La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina, i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir la Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga, per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.


L'enginyer de camins Melcior de Palau —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en el seu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera:

Vegem el [PDF, 1,64 MB]
"Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños."

Contràriament al que el seu nom indica, la carretera s'inicia a Sant Quirze, enlloc de Montesquiu. No és estrany, si entenem que Palau vol que les carreteres vagin a buscar en els seus punts d'origen i destí les estacions de ferrocarril. I l'estació de Sant Quirze (inaugurada el 20 d'octubre de 1879) n'és una de les importants de la línia ferroviària de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona.
Línia que, per cert, va anar d'un pèl que no passa per Alpens! Vegeu sinó el "Proyecto de un ferro-carril carbonífero, desde Manresa por Ripoll, S. Juan las Abadesas, á las minas de carbón de Surroca y Ogasa".

El 23 de juny de 1879 —sis anys després del fets d'Alpens i quatre mesos abans de l'arribada del tren a Sant Quirze—, s'aprova el pressupost per a les obres del primer tram fins a Alpens. Tram, que es dona per acabat el 24 de novembre de 1881 (vegem: La Vanguardia d'aquest dia) amb un cost total de 462.199,31 pessetes. El 30 d'abril de 1883 es dona per enllestit el tram fins a Borredà i deu anys més tard sembla ser que s'arriba a Berga.

Pel fet de ser la primera carretera transversal entre províncies rep el sobrenom de "la Pubilla de Catalunya".




Tot plegat fa que puguem considerar aquesta dècada (1873 - 1883) com una dècada clau per a les comunicacions i el futur desenvolupament del poble. Alpens sobrepassa els 500 habitants i és un poble viu, pròsper i important.

- El primer personatge il·lustre del que en conec referència escrita del seu pas per aquesta carretera —amb un carro tirat per un cavall—, és Santiago Rusiñol: que ens visitava el dia 9 de juliol de 1889, just setze anys després de la mort de Cabrinetty, i vuit de la inauguració de la carretera.

- El dissabte 4 d'agost del 1900, Antoni M. Alcover, autor del Diccionari català-valencià-balear (Diccionari Alcover-Moll) fa cap a Alpens.  "Die 4. A les sis, missa dita, dins la tartana de Berga, y cap a Sant Quirze de Besora. Abans d'arribar a Alpens m'han dit que dalt una muntanya hi ha Sant Pere de Serrallonga, una iglesia romanica ab porta molt antiga."

- Dos anys més tard, César A. Torras, ens descriu l'arribada en tren a Sant Quirze (dissabte 6 de desembre de 1902) i la pujada amb tartana fins Alpens, amb un fred de mil dimonis. Ben segur que de no existir aquestes comunicacions mai ens haurien visitat.

Inclosa en el pla de carreteres amb pavimentació especial de la Província de Barcelona de 1926, s'enquitranava superficialment tres anys després.



La Vanguardia del diumenge 16 de juny de 1912 (d'ara fa cent anys, ves per on), en el seu apartat de Notas Regionales es fa ressò del nou Servei de Tartanes entre Borredà, Alpens i Sant Quirze.

LVG 16-6-1912  Hemeroteca
"Borredá, 14 de junio. Ha empezado á funcionar la tartana en combinación con el tren que sale de Barcelona á la 1'46 de la tarde y llega á San Quírico de Besosra á las 5'40 de la misma (quatre hores: tampoc ha millorat gaire, la cosa) pudiéndose llegar á Borredá a las diez de la noche [...] 

El tránsito de viajeros que durante el verano experimenta la carretera de San Quírico á Borredá, pasando por Alpens, hace necesario este servicio de carruajes que resulta de utilidad suma para los transeuntes y el comercio en general. [...] La temporada veraniega promete este año ser aquí animada, además de las distinguidas famílias que anualmente nos visitan, sabemos de otras que vendrán atraídas sin duda por el buen clima y excelentes aguas de esta pintoresca comarca."

En el programa de la Festa Major d'Alpens de 1913, podem llegir: "Gracies a les gestions del incansable Paborde s'ha conseguit que durant els dies de les festes, la companyía de tartanes de San Quirse a Berga, fará un aument del 97 per 100 en els seus preus de transports fins a aquest poble."

L'any 1922 ja es parla del servei d'autos: "La Companyía encarregada del servei d'autos de Sant Quirse a Berga, posará per tots els dies de les festes, serveis extraordinaris."


Encara avui, podem contemplar en molts indrets d'aquesta carretera els plàtans ben arrenglerats seguint les pautes de Melcior de Palau: "Arbolado. Por las ventajas que proporciona, siendo de notar entre ellas la mejor conservación del firme se ha fomentado la plantación de árboles en las vías provinciales [...] se han espaciado de diez en diez metros á fin de que sirvieran al propio tiempo de decámetros..."


  El tren havia de passar per Alpens (1860)
  Santiago Rusiñol, L'alegria que passa (1889)
  El dia que el tren Renard va passar per Alpens (1908)
  Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Comentaris

  1. Com sempre molt interesant, no sabía lo de la pubilla, llástima que no fecin el ferrocarril carboner.
    Bona feina.
    Albert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel reconeixement, Albert. Estic content que t'hagi agradat.
      Salut, i, Visca Alpens!

      Elimina
  2. Felicitats, Joan Barniol.

    ResponElimina
  3. Molt interessant! :) Salutacions des de Vilada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa content que t'hagi agradat. Gràcies pel reconeixement ;-)
      Que tingueu un gran 2013, per Vilada.

      Elimina
  4. Interessant article sobre la carretera i especialment els arbres. Algú sap d'on han tret el text del Melcior de Palau? M'interessaria llegir més del text original.
    gràcies.
    Adam.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, i gràcies pel comentari, Adam!
      La font que em demanes és aquesta:
      Carreteras provinciales de Barcelona: estudio histórico-crítico
      Melcior de Palau - Enginyer de camins
      Fuente: 1890, 38, tomo VIII (20): 315-320
      http://ropdigital.ciccp.es/detalle_articulo.php?registro=4275&numero_revista=20&anio=1890&anio_ini=1890&anio_fin=1899
      Espero que et serveixi. Salutacions.

      Elimina
  5. Els plàtans tan ben arrenglerats els va plantar el meu besavi Ramon Prat Rocabruna, peó d'Alpens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs encara fan un bon goig. I tant!
      De la família del Pere i el Ton de cal Tomàs (a la Plaça), no?
      Gràcies pel comentari. Que tinguis un bona setmana ;-)

      Elimina
  6. No, el seu fill, el meu avi Damià Prat Morera era cosí del Joan Prat (ferrer).
    Molt bona setmana santa! Gracies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben emparentada amb Alpens, veig. ;-) Gràcies pels comentaris.
      Que tinguis bon camí per allà on vagis.
      Salutacions des d'Alpens.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges