La pleta de Torrats d'Alpens, i els camins ramaders del Lluçanès

Imatges del pas d'un ramat d'ovelles, dijous passat (primer dia d'estiu), per la masia de Torrats d'Alpens. Antic lloc de parada per als ramats i pastors, que pujaven pels camins ramaders provinents del Penedès i del Vallès, abans d'enfilar, plegats, el camí cap a Castellar de n'Hug i el Pla d'Anyella.

Després de contemplar el pas del ramat, en tornar cap a casa, no parava de donar-li voltes... Això té un potencial de pebrots. Des de llavors, sense ni adonar-me'n, que he anat desempolsant records i rumiant-hi...

1. FENT-LA PETAR.  Amb Josep Salvans (el cuca d'Olost) i Ramon Subirana.

R. Subirana i J. Salvans

En Josep Salvans, juntament amb Jordi Torres i Josep Corominas, és un dels autors del treball de camp, recerca i publicació del llibre Els Camins Ramaders del Lluçanès, editat l'any 2000, i revisat i editat de nou el 2008.

Un treball de més de set anys —m'explica el Josep—. Els ramats, quan arribaven aquí... es quedaven a dormir! I llavors, al matí d'hora, abans de la sortida del sol, reprenien el camí. Oh! I a vegades algun altre que els empenyia, que dormia aquí, un tros més avall... Sí, a vegades en pujaven tres, un darrera l'altre.
—Però transitar de dia no hi fèieu, oi?
—És clar, ja tenien el seu puesto, la pleta... És un dret, un dret a dormir-hi... Sí, i llavors, hi ha alguns llocs amb dret a menjar-hi i tot. A Olost, dormien al mig de la Plaça.
—Jo, d'aixís xic, ja hi anava ─diu, el Ramon, tot senyalant cap al terra—. Al temps de la guerra ja les portàvem allà, a una baga, perquè no ens les fotessin. Oh, ja me'n recordo una mica, ja, d'això —sentencia.
De cop, el Ramon aixeca el cap tot senyalant un voltor que planeja damunt nostre: —"Veus, goita! Ja baixen, deuen haver pensat: ja en quedarà alguna... Ara, ha sentit l'olor, i deu haver pensat: aviam si en veus alguna". 
I ara anirà resseguint tot el camí? 
Tot el camí, és clar... Bé han de menjar ─remata com qui no vol la cosa.

2. LA MASIA DE TORRATS 

(Fixa't en la foto de fa prop d'un segle comparada amb l'actual, com el bosc ha esdevingut l'amo i senyor de la muntanya del darrere la casa.)

La masia de Torrats, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. Es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d'en Pla, anomenada casa d'en Caros, i una casa començada d'en Jaume Herra. (arxius Diputació de Barcelona)

L'aigua que recull la teulada de Torrats cau per una vessant al riu Llobregat i per l'altra al riu Ter, ja que la masia es troba situada al bell mig de la carena que desaigua, per un cantó, en el rec de Matamosses (que dóna al Ter) i, per l'altre, a la Gavarresa, afluent del Llobregat. a riera Gavarresa neix en les fonts de ca l'Andri i les Fontetes.

Per la llinda de la finestra deduirem que la masia fou reedificada en l'any 1671.
De finals del s. XVII són, també, cal Moreu, el Vilar i el Casó.
Eren els temps de la Sotsvegueria del Lluçanès (1611-1714).
En el transcurs d'aquest segle, Alpens va passar de 190 a 500 habitants.


3. ELS CAMINS RAMADERS

  • CAMÍ CENTRAL: DEL PENEDÈS A CASTELLAR DE N'HUG I PLA D'ANYELLA 
Podem dir que es tracta del camí ramader principal del Lluçanès. Camí que travessa la comarca de sud a nord, seguint de prop l'antic Camí Ral de França (caldria concretar-ne l'itinerari al seu pas per Alpens).
Procedent del Penedès, entra en el terme d'Alpens per Perotet, segueix per la carretera del Graell (em consta que coincideix amb el Camí Ral). Passada la Pleta del Graell, en trobar-se amb el camí que ve del Plans, s'enfila per anar a buscar el collet del Vedellar cap el Casó, fins arribar a Torrats; per enllaçar amb el camí ramader provinent del Vallès.
  • CAMÍ DE LLEVANT: DEL VALLÈS A ALPENS
Procedent de l'Alou, entra en el terme d'Alpens per Pedres Negres (antic hostal del Camí Ral). Passant per Sant Pau del Colomer, s'enfila cap a la Solana per sortir a la Roca de Lluna. Fa la Serra i prossegueix cap a Sant Antoni i Montjuic fins arribar a Torrats, on enllaça amb el Camí Central.
  • D'ALPENS AL PLA D'ANYELLA
En aquest punt, el camí central (junt amb el de Llevant) s'enfila per darrera Torrats, camí de Soler, el collet de les Bruixes i els emprius de Soler. Punt on deixa el terme municipal camí de les Llosses, cap a Tubau, Palomera, Coll de Merolla i Castellar de n'Hug, fins a la Pleta del Pla d'Anyella.



4. RESSÒ MEDIÀTIC
— El Nou.cat: Un ramat de 500 ovelles segueix el camí ramader del Lluçanès.
— El Ripollès.info: Les ovelles recuperen territori.
— La Vanguardia.com: Un rebaño de 500 ovejas para reivindicar la trashumancia.

Brindo per la preservació del pasturatge, els camins ramaders, els boscos i les muntanyes d'arreu de Catalunya i de casa nostra. Pel futur del món rural, al capdavall.

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

De vacances per Alpens? Alguns dels indrets que pots visitar

Alpens, 2018 - Any del 50 aniversari de l'escola

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Alpens 2017, en imatges. A ritme de vals

Alpens: de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats