Alpens, la font de la Llena i el rec, glaçats de fred


De camí cap a Sant Pere de Serrallonga, poc després de deixar la carretera a l'alçada del Pont de Sant Pere, trobem la font de la Llena.
Senyorial i esplèndida com sempre, aquesta font brolla tot l'any, faci fred o faci calor... De gust realment exquisit, la seva aigua reconforta els gurmets més exigents de bona part de la comarca del Lluçanès.
Aquest matí hi he anat a buscar aigua, i en veure-la tan eixerida —empolainada de neu i glaç— he aprofitat per fer-li quatre fotos per a compartir amb tots vosaltres.

Comentaris

  1. Frederic Sesé7/2/12 16:58

    Portaves el got amb el Martini, imagino, que de gel bé prou n'hi havia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach7/2/12 17:06

      Amb el fred que hi fotia i després d'omplir vuit garrafes d'aigua: ganes de marxar, tenia. I és que, veuràs: a casa estem sense aigua, saps? ─La canonada del carrer sembla que ha fet figa. ─Amb il·lusió!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)   Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatge
(Article actualitzat l'agost de 2021)    Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa. La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues. I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere. LA MASIA L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatre arcs de mig punt (al primer pis) i els vuit de menors dimensions (a les golfes) perfilen u
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Festa Major d'Alpens 2021 / 1921, cent anys

Imatge
(Article actualitzat el 28 de setembre de 2021 amb les fotos d'enguany)     Han passat cent anys de la publicació del "cartell anunciador de les festes que tindrán lloch en l'historich poble d'Alpens" que avui et presento... I aquí som: cent anys després, amb més il·lusió que mai, a punt per celebrar aquesta nova edició de la Festa Major que ja tenim a tocar. Postal de la fotografia de portada del programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1921 Que res desmereixi els vostres somnis, amics i amigues de Gent d'Alpens. Sigueu feliços i feu feliços els altres, tant com pugueu. Bona Festa Major! Participem-hi (responsablement), gaudim i compartim la màgia d’aquesta festa, com quan érem petits.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ponç de la Guàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatge
Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154-1188). Per a aquella "de la qual tot me val". Trobador català, contemporani de  Guillem de Berguedà , fou un cavaller del llinatge dels Saguàrdia, els senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll. Aquest castell (esmentat el 1017), que comprenia els actuals termes d’Alpens i les Llosses, estava situat on ara es troba l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles. En parlarem. Platònicament enamorat, el jove Ponç escriu a la dama estimada per a acomiadar-se'n, abans de sortir a guerrejar cap a Tolosa sota les ordres del (m'atreviria a dir el seu protector) rei  Alfons el Cast , Ⅰ de Catalunya i Ⅱ d'Aragó. "Plorant me'n vaig, perquè les dames estimo molt", escriu, alhora que ens fa palès el seu sofriment: "no és cap joia el desig que em domina", exclama. "I tinc dolor, però vós esteu tranquil·la: / en això em sembla que sou una mica injusta.", li retreu, en no sentir-se correspost en el seu del
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. L'enginyer de camins Melcior de Palau  —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en el seu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera: Vegem el [PDF, 1,64 MB] "Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀