Alpens, la font de la Llena i el rec, glaçats de fred


De camí cap a Sant Pere de Serrallonga, poc després de deixar la carretera a l'alçada del Pont de Sant Pere, trobem la font de la Llena.
Senyorial i esplèndida com sempre, aquesta font brolla tot l'any, faci fred o faci calor... De gust realment exquisit, la seva aigua reconforta els gurmets més exigents de bona part de la comarca del Lluçanès.
Aquest matí hi he anat a buscar aigua, i en veure-la tan eixerida —empolainada de neu i glaç— he aprofitat per fer-li quatre fotos per a compartir amb tots vosaltres.

llsp

Comentaris

  1. Portaves el got amb el Martini, imagino, que de gel bé prou n'hi havia

    ResponElimina
    Respostes

    1. Amb el fred que hi fotia i després d'omplir vuit garrafes d'aigua: ganes de marxar, tenia. I és que, veuràs: a casa estem sense aigua, saps? ─La canonada del carrer sembla que ha fet figa. ─Amb il·lusió!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Ves per on! El tren havia de passar per Alpens

Imatge
Aquesta va ser la proposta que Juan Bautista Perera va fer arribar a la reina Isabel Ⅱ, el 2 de maig del 1860.
Juan B. Perera, era soci director de la societat El Veterano (propietària de les explotacions de les mines de carbó de Surroca–Ogassa) i des del Juny del 1847 tenia la concessió de la reina per a la construcció del camino de hierroper a transportar el carbó des de les mines de Sant Joan de les Abadesses fins a Barcelona.

Pel que he pogut esbrinar, la cosa va anar així: després de que Perera cedís els seus drets a la societat El Veterano (a canvi de 350 accions) i aquesta els traspassés als germans Girona, l'Estat els retirava la concessió, en no pagar el dipòsit d'un milió de rals estipulat en el contracte.

Aquí s'emboliquen en un grapat de processos judicials entrecreuats (que suposo m'agrairàs que no esmenti) fins arribar al fet clau: l'arribada del tren a Manresa el 4 de juliol del 1859. Això va fer que Juan B. Perera (un cop recuperats els poders) pl…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Festa Major d'Alpens 2018

Imatge
Visca la Festa Major! La Festa que ens agermana en allò bo i ens esperona a mantenir el cap ben alt enfront de les adversitats. Uns dies que, si us animeu a visitar-nos, no oblidareu.
Al capdavall, què seria de tot plegat si no ho podem compartir? Bona Festa Major!

"Vingueu tots i veureu, com franca mostra, / aquesta invitació sincera i certa; / vingueu i trobareu, de casa nostra, / de bat a bat, la porta ben oberta!". Vegeu el programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1956

↪ El programa d'enguany [PDF, 911 kB]

Aquest dissabte farà 25 anys de la primera representació dels Versots, al Casino d'Alpens! 

La qual vaig tenir l'honor de dirigir, de la mà de Carles Garcia —l'ànima de la colla dels Diables Rocadepena (que enguany celebren 35 anys. Felicitats!) — i de Gustau Arill, de la colla de diables de Caldes de Montbui —que ens va ensenyar a crear els primers versos—, alguns dels quals, encara avui, emprem a l'inici i cloenda de les representacions (…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, 2018 - Any del 50 aniversari de l'escola

Imatge
Seguint amb els articles de l'any del cinquantenari de la inauguració de la nostra escola i de l'edifici d'habitatges que avui serveix de consultori i sala de noves tecnologies, he pensat que potser t'agradaria saber com va anar tot plegat... Res, quatre pinzellades.

Fins que no es va inaugurar aquesta escola, els nens anaven al col·legi a l'escola de la Placeta i les nenes i els nens més petits que encara no tenien edat per anar a l'escola, tot i els molts intents de l'Ajuntament per disposar d'una escola municipal, anaven al col·legi amb les monges. Ja n'hem parlat.

Tot i que això podria semblar suficient, el poble volia una escola nova i habitatges dignes per als mestres.
I aquí comença la història. Una història que relatarem de la mà dels documents que, molt amablement, ens ha cedit l'Ajuntament d'Alpens, digitalitzats per a l'ocasió. Gràcies.

Som-hi, doncs? A veure si me'n surto.

Tot va començar l'any 1958, quan l'Ajuntam…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Imatge
Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— l'any 1879...
Totjust feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Ⅲ Guerra Carlina), i en feia un que les monges (les Germanes Dominiques) havien creat un convent al poble.
Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important.

Casals tenia dos anys (1881) quan la Diputació de Barcelona donava per finalitzada la primera fase del projecte de la carretera que, finalment, sortiria de Sant Quirze de …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2016)

Imatge
El dinar de Carnestoltes o "escudella", tal com ens explica Joan Amades en la Guia de festes tradicionals de Catalunya.(Aedos, 1958, pàg. 29).
Escriu Amades (1958), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, berenar."

Gràcies a la gent de la Biblioteca Joan Triadú de Vic per la seva atenció i diligència en ajudar-me en la comprovació d'aquest retall.


Que la tradició de la celebració d'aquesta festa ens ve de lluny, no en tinguis cap dubte! Vegem, sinó, com es rebotava l'Església, davant les irreverències dels nostres avantpassats:

Visita pastoral de 1736: el bisbe recrimina l'actitud "escandalosa y contra la pietat christiana" dels alpensins durant el primer dia de Quaresma (de l'en…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

De quan érem petits... L’escola de les monges

Imatge
I seguim amb un nou article, el tercer, "de quan érem petits" i l'any del cinquantenari de l'escola d'Alpens... Avui de la mà de Roser Iborra Plans, escriptora i bona amiga que ha volgut compartir amb nosaltres aquest petit gran relat que em deleixo per presentar-te.
Et convido a submergir-te en la memòria "de quan érem petits" i, en acabar, si et ve de gust, et deixo quatre pinzellades de l'obra de l'autora (no t'ho perdis!). Gràcies per compartir els teus records amb nosaltres, Roser.

        ➤      CA LES MONGES                                  Un relat de Roser Iborra Plans                                 
L’escola de les monges era molt gran i molt fosca. Dues portes d’entrada i dues escales, em sembla: una de pedra que anava a parar a la classe de les grans i una altra de misteriosa a la dreta, una escala prohibida. I a l’esquerra hi havia el pati.
Però l’edifici d’ara s’ha encongit tant, amb els anys, que amb prou feines el puc reconèi…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina, i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir la Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga, per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.

L'enginyer de camins Melcior de Palau —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en elseu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas(1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera:

"Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀