La pleta de Torrats d'Alpens, i els camins ramaders del Lluçanès
Imatges del pas d'un ramat d'ovelles, dijous passat (primer dia d'estiu), per la masia de Torrats d'Alpens. Antic lloc de parada per als ramats i pastors, que pujaven pels camins ramaders provinents del Penedès i del Vallès, abans d'enfilar, plegats, el camí cap a Castellar de n'Hug i el Pla d'Anyella.
Després de contemplar el pas del ramat, en tornar cap a casa, no parava de donar-li voltes... Això té potencial. Des de llavors, sense ni adonar-me'n, que he anat desempolsant records i rumiant-hi...
En Josep Salvans, juntament amb Jordi Torres i Josep Corominas, és un dels autors del treball de camp, recerca i publicació del llibre Els Camins Ramaders del Lluçanès, editat l'any 2000, i revisat i editat de nou el 2008.
Un treball de més de set anys —m'explica el Josep—. Els ramats, quan arribaven aquí... es quedaven a dormir! I llavors, al matí d'hora, abans de la sortida del sol, reprenien el camí. Oh! I a vegades algun altre que els empenyia, que dormia aquí, un tros més avall... Sí, a vegades en pujaven tres, un darrera l'altre.
—Però transitar de dia no hi fèieu, oi?
—És clar, ja tenien el seu puesto, la pleta... És un dret, un dret a dormir-hi... Sí, i llavors, hi ha alguns llocs amb dret a menjar-hi i tot. A Olost, dormien al mig de la Plaça.
—Jo, d'aixís xic, ja hi anava ─diu, el Ramon, tot senyalant cap al terra—. Al temps de la guerra ja les portàvem allà, a una baga, perquè no ens les fotessin. Oh, ja me'n recordo una mica, ja, d'això —sentencia.
De cop, el Ramon aixeca el cap tot senyalant un voltor que planeja damunt nostre: —"Veus, goita! Ja baixen, deuen haver pensat: ja en quedarà alguna... Ara, ha sentit l'olor, i deu haver pensat: aviam si en veus alguna".
—I ara anirà resseguint tot el camí?
—Tot el camí, és clar... Bé han de menjar ─remata com qui no vol la cosa.
(Fixa't en la foto de fa prop d'un segle comparada amb l'actual, com el bosc ha esdevingut l'amo i senyor de la muntanya del darrere la casa.)
La masia de Torrats, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. Es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d'en Pla, anomenada casa d'en Caros, i una casa començada d'en Jaume Herra. (arxius Diputació de Barcelona)
L'aigua que recull la teulada de Torrats cau per una vessant al riu Llobregat i per l'altra al riu Ter, ja que la masia es troba situada al bell mig de la carena que desaigua, per un cantó, en el rec de Matamosses (que dóna al Ter) i, per l'altre, a la Gavarresa, afluent del Llobregat. a riera Gavarresa neix en les fonts de ca l'Andri i les Fontetes.
Per la llinda de la finestra deduirem que la masia fou reedificada en l'any 1671.
De finals del s. XVII són, també, cal Moreu, el Vilar i el Casó.
Eren els temps de la Sotsvegueria del Lluçanès (1611-1714).
En el transcurs d'aquest segle, Alpens va passar de 190 a 500 habitants.
Podem dir que es tracta del camí ramader principal del Lluçanès. Camí que travessa la comarca de sud a nord, seguint de prop l'antic Camí Ral de França (caldria concretar-ne l'itinerari al seu pas per Alpens).
Procedent del Penedès, entra en el terme d'Alpens per Perotet, segueix per la carretera del Graell (em consta que coincideix amb el Camí Ral). Passada la Pleta del Graell, en trobar-se amb el camí que ve del Plans, s'enfila per anar a buscar el collet del Vedellar cap el Casó, fins arribar a Torrats; per enllaçar amb el camí ramader provinent del Vallès.
4. RESSÒ MEDIÀTIC
— El Ripollès.info: Les ovelles recuperen territori.
— La Vanguardia.com: Un rebaño de 500 ovejas para reivindicar la trashumancia.
 |
 |
 |
 |
1. FENT-LA PETAR. Amb Josep Salvans (el cuca d'Olost) i Ramon Subirana.
En Josep Salvans, juntament amb Jordi Torres i Josep Corominas, és un dels autors del treball de camp, recerca i publicació del llibre Els Camins Ramaders del Lluçanès, editat l'any 2000, i revisat i editat de nou el 2008.
Un treball de més de set anys —m'explica el Josep—. Els ramats, quan arribaven aquí... es quedaven a dormir! I llavors, al matí d'hora, abans de la sortida del sol, reprenien el camí. Oh! I a vegades algun altre que els empenyia, que dormia aquí, un tros més avall... Sí, a vegades en pujaven tres, un darrera l'altre.
—És clar, ja tenien el seu puesto, la pleta... És un dret, un dret a dormir-hi... Sí, i llavors, hi ha alguns llocs amb dret a menjar-hi i tot. A Olost, dormien al mig de la Plaça.
—Jo, d'aixís xic, ja hi anava ─diu, el Ramon, tot senyalant cap al terra—. Al temps de la guerra ja les portàvem allà, a una baga, perquè no ens les fotessin. Oh, ja me'n recordo una mica, ja, d'això —sentencia.
De cop, el Ramon aixeca el cap tot senyalant un voltor que planeja damunt nostre: —"Veus, goita! Ja baixen, deuen haver pensat: ja en quedarà alguna... Ara, ha sentit l'olor, i deu haver pensat: aviam si en veus alguna".
—I ara anirà resseguint tot el camí?
—Tot el camí, és clar... Bé han de menjar ─remata com qui no vol la cosa.
2. LA MASIA DE TORRATS
 |
 |
 |
 |
La masia de Torrats, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. Es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d'en Pla, anomenada casa d'en Caros, i una casa començada d'en Jaume Herra. (arxius Diputació de Barcelona)
L'aigua que recull la teulada de Torrats cau per una vessant al riu Llobregat i per l'altra al riu Ter, ja que la masia es troba situada al bell mig de la carena que desaigua, per un cantó, en el rec de Matamosses (que dóna al Ter) i, per l'altre, a la Gavarresa, afluent del Llobregat. a riera Gavarresa neix en les fonts de ca l'Andri i les Fontetes.
Per la llinda de la finestra deduirem que la masia fou reedificada en l'any 1671.
De finals del s. XVII són, també, cal Moreu, el Vilar i el Casó.
Eren els temps de la Sotsvegueria del Lluçanès (1611-1714).
En el transcurs d'aquest segle, Alpens va passar de 190 a 500 habitants.
3. ELS CAMINS RAMADERS
- CAMÍ CENTRAL: DEL PENEDÈS A CASTELLAR DE N'HUG I PLA D'ANYELLA
Podem dir que es tracta del camí ramader principal del Lluçanès. Camí que travessa la comarca de sud a nord, seguint de prop l'antic Camí Ral de França (caldria concretar-ne l'itinerari al seu pas per Alpens).Procedent del Penedès, entra en el terme d'Alpens per Perotet, segueix per la carretera del Graell (em consta que coincideix amb el Camí Ral). Passada la Pleta del Graell, en trobar-se amb el camí que ve del Plans, s'enfila per anar a buscar el collet del Vedellar cap el Casó, fins arribar a Torrats; per enllaçar amb el camí ramader provinent del Vallès.
- CAMÍ DE LLEVANT: DEL VALLÈS A ALPENS
- D'ALPENS AL PLA D'ANYELLA
4. RESSÒ MEDIÀTIC
— El Ripollès.info: Les ovelles recuperen territori.
— La Vanguardia.com: Un rebaño de 500 ovejas para reivindicar la trashumancia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens