Alpens, la font de la Llena i el rec, glaçats de fred


De camí cap a Sant Pere de Serrallonga, poc després de deixar la carretera a l'alçada del Pont de Sant Pere, trobem la font de la Llena.
Senyorial i esplèndida com sempre, aquesta font brolla tot l'any, faci fred o faci calor... De gust realment exquisit, la seva aigua reconforta els gurmets més exigents de bona part de la comarca del Lluçanès.
Aquest matí hi he anat a buscar aigua, i en veure-la tan eixerida —empolainada de neu i glaç— he aprofitat per fer-li quatre fotos per a compartir amb tots vosaltres.

Comentaris

  1. Frederic Sesé7/2/12 16:58

    Portaves el got amb el Martini, imagino, que de gel bé prou n'hi havia

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lluís Suriñach7/2/12 17:06

      Amb el fred que hi fotia i després d'omplir vuit garrafes d'aigua: ganes de marxar, tenia. I és que, veuràs: a casa estem sense aigua, saps? ─La canonada del carrer sembla que ha fet figa. ─Amb il·lusió!

      Suprimeix

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatges
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatges
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. L'enginyer de camins Melcior de Palau  —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en el seu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera: Vegem el [PDF, 1,64 MB] "Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatges
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim, hem de fer riure, hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula. Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà ne
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, 1927. Fotografies de Josep Marimon i Vidal (1879–1942)

Imatges
Quan Marimon va fer aquestes fotografies d'Alpens, el dia 2 de febrer de l'any 1927, el poble superava per poc els cinc-cents habitants, feia dos anys de la posada en marxa de la Fàbrica de Dalt (1925-1967) i encara no en feia mig del començament de les obres de l'actual  cafè teatre Casino d'Alpens inaugurat per la Festa Major de 1928.  A tall de mostra, l'article que va escriure Salvador Vilarrasa (La Pobla de Lillet, 1875? - Ripoll, 1943) a la revista  Scriptorium  sobre la  Fira de la Mare de Déu de març d'Alpens , pinta un bon retrat del poble que es va trobar i que tan bé va saber fotografiar Josep Marimon quan ens va visitar.  Publica el Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya    Núm. 49 (Febrer 2018) : "Josep Marimon i Vidal (Esparreguera, 1879 – Barcelona, 1942) fou un fotògraf amateur que s’inicià en la fotografia durant la dècada de 1910, si bé el gruix de la seva producció fotogràfica se situa en els anys vint i trenta del segle pas
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Imatges
(Article actualitzat el juliol de 2020) 30-9-2015 | Del fotògraf Xevi Vilaregut , per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut) Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS Amb poc més de cent anys de diferencia (parlem dels segles Ⅹ i Ⅺ), trobem documentats: Sant Pau del Colomer , l'església de Santa Maria d'Alpens i Sant Pere de Serrallonga. Emplaçats exactament sobre la mateixa línia nord-oest sud-est que dibuixa la diagonal del terme d'Alpens; juntament amb el castell de Freixenet  (avui en ruïnes), me'ls imagino senyorials, imponents i aclaparadors, per als nostres avantpassats. Amb l'objectiu, més que probable, de fixar la gent d'aquestes contrades al territori, i amb el d'escenificar el poder de qui mana, ben segur es van aixecar, un rere l'altre, per a glòria dels "benèvols" senyors que administraven el territori. A recer de tot això —endevino—
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, alguns indrets que pots visitar

Imatges
(Article actualitzat el gener de 2019) Un vídeo de Lluc Plans   (agost de 2017)    ⬥   Volem fins a Sant Pau del Colomer (0:29) i, passant per la masia de la Vall (0:56), seguim cap a Sant Pere de Serrallonga (1:14) per tornar cap a Alpens (1:41). Seguim, ara, cap a Santa Margarida, els dominis dels Saguàrdia (s. XII i XIV) (1:49) i, ja de tornada, farem cap a  Roca de Pena (2:11) per acabar, de nou al poble, amb una vista aèria, espectacular! L'església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951) Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri". Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982... ↪  LLEGIR MÉS La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074) Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret del que en tenim la primera ressenya pel
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatges
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa. La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues. I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere. LA MASIA L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatr
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀