Alpens, la font de la Llena i el rec, glaçats de fred


De camí cap a Sant Pere de Serrallonga, poc després de deixar la carretera a l'alçada del Pont de Sant Pere, trobem la font de la Llena.
Senyorial i esplèndida com sempre, aquesta font brolla tot l'any, faci fred o faci calor... De gust realment exquisit, la seva aigua reconforta els gurmets més exigents de bona part de la comarca del Lluçanès.
Aquest matí hi he anat a buscar aigua, i en veure-la tan eixerida —empolainada de neu i glaç— he aprofitat per fer-li quatre fotos per a compartir amb tots vosaltres.

Comentaris

  1. Frederic Sesé7/2/12 16:58

    Portaves el got amb el Martini, imagino, que de gel bé prou n'hi havia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach7/2/12 17:06

      Amb el fred que hi fotia i després d'omplir vuit garrafes d'aigua: ganes de marxar, tenia. I és que, veuràs: a casa estem sense aigua, saps? ─La canonada del carrer sembla que ha fet figa. ─Amb il·lusió!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges ( les Germanes Dominiques ) havien creat un convent al poble. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida ", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important. Miquel Casals (1879 - 1950) i la seva esposa Carmen (foto: 21.1.1
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, celebrant l'aniversari del naixement de Joan Amades (1890-1959)

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Aquest mes de juliol celebrem l'aniversari del  naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), "el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. [...]  Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular , per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions que ens dediquem a la cultura popular." Vegem l' Associació Cultural Joan Amades . ALPENS 1. De com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, arribaren a Alpens. Joan Amades ens ho explica en el capítol "El comte l'Arnau"  (pàgs. 208 - 210) del seu llibre Les millors llegendes populars , editat per primera vegada l’any 1953 sota el nom de Les cent millors llegendes populars . 2. Guia de Festes Tradicionals de Catalunya   (Aedos, 
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. L'enginyer de camins Melcior de Palau  —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en el seu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera: Vegem el [PDF, 1,64 MB] "Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Les quintes de Prim (1870) i adéu jovent

Imatge
La tremolosa llum d'una poruga espelma es dibuixa, impertinent, en els vidriosos ulls del Joan. Llàgrimes contingudes, tant se val! Té por, molta por. No ha sortit mai del poble. ─ Cagondés , què faré? Vatua! Sense cap pressa, s'afanya en tancar la maleta que el mestre li ha deixat. Comença a clarejar. "Sóc home mort", pensa, mentre es corda les espardenyes noves. Esporuguit com mai, es disposa ─ara sí─ a marxar. Demà passat, s'incorporarà a la nova quinta de quaranta mil homes, decretada per Prim. L'ofici d'espardenyer no dóna per pagar els 6.000 rals que costa la redempció. De res li han servit, tampoc, les revoltes i crits de "¡A baix les quintes!" de fa quatre mesos a Barcelona. La petita del campanar canta tres quarts de set, mentre des de la Roca de la Lluna contempla amb ulls plorosos el seu poble. "Collons! ¿A on vaig, aquí tot sol? Au va, no siguis ganàpia, Joan!" S'esperona, tot reprenent el camí... A Vic, l'
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀