Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges (les Germanes Dominiques) havien creat un convent al poble.
Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important.

Miquel Casals

Carmen, esposa de Casals (21-1-1921)
Casals tenia dos anys (1881) quan la Diputació de Barcelona donava per finalitzada la primera fase del projecte de la carretera que, finalment, sortiria de Sant Quirze de Besora. Primer tram, fins a Alpens, que va costar 462.000 pessetes. Una burrada, si tenim en compte que parlem de fa més de 130 anys.

Ca les Monges
Alpens, sense el Casino

Com la majoria dels que estudiaven en aquells temps, Casals ho va fer al Seminari. Vocació que abandonaria, per incorporar-se al negoci familiar, com a tractant de ferro vell. Casals tenia dinou anys quan naixia Joan Prat i Roca, el Ferrer!, que ens ha deixat un dels llegats artístics i humans més important dels nostres dies.


Voltava els trenta quan Josep Vall i Camprubí va construir l'edifici modernista de la Placeta (1909), per a llogar-lo més endavant a l'Ajuntament, l'octubre de 1910.



Amb la gran activitat econòmica que hi havia al voltant de la construcció de les vies del ferrocarril, Casals aprofità per fer-se un lloc important en el sector, amb l'obtenció de la concessió del proveïment de ferro per a la línia de ferrocarril Madrid-Saragossa-Alacant. Un negoci, molt lucratiu, que li va permetre reunir una bona fortuna i gaudir d'una bona posició social.

L'agost del 1923, tres anys abans del començament de les obres del Casino, es signava l'acord amb la Hidràulica Gavarresa per a fer el transformador d'electricitat. Acord que es va materialitzar l'any següent, amb la venda dels terrenys, per part de Casals, a la Junta de Veïns.

L'any 1925 s'obria la Fàbrica de Dalt. Dedicada al tèxtil, viuria més de trenta anys de prosperitat, arribant a tenir un centenar de telers i treballadors, per viure a partir del 1957 deu anys de penúries, que la portarien al tancament definitiu. Quaranta dos anys de vida, que marcarien significativament el desenvolupament del poble.

Casals tenia quaranta-set anys quan, arrel d'una picabaralla perquè el Lena (que regentava la Fonda) no els va deixar assajar al garatge de la Fonda, va decidir construir el seu propi teatre. I així va ser com, després de més de dos anys de feina, rondant els cinquanta anys, i en motiu de la Festa Major, inaugurava el Cafè Teatre del Casino d'Alpens.

El programa de la inauguració del Casino!


Publicava La Vanguardia en les edicions dels dies 6 i 7 d'octubre d'aquell any:

Dissabte, 6 d'octubre de 1928 (pàgina 13) Música y Teatros:

"El Casino de Alpens ha construido un teatro que ha llamado la atención por su gusto arquitectónico, y por los modernos adelantos de que se ha dotado. Correspondió el honor de inaugurar tal coliseo a la compañía catalana Claramunt Adriá, la qué de un modo insuperable interpretó el drama de Pitarra, «El ferrer de tall».

El público, entusiasmado por la labor acertada de la compañía y por los fluidos versos del inmortal Pitarra aplaudió durante la interpretación y al final de cada acto con verdadero frenesí. A pesar de la gran capacidad de la espaciosa sala de espectáculos, fueron muchos las personas, que no pudieron adquirir localidades."

Diumenge, 7 d'octubre de 1928 (pàgina 35):

"Alpens está de enhorabuena. La fiesta mayor de este año ha coincidido con la inauguración de su Casino. Por cierto que no se trata de un Casino cualquiera, sino de un edificio de nueva planta, de esbeltas proporciones, depura estilo renacimiento catalán y con todas las comodidades apetecióles.

Concreción de severidad, armonía y belleza, el Casino de Alpens — que así se llama, simplemente, librándose del pecado de cursilería en que suelen caer los que bautizan los casinos rurales con nombres tan pretenciosos como ridículos — es una pequeña maravilla arquitectónica que en nada desdice de las otras edificaciones proyectadas por su autor el arquitecto don Eusebio Bona [Eusebi Bona i Puig (Begur, 1890 — Barcelona, 1972] que construyó, como el sabido, el Palacio Real de Pedralbes.

La verdad es que la modesta villa de Alpens no podía aspirar a tanto. Porque ese Casino, modelo en todos sentidos, tiene un teatro que, dentro de sus reducidas proporciones — caben unos seiscientos espectadores — reúne las condiciones exigidas por la moderna arquitectura teatral en los pueblos más adelantados y está construido con materiales que contribuyen a conservar, en cualquier época del año, la temperatura conveniente y dotan al local de condiciones acústicas insuperables. Un detalle: los aparatos de luz son invisibles y su irradiación tamizada da la sensación de la luz solar.

En fin, esta nota se haría interminable si describiéramos minuciosamente los aciertos de construcción, arte, higiene y confort del flamante Casino de Alpens.

Pero no podemos terminarla sin hacer constar que todo se debe a la generosidad del acaudalado comerciante barcelonés don Miguel Casals, hijo ilustre de esta villa, y declarar que este gesto filantrópico del señor Casals obedece a su deseo de ilustrar al pueblo — a la manera como lo entendían los clásicos — deleitándole con las representaciones del teatro considerado como escuela de buenas costumbres y aun procurando la formación de una compañía de aficionados, bien orientada, para refinar los gustos del público y apartarle de ciertas representaciones teatrales y del cinema folletinesco.

La inauguración corrió a cargo de la notable compañía Claramunt-Adriá. El señor Casals se propone organizar, en breve, un festival artístico, con valiosos elementos de los primeros coliseos barceloneses, a beneficio de las víctimas del incendio del teatro Novedades, de Madrid."

M'explicava l'avi Sala (que va treballar en les obres del Casino) que el mateix dia de la inauguració encara estaven posant les rajoles del terra.

El poble tenia poc més de 500 habitants. Faltaven poc més de set anys per l'esclat de la Guerra Civil, però, indiscutiblement i sota el seu mecenatge, el Casino, i amb ell tot el poble d'Alpens, viurien uns anys daurats. Només cal fer una ullada als programes de les Festes Majors que s'hi organitzaven.

Un any i mig després de la inauguració del Casino en Miquel Casals vendria a l'Ajuntament, a preu cost, la captació d'aigües de la font de Matamosses. Tot plegat per unes 35.000 pessetes, a pagar en 17 anys, i, pel que sembla, sense interessos.

Després de passar-se gran part de la Guerra Civil a França, en tornar s'ensopegaria amb la pèrdua de la concessió ferroviària (que l'havia portat a la fortuna), iniciant, així, la seva particular davallada econòmica. Tanmateix, m'expliquen, que va continuar pagant —de la seva butxaca— les despeses de les Festes Majors fins a la seva mort, l'any 1950. Tenia 71 anys.

Gràcies per tot, Miquel.

Article actualitzat el març de 2019

Comentaris

  1. per mi es el millor casino per lo petit que es el poble, mol macu.

    ResponElimina
  2. Gràcies, nosaltres també n'estem molt orgullosos, creu-me.
    I, perdona el retard en la publicació, estava despistat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Alpens, de Rams a Pasqua, al segle passat

Alpens, alguns indrets que pots visitar

Alpens, la Guerra Gran i la Guerra del Francès. Les memòries d'Isidre Serrat

'Gent d'Alpens', 9 anys d'un projecte engrescador

La primavera ha arribat al poble

Alpens, 1931 - Francesc Macià i la ratificació de l'Estatut de Catalunya

Alpens 2018, en imatges