Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges (les Germanes Dominiques) havien creat un convent al poble.
Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important.

Miquel Casals (1879 - 1950) i la seva esposa Carmen (foto: 21.1.1921)

Casals tenia dos anys (1881) quan la Diputació de Barcelona donava per finalitzada la primera fase del projecte de la carretera que, finalment, sortiria de Sant Quirze de Besora. Primer tram, fins a Alpens, que va costar 462.199 pessetes. Una burrada, si tenim en compte que parlem de fa més de 130 anys.
Tenia dinou anys (1898) quan va néixer Joan Prat i Roca, el Ferrer!, que ens ha deixat un dels llegats artístics i humans més important dels nostres dies. Com la majoria dels qui estudiaven en aquells temps, Casals ho va fer al Seminari, vocació que abandonaria, quan tenia vint anys, per incorporar-se al negoci familiar, com a tractant de ferro vell.

El Manelic de Joan Prat i Roca (Alpens, 1898 - 1985), ferrer i forjador

Voltava els trenta quan Josep Vall i Camprubí (Alpens, 1847-1914) va fer construir l'edifici modernista situat a la Placeta (1909), per a llogar-lo més endavant a l'Ajuntament, l'octubre de 1910. Aquest edifici fou durant molts anys la seu de les escoles de nens i nenes i de l'Ajuntament. També hi havia el pis del secretari i les residències dels mestres.

Edifici modernista, la Placeta - Josep Vall (Alpens, 1847-1914) - La Vall, a mitjan segle passat

Amb la gran activitat econòmica que hi havia al voltant de la construcció de les vies del ferrocarril, Casals aprofità per fer-se un lloc important en el sector, amb l'obtenció de la concessió del proveïment de ferro per a la línia de ferrocarril Madrid-Saragossa-Alacant. Tot i que no he pogut trobar cap document que certifiqui aquesta concessió, podem afirmar que el negoci que tenia entre mans era prou lucratiu per permetre-li acumular en poc temps una fortuna considerable i, alhora, gaudir d'una posició social privilegiada.

L'agost del 1923, tres anys abans del començament de les obres del Casino, es signava l'acord amb la Hidràulica Gavarresa per a fer el transformador d'electricitat. Acord que es va materialitzar l'any següent, amb la venda dels terrenys, per part de Casals, a la Junta de Veïns.

L'any 1925 s'obria la Fàbrica de Dalt. Dedicada al tèxtil, viuria més de trenta anys de prosperitat, arribant a tenir un centenar de telers i treballadors, per viure a partir del 1957 deu anys de penúries, que la portarien al tancament definitiu. Quaranta dos anys de vida, que marcarien significativament el desenvolupament del poble.

Casals tenia quaranta-set anys quan, arrel d'una picabaralla perquè el Lena (que regentava la Fonda) no els va deixar assajar al garatge de la Fonda, va decidir fer construir el seu propi teatre. I així va ser com, després de més de dos anys de feina, rondant els cinquanta anys, i en motiu de la Festa Major, inaugurava el Cafè Teatre del Casino d'Alpens.

Programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1928. Amb els actes de la "Inauguració solemne de l'esplèndid Cassino [sic] que tant gentilment ha cedit per a major lluïment d'aitals festes, nostre car compatrici en Miquel Casals i Carles".


Publicava La Vanguardia en les edicions dels dies 6 i 7 d'octubre d'aquell any:

Dissabte, 6 d'octubre de 1928 (pàgina 13) Música y Teatros:

"El Casino de Alpens ha construido un teatro que ha llamado la atención por su gusto arquitectónico, y por los modernos adelantos de que se ha dotado. Correspondió el honor de inaugurar tal coliseo a la compañía catalana Claramunt Adriá, la qué de un modo insuperable interpretó el drama de Pitarra, «El ferrer de tall».

El público, entusiasmado por la labor acertada de la compañía y por los fluidos versos del inmortal Pitarra aplaudió durante la interpretación y al final de cada acto con verdadero frenesí. A pesar de la gran capacidad de la espaciosa sala de espectáculos, fueron muchos las personas, que no pudieron adquirir localidades."

Diumenge, 7 d'octubre de 1928 (pàgina 35):

"Alpens está de enhorabuena. La fiesta mayor de este año ha coincidido con la inauguración de su Casino. Por cierto que no se trata de un Casino cualquiera, sino de un edificio de nueva planta, de esbeltas proporciones, de puro estilo renacimiento catalán y con todas las comodidades apetecibles.

Concreción de severidad, armonía y belleza, el Casino de Alpens — que así se llama, simplemente, librándose del pecado de cursilería en que suelen caer los que bautizan los casinos rurales con nombres tan pretenciosos como ridículos — es una pequeña maravilla arquitectónica que en nada desdice de las otras edificaciones proyectadas por su autor el arquitecto don Eusebio Bona [Eusebi Bona i Puig (Begur, 1890 — Barcelona, 1972] que construyó, como el sabido, el Palacio Real de Pedralbes.

La verdad es que la modesta villa de Alpens no podía aspirar a tanto. Porque ese Casino, modelo en todos sentidos, tiene un teatro que, dentro de sus reducidas proporciones — caben unos seiscientos espectadores — reúne las condiciones exigidas por la moderna arquitectura teatral en los pueblos más adelantados y está construido con materiales que contribuyen a conservar, en cualquier época del año, la temperatura conveniente y dotan al local de condiciones acústicas insuperables. Un detalle: los aparatos de luz son invisibles y su irradiación tamizada da la sensación de la luz solar.

En fin, esta nota se haría interminable si describiéramos minuciosamente los aciertos de construcción, arte, higiene y confort del flamante Casino de Alpens.

Pero no podemos terminarla sin hacer constar que todo se debe a la generosidad del acaudalado comerciante barcelonés don Miguel Casals, hijo ilustre de esta villa, y declarar que este gesto filantrópico del señor Casals obedece a su deseo de ilustrar al pueblo — a la manera como lo entendían los clásicos — deleitándole con las representaciones del teatro considerado como escuela de buenas costumbres y aun procurando la formación de una compañía de aficionados, bien orientada, para refinar los gustos del público y apartarle de ciertas representaciones teatrales y del cinema folletinesco.

La inauguración corrió a cargo de la notable compañía Claramunt-Adriá. El señor Casals se propone organizar, en breve, un festival artístico, con valiosos elementos de los primeros coliseos barceloneses, a beneficio de las víctimas del incendio del teatro Novedades, de Madrid."

El cafè teatre Casino d'Alpens (1928) i La Torre, a la dreta
Vistes actuals del cafè teatre Casino d'Alpens (1928)
Rehabilitació del Teatre Casino d'Alpens (2020) - Obra: Construccions Antigas Serrat - Fotografia: Ricard Cunill

M'explicava l'avi Sala (que va treballar en les obres del Casino) que el mateix dia de la inauguració encara estaven posant les rajoles del terra. Parlant de l'avi Sala i el Casino, et recomano l'article d'Antoni Iborra publicat al programa de la Festa Major de l'any 1988, titulat: "CAFÈ-TEATRE CASINO: 60 ANY DE CULTURA i PRESTIGI. Parlem amb Josep Vilardaga, testimoni de la seva història".

El poble tenia poc més de 500 habitants. Faltaven poc més de set anys per l'esclat de la Guerra Civil, però, indiscutiblement i sota el seu mecenatge, el Casino, i amb ell tot el poble d'Alpens, viurien uns anys daurats. Només cal fer una ullada als programes de les festes majors que s'hi organitzaven.



Un any i mig després de la inauguració del Casino en Miquel Casals vendria a l'Ajuntament d'Alpens la captació d'aigües de la font de Matamosses, la primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930). Tot plegat per 35.403 pessetes, a pagar en 17 anys. 

Fragment de l'acta del Ple de l'Ajuntament d'Alpens del 24 de maig de 1930 presidit per Josep Terra.
Aprovació de la "adquisición del servicio de abastecimiento de aguas" propietat de Miquel Casals.

"Acuerdan: 1º: Aceptar la propuesta de D. Miguel Casals Carles en el sentido de que el pago del valor treinta y cinco mil cuatrocientas tres pesetas para la adquisición del servicio de abastecimiento de aguas se satisfará en plazos anuales a partir del actual año 1930, y a razón de dos mil ochenta y dos pesetas cincuenta y tres céntimos cada año amortizado el total en diez y siete años satisfaciendo además el 5 por ciento de intereses de los pagos aplazados con lo cual no resultaría gravoso para el presupuesto municipal, si se tiene en cuenta que con el beneficio que se obtendría del propio servicio, que se calcula en 2820 pesetas anuales, queda asegurada la amortización y pago de los intereses de los pagos aplazados que lo serán del 5 por 100 anual."

Tenia 52 anys quan l'edició de La Vanguardia del 24 de novembre de l'any 1931 publicava l'esquela de la mort, als 61 anys, de Josep Casals i Carles, el seu germà gran, el que fou el seu mestre en el lucratiu negoci del ferro. 

Dels anys (documentats) del seu pas pel Liceu de Barcelona (1929-1939) hi trobem: 

— El detall de la recaptació i despeses de la Temporada 1929-1930 reflecteix la "venta a D. Miguel Casals Carles de los objetos encontrados y no reclamados durante la Temporada 1927-1928" per import de 155 pessetes.
— L'any 1936, Miquel Casals consta com a soci amb dret de vot: Vots delegats = Junta general extraordinària del 22 de gener de 1936.
— Vots delegats = Junta general extraordinària del 21 de maig de 1936. Consta com un dels "Senyors Accionistes que votaren NO" a no sabem què.
— A la "Junta general extraordinària: 21 de març [sic] del 1936 - Dossier original de documents diversos", també hi consta.
— L'any 1939, el "Secretario de la Junta de Gobierno de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo" publica la llista de socis, entre els quals trobem Miquel Casals (domiciliat al carrer Salmerón, 67 ppal. 1a de Barcelona). "Y para que conste —certifica el secretari Don José Ma Parés y Bartra— expido el presente certificado en Barcelona a dos de Noviembre de novecientos treinta y nueve. Año de la Victoria."
— L'any 1942, encara consta com a soci del Liceu.

Font: Dipòsit digital de documents de la UAB

Però no tot eren flors i violes en la vida de Casals. Llegint les actes municipals de l'any 1936 (ell té 57 anys llavors), veurem que les seves relacions amb l'Ajuntament d'Alpens anaven mal dades, i de quina manera!

A l'acta del ple del dia 24 de setembre, presidit per l'alcaldessa Joana Matia, podem llegir que ha sigut confiscada "la Torre del propietari Miquel Casals [la seva casa] pel Comitè de l'Escola Nova Unificada per a instal·lar-hi les Escoles d'aquest poble".

Quinze dies més tard, a l'acta del ple del 9 d’octubre, hi diu que "no havent estat inclòs en el repartiment extraordinari el propietari Miquel Casals, i davant la conducta observada pel mateix, la Corporació acorda assignar-li tres mil pessetes [una quarta part de les 12.455 pessetes a pagar per 'repartiment equitatiu entre els primers contribuents'] en el dit repartiment i que daurà fer efectives en dos plaços".

Finalment, el ple del 3 de desembre, ara presidit per l'alcalde Joan Serra, es fa ressò de la "carta del ciutadà Miquel Casals en la que manifesta no pot satisfer el repartiment extraordinari per falta de numerari, ja que tots els seus béns han sigut incautats..." I "la Corporació convençuda que dit Sr. Casals pot fer efectives les pessetes que se li han assignat, acorda reiterar-li el deute..."
Al mateix temps que acorden "comunicar a dit Sr. que tenint en compte el moment revolucionari en que viu el nostre país i a conseqüència de l'aixecament en armes pels feixistes contra el poder legalment constituït [...], aquest Ajuntament [...] dona com a saldat i cancel·lat el deute que l'Ajuntament tenia amb ell per l'abastiment d'aigua potable a la localitat segons contracte signat i que en l'actualitat importaba pessetes 18.742,76". 

↪ Vegem el llibre d'actes [PDF, 3,55 MB]

Després de passar-se gran part de la Guerra Civil a França, en tornar s'ensopegaria amb la pèrdua de la concessió ferroviària (que l'havia portat a la fortuna), i així va iniciar-se la seva particular davallada econòmica. Tanmateix, m'expliquen, que va continuar pagant —de la seva butxaca— les despeses de les festes majors fins a la seva mort, el dia 27 de novembre de l'any 1950.

Gràcies per tot, Miquel.
 No et perdis l'article sobre l'obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972), el Casino i La Torre

 Miquel Casals i la primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930)

Comentaris

  1. per mi es el millor casino per lo petit que es el poble, mol macu.

    ResponElimina
  2. Gràcies, nosaltres també n'estem molt orgullosos, creu-me.
    I, perdona el retard en la publicació, estava despistat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2024)