Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català: Josep Ferrater Mora (1912-1991), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet.
Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa.
Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947.


Parlem dels anys 1955 a 1964. Alpens tenia al voltant de 450 habitants.
Una postal en blanc i negre, pintada per les privacions econòmiques, els estralls de la dictadura, i les ensopegades de la Fàbrica de Dalt (1959-1967).

La Placeta
La Fonda al fons
La Fonda a la dreta
El pou comú.
Plaça Joan Prat
La Volta
 i el  pou comú
Estiuejants.
L'hort de la Fonda

Una postal acolorida, això sí, per l'impuls cultural del Casino (mira els programes de festes) i l'esperit lluitador dels alpensins... La fàbrica de cal Teta funcionava a ple rendiment, els comerços i les botigues eren un referent en tota la Comarca, i la Fonda...

La Fonda d'Alpens, avui, com sempre, acollidora i aixopluc de qui hi fa cap.
Per mostra, un botó: les cartes que et presento.
Escriu Maximiliano (23-9-1957) al seu fill Josep Ferrater, parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda."
Font: la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

↪ Vegem l'Epistolari del Llegat Ferrater Mora que fa referència a Alpens [PDF, 2,53 MB]

Comentaris

  1. Frederic Sesé25/11/11 0:11

    Interessantíssim! I com m'agrada veure fotos de l'Alpens meu de ben petit!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2020)

L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble.

De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars.

L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La morts'ha fet mestressa i senyora del poble.


Muntatge fotogràfic de la representació (2015)


Música: "To the Unknown Man", Vangelis.   -    Et recomano la reproducció Qualitat 720 HD

FONTS i AGRAÏMENTS

El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya, font de les publicacions de La Imprenta, La Flaca i La Campana de Gràcia q…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

L'home que va necessitar quatre enterraments per poder descansar en pau

Imatge
El Diluvio - Diario Republicano. Año LXXI. Diumenge, 25 de novembre de 1928.
Juan Basagaña Godeol - "Alpens,  Cabrinetty  y  mi  abuelo."

"Acabo de pasar breves horas en el pequeño pueblo de Alpens, que, no obstante sus escasos quinientos habitantes, va modernizándose y progresando paulatinamente merced a la honrada administración de sus autoridades, a la laboriosidad de sus moradores y a la atrayente simpatía que saben despertar a toda persona que posa su pie en él, redundando y traduciéndose tan bellas cualidades en beneficiosas reformas para el común de vecinos, que sosprenden y admiran al viajero, como el alumbrado público, el abastecimiento de aguas potables, la Casa Consistorial con las escuelas [edifici modernista construït per Josep Vall, que encara avui podem contemplar a la placeta del poble], las dos fábricas de telares mecánicos, el hermoso casino-teatro [inaugurat encara no feia dos mesos per Miquel Casals], las construcciones de nueva planta de estilo a…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

'Adelante Requeté - Tercio de Alpens' - Premsa política clandestina (1945)

Imatge
Resa l'editorial del primer número d'aquesta edició clandestina: "Creado nuestro Tercio, se imponía la aparición de un portavoz del mismo. Y he aquí que ya lo tenemos. Hoy aparece el primer número."
I segueix, amb una clara al·lusió a la Segona Guerra mundial que està finint i a la dictadura franquista que no representa res de bo per a la causa carlina: "El horizonte del mundo está lleno de nubes tormentosas, y el destino de España exije de nosotros un esfuerzo, [...] así como un órgano de divulgación, que sirva al mismo tiempo de inyección de nuevas energías." ↪ Vegem la primera publicació del 10 de març de 1945 [PDF, 322 kB]
Font: Memòria Digital de Catalunya - Col·lecció 'Premsa política clandestina' de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Escriu Francesc Costa Oller a La premsa a Mataró, 1820-1980 (pàg. 238 i 239)

"El propòsit d'aquesta publicació clandestina és ser: órgano de divulgación que sirva al mismo tiempo de inyección de nuevas…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Puigcerdà recupera l'estàtua del brigadier Cabrinetty (Palma, 1822 - Alpens, 1873)

Imatge
Acabo de rebre un correu de Maria Cinta Orra on m'adjunta aquestes fotos del monument al brigadier Cabrinetty, inaugurat aquest matí a Puigcerdà. Gràcies.

"El brigadier Cabrinetty va defensar Puigcerdà de la seva destrucció durant el setge carlí que va patir la vila el 1873. El militar, del bàndol liberal, va aconseguir foragitar les tropes enemigues.
D’aquesta manera, Puigcerdà recupera la seva memòria històrica i enriqueix el patrimoni monumental de la Vila.
Es tracta d’una restitució, ja que l’original, inaugurada l’any 1880 i finançada també per subscripció popular, fou destruïda el 1936 pels escamots de la CNT-FAI." (RàdioSeu)

Des d'aquí la nostra enhorabona a la vila de Puigcerdà. Que aquesta vegada sigui per molts més anys!

Regio7 (14-8-12)
"La recuperació de l’estàtua de Josep Cabrinetty, que va alliberar la vila en del setge carlí el 1873, va sorgir l’any 2010 sota l'impuls de diverses entitats locals: el Grup de Recerca de Cerdanya,  l'Institut d&…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Miquel Clarà i Cabruja (Riudellots, 1852-1909), autor de la sardana 'L'Acció d'Alpens' (1877)

Imatge
En motiu de la celebració (aquest 9 de març) de l'aniversari del naixement de Miquel Clarà i Cabruja (Riudellots, 1852-1909), he volgut compartir amb tots vosaltres una cinta de vídeo de Televisió de Riudellots (TVR) que porta per títol L’Acció d'Alpens, i que fa uns dies em va deixar l’Ajuntament d’Alpens per tal de digitalitzar-la i compartir-la. A tots ells, gràcies!

Narra la cinta:
"Entre les tropes carlines de Savalls, hi havia un jove riudellotenc, Miquel Clarà i Cabruja, nat a Riudellots el 9 de març de 1852. Tenia 21 anys quan va participar a l’Acció d’Alpens. Era fill del sastre de Riudellots de la Selva, i, va ser-ho també ell. Va morir a Riudellots als 57 anys.
Miquel Clarà, havent tornat a Riudellots, deprés de la Batalla d’Alpens, va escriure, al març de 1877, al cap de quatre anys, una sardana que narrava de forma encesament carlina l’Acció d’Alpens; i aquest era, precisament, el títol que duia la sardana.

La música de la sardana és, segons els documents que…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Les intrigants i pèrfides 'Memorias de doña Blanca' (1875)

Imatge
Memòries que foren impreses l'any 1875 a la impremta La Renaixença del carrer llavors conegut com Montjuich del Obispo, de Barcelona; i que, posteriorment, el 19 d'agost de l'any 1919, el poeta José Augusto Escoto (Matanzas, Cuba, 1864 - 1935) va cedir a la Harvard College Library per a la seva conservació.


Tal com explica l'autor/a, del qual només en conec les inicials J. T. R., es tracta d'una "obra redactada en vista de documentos importantísimos e inéditos. Adornada con 73 preciosísimos grabados representando los principales personajes y los más culminantes episodios de la actual guerra carlista en Cataluña."

Afirma Pere Muñoz Hernández en el seu treball titulat Josep Agramunt, lo capellà de Flix, i la tercera carlinada (pàg. 169): "María de las Nieves de Braganza el va definir [al capellà de Flix] com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona. Altrament passà a formar part de la literatura anticarlina de l’època, gairebé qua…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatge
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa.
La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues.

I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere.

LA MASIA
L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatre arcs de mig punt (al primer pis) i els vuit de menors dimensions (a les golfes) perfilen un conjunt arquitectònic, senzillament, admirable!
Assentada en …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀