Baltasar Samper (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) i la seva família

(Article actualitzat el maig de 2021)   

Era el 23 d'agost de l'any 1934 quan Miquel Ferrà i Juan, des de Son Roca (Palma de Mallorca), escrivia a la seva amiga, la poetessa Maria Antònia Salvà i Ripoll:

"Ja som per aquí fa cinc o sis dies. Abans de venir vaig esser a Alpens (entre Ripoll i Berga) a passar-ne dos amb en Baltasar Samper i sa família, que s'hi reposen.
Com t'hauria agradat! Un poblet rònec de muntanya catalana —d'un primitivisme que aquí no coneixem— a 900 metres: teulades, parets i cases renegrides: prats, vaques, clapes de bosc de pins d'un verd blavís; masíes velles i rònegues amb un bassal amb ànecs, i a l'horitzó, les muntanyes del Bergadà: els Rasos de Peguera, La Serra d'En Sija, el Cadí i el Pedra-forca, que té, més afuada, la silueta mateixa del nostre Puig Major vist de la banda de Lluch."  — Vegem Google Llibres.



Alpens, 8 de setembre de 1934Joan Gibert Camins envia aquesta postal a la seva germana Maria.
"El viatge és deliciós —li diu a la seva germana—. La família Samper molt gentils. Tots et saluden"
 

 

Possiblement la postal de Roca de Pena més antiga que es coneix.
Una postal que Pere Rovira ha volgut compartir amb nosaltres. Gràcies, Pere.
Fixem-nos en el segell de correus de la Ⅱ República Espanyola, dedicat a Nicolás Salmerón, president de la Primera República (del 18 juliol al 7 setembre de l'any 1873), l'any de la Batalla d'Alpens.



Baltasar Sampermúsic i folklorista mallorquí (Palma de Mallorca 1888 - Mèxic 1966)

 A l'edat de dinou anys se'n va a Barcelona, on treballa com a funcionari de Correus, feina que li permetrà desenvolupar la seva gran vocació musical, per esdevenir el Gran Mestre, del que (ho he de reconèixer) fins avui no en sabia res. Deixeble d'Enric Granados. Més endavant, esdevindrà professor de piano a l'acadèmia d'aquest darrer. 
Col·laborador del diari La Publicitat, compositor i director d'Orquestra... El febrer del 1924, amb trenta-sis anys, s'incorpora a la que seria una de les tasques més emblemàtiques de la seva carrera musical: l'obra del Cançoner popular de Catalunya.
Tenia quaranta-tres anys quan es va integrar al grup Compositors Independents de Catalunya, i més endavant va entrar a militar a Acció Catalana. El 1938 (en plena Guerra Civil), dirigia l'Orquestra de Cambra de Barcelona. També formava part de l'equip directiu de Radio Associació de Catalunya.
Amb cinquanta-un anys s'exilia a França, fugint de la repressió franquista. Tres anys més tard, el maig del 1942, amb cinquanta-quatre anys ja complerts, es veu obligat a exiliar-se, ara a Mèxic, d'on ja no havia de tornar.
Clica aquí per a saber-ne més.


El Grup dels Vuit o Compositors Independents de Catalunya. D'esquerra a dreta: Robert Gerhard, Agustí Grau, Joan Gibert Camins, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta Frederic Mompou. (1931). Foto: Viquipèdia.
 

 

 

 
L'edició d'agost de l'any 1931 del magazín D'ací i d'allà, presenta el grup Compositors Independents de Catalunya, com un grup amb "unitat d'entusiasme i diversitat de tendències". ↪ Vegem el magazín [Pàg. 14 i 15 PDF, 19,3 MB]
Font: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA)



"El mallorquí Baltasar Samper i Marquès (1888-­1966) publica Amadeu Corbera— fou un dels músics més desta­cats del primer terç del segle xx i formà part de l’elit musical catalana fins a l’esclat de la Guerra Civil. Un llarg exili, primer a França i més tard a Mèxic, d’on ja no tornà, l’ha con­vertit en una figura quasi oblidada, relegada a un segon pla, només amb l’excepció de la seva feina com a etnomusicòleg en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), prou coneguda avui en dia. Tanmateix, Samper fou un compositor destacat i el coneixe­ment de la seva obra és actualment gairebé ignorat, més enllà d’algunes composicions. En aquest article presentam una revisió dels treballs sobre Samper i la llista d’obres conegudes fins ara. A més, donam a conèixer públicament, per primera vegada, la descripció inicial, però  completa,  de  l’important  fons  documental  personal  del  músic  guardat  durant  cin­quanta anys per la seva família a Mèxic."

↪ Vegem l'article d'Amadeu Corbera Jaume [musicòleg, cap del departament de Musicologia i Pedagogia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (CSMIB)]. «Baltasar Samper, Compositor: El Redescobriment d’un Músic Català a l’exili». Revista Catalana De Musicologia, [en línia], 2019, p. 199-31, [Consulta: 24-05-2021]. 



Baltasar Samper, músic exiliat.   Programa En guàrdia! de Catalunya Ràdio, amb Enric Calpena:

 

"Algunes de les figures més destacades de la cultura catalana del primer terç del segle XX han quedat oblidades per l'esclat de la Guerra Civil, preludi per a molts d'un exili llarg i sense retorn. Aquest és el cas del compositor mallorquí Baltasar Samper i Marquès, que primer va marxar a França i es va acabar establint a Mèxic. Ara és recordat sobretot com a etnomusicòleg, per la feina que va fer en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, però com a músic també va tenir una trajectòria brillant.
En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Amadeu Corbera, cap del Departament de Musicologia i Pedagogia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears." 



Eren els estius del 1934 i 1935 quan Samper, tot treballant en les recerques pròpies del Cançoner, estiuejava i reposava a Alpens amb la seva família. Tenia quaranta-sis anys.

És clar, ara ho entenc! El Jordi Samper que vaig conèixer era el fill d'en Baltassar! Sí, sí, i tant que el recordo! Quan pujava per aquí dalt, es movia pels mons de la fotografia, el dibuix i les il·lustracions de llibres.
Segur que remenant per Google pesco alguna portada. Som-hi, doncs!
Aquí les tens: no puc assegurar-te'n del tot l'autoria, però sí que et puc dir que són clavades a les que recordo i, per descomptat, totes responen a Jorge Samper com a il·lustrador.

De quan pujava pel poble (d'això ja fa uns quants anys), recordo que, tot i els anys que ens portàvem, sempre se'm feia molt agradable parlar-hi i escoltar-lo... També recordo que era un gran jugador d'escacs: amb ell en vaig aprendre. Bons records, tot plegat! 
 

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Alpens, celebrant l'aniversari del naixement de Joan Amades (1890-1959)

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Alpens, la font de la Llena i el rec, glaçats de fred

Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres