinetty va defensar Puigcerdà de la seva destrucció durant el setge carlí que va patir la vila el 1873. El militar, del bàndol liberal, va aconseguir foragitar les tropes enemigues.
D’aquesta manera, Puigcerdà recupera la seva memòria històrica i enriqueix el patrimoni monumental de la Vila.
Es tracta d’una restitució, ja que l’original, inaugurada l’any 1880 i finançada també per subscripció popular, fou destruïda el 1936 pels escamots de la CNT-FAI." (RàdioSeu)

Des d'aquí la nostra enhorabona a la vila de Puigcerdà. Que aquesta vegada sigui per molts més anys!

Regio7 (14-8-12)
"La recuperació de l’estàtua de Josep Cabrinetty, que va alliberar la vila en del setge carlí el 1873, va sorgir l’any 2010 sota l'impuls de diverses entitats locals: el Grup de Recerca de Cerdanya,  l'Institut d&…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Les intrigants i pèrfides 'Memorias de doña Blanca' (1875)

Imatge
Memòries que foren impreses l'any 1875 a la impremta La Renaixença del carrer llavors conegut com Montjuich del Obispo, de Barcelona; i que, posteriorment, el 19 d'agost de l'any 1919, el poeta José Augusto Escoto (Matanzas, Cuba, 1864 - 1935) va cedir a la Harvard College Library per a la seva conservació.


Tal com explica l'autor/a, del qual només en conec les inicials J. T. R., es tracta d'una "obra redactada en vista de documentos importantísimos e inéditos. Adornada con 73 preciosísimos grabados representando los principales personajes y los más culminantes episodios de la actual guerra carlista en Cataluña."

Afirma Pere Muñoz Hernández en el seu treball titulat Josep Agramunt, lo capellà de Flix, i la tercera carlinada (pàg. 169): "María de las Nieves de Braganza el va definir [al capellà de Flix] com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona. Altrament passà a formar part de la literatura anticarlina de l’època, gairebé qua…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀