Ahir, mentre omplia paperassa, a Alpens hi va nevar

Empipat. Sempre em passa el mateix quan faig aquestes feines.
Si almenys no se'ls cruspissin tan descaradament, penso, en comprovar el que tinc de pagar de la declaració de l'IVA.
I demà al matí... Apa! Agafa el cotxe i porta'ls-hi. Per acabar-ho d'adobar.
Negra nit, malhumorat, tanco el sobre, el llanço al capdavall de la taula, aixeco el cap, i obro la finestra del Facebook.
—A Prats està nevant! —comenta l'Anna.
—Sí, Anna... i a Alpens acaba de sortir el sol. He-he! —li responc.

No passaria, però, gaire estona, que em veuria obligat a afegir:
—Uf! M'he posat vermell i tot. Acaba d'entrar la Mare i em diu: "Has vist? Està nevant i això no té cap caire de parar". Trec el cap al balcó, i no t'ho creuràs! Està tot ben blanc de neu. Les meves disculpes, per ser un incrèdul, Anna...
Després de romancejar una bona estona, tanco l'ordinador i me'n vaig a dormir. Ja ha parat de nevar.

Serien les nou tocades, quan aquest matí, declaració d'IVA en mà, me n'he anat cap a Vic. La neu embolcallava tota la contrada. Sí, Déu n'hi do, la que va caure.
Sempre que entro a Hisenda, just abans de traspassar l'Arc de Sant Martí (!)... Quan et fan dipositar en el cistellonet les claus de casa, les del cotxe, la cartera, monedes, rellotge, anells i tot el que portes sobre... Sense jaqueta ni cinturó, i aguantant-te els pantalons amb la millor dignitat possible, no puc evitar pensar...
Realment, si mai he d'explicar  què és Hisenda, diria: "Hisenda és això, el cistellonet! Tot ple, esvaint-se sota l'arc de Sant Martí (!)..."

Tot pujant, feliç d'haver complert amb el sagrat deure (!), m'he parat per fer unes quantes fotos.

—Aquesta neu no marxa. Punyetera! —diu la Mare, mentre ens miràvem els teulats de les cases del Poble.
—Aquest temps no està pas ben catòlic —xiuxiueja

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Fons de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatge
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa. La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues. I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere. LA MASIA L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatre arcs de mig punt (al primer pis) i els vuit de menors dimensions (a les golfes) perfilen un conjunt arquitectònic, senzillament, admira
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀