Joana Matia Borau (1908 - 1991), la primera alcaldessa d’Alpens (1936)

Una dona del PSUC, condemnada pel règim franquista a 20 anys de presó (commutada a sis anys i un dia com veurem més endavant) pel sol fet d'haver estat encara no tres mesos alcaldessa d'Alpens, del 31 de juliol al 21 d'octubre de 1936. La primera alcaldessa del poble.
El seu delicte? Ser mestra d'escola, d'esquerres, i haver cregut en la República. Imperdonable per a la dictadura franquista! Una dictadura que va perseguir, empresonar i fins i tot executar qualsevol que no fos addicte al (seu) règim.

  Font: espais web de la UCM
Tres anys de guerra civil i trenta-set de dictadura que cal tenir ben presents quan vegem rebrotar nous/vells moviments de caire feixista. Sovint, els reconeixereu per la seva violència i actituds insolents.

Eren els temps en blanc i negre de la dictadura franquista. Vegem, per exemple, la primera edició del NO-DO (4-1-1943), el noticiari oficial del règim. Una "projecció setmanal en tots els cinemes del 'territorio nacional, posesiones y colonias', amb caràcter obligatori fins a setembre de 1975, quan passa a ser voluntària la seva exhibició fins al seu tancament el maig de 1981." (font: rtve.es/filmoteca/)


Del llibre d'actes de l'Ajuntament d'Alpens (31-7-1936) [PDF 454 kB]
Universidad Complutense de Madrid - Alcaldesas y concejalas municipios españoles (1924-2010). [PDF 6,4 MB]


Memòria de la presó de dones de les Corts (Barcelona, 1939-1955) - Barcelona any zero: el llibre d'entrades de 1939 [PDF, 1,01 MB]

"De la 'alcaldesa' —sense més explicació— anomenada Joana Matia Borau, de trenta anys, ingressada el 16 de març de 1939, hem pogut esbrinar algunes dades gràcies a l'inestimable suport dels seus familiars. La detenció de Joana va ser motivada per haver sigut batllessa de la població d’Alpens, propera a Ripoll, en 1936.
Pàg. 4, anotació (11)  [PDF, 1,02 MB]
Mestra infantil de professió, fou depurada i separada definitivament del servei en 1941.
Empresonada a Les Corts el 15 de febrer de 1939, i commutada la pena de vint anys per la de sis anys i un dia de presó, va haver d’esperar al 1949 per aconseguir l’indult (Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, ATMTT, causa 7.269)."



Tesi doctoral de Fernando Hernández Holgado (UCM) - La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945) pàg. 75-127 - [PDF 7,2 MB]

"En el libro de entradas aparece como Juana María [sic] Borau, natural de Barcelona. Casada. 30 años. Ingresada el 16 de marzo de 1939, sin que conste la fecha de baja. Su nombre también aparece registrado en el Padrón Municipal de diciembre de 1940. (AMA. Distrito 3. Tomo 45).

Su hija mayor, Elena Mercadé Matia, nacida en 1931, todavía recuerda sus visitas a Les Corts cuando era niña, incluso acompañada de su padre –Jesús Mercadé Aguadé- que clandestinamente se desplazaba desde Francia bajo falsa identidad para ver a su esposa, según la noticia que ha podido facilitarme el hijo de Elena, Hans-Jürgen Ploenes Mercadé, con fecha 19 de enero de 2009."


No et perdis l'annex IV d'aquesta tesi que publica la Universidad Complutense de Madrid, amb més de quaranta fotografies il·lustratives del que era aquesta presó franquista de dones. 

"Pioneres del municipalisme feminista (1934-1939)", al portal de la Fundació Josep Irla

"Al llarg de la Guerra Civil, una trentena d’altres dones de diverses organitzacions polítiques i sindicals (CNT, ERC, POUM, PSUC i UR) completaran la nòmina de pioneres del municipalisme feminista republicà, una experiència malauradament efímera.
La dictadura franquista acaba amb la democràcia i els drets i llibertats de les dones que tant havien costat d’aconseguir i porta pràcticament a totes elles a l’exili o a la presó."



De Lluís Bosoms Icart - Ajuntament d'Alpens - Secretaria:

"He comentat a l’arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona la recerca que vas fer l’altre dia sobre l’alcaldessa Joana Matia Borau i ha localitzat l'acta de presa de possessió de la plaça de mestra. Te l’adjunto escanejada.

També ha trobat l’alta al padró d’habitants d’ella i de les seves dues filles (això no t’ho adjunto, perquè surt d’altra gent al mateix full)."

Gràcies a les dades que ens ha fet arribar, podem afirmar que Joana Matia va prendre possessió de la plaça de mestra d'Alpens el 28 de novembre de 1934 i es va empadronar l'1 de desembre. Tenia 26 anys.
Casada amb Jesús Mercadé (que es va haver d'exiliar a França), tenien dues filles: Elena (de 2 anys) i Mercedes (de 4 mesos). Vivien als pisos de l'ajuntament vell, a la Placeta.



Un any i vuit mesos després de prendre possessió de la plaça de mestra, el 31 de juliol de 1936, era nomenada alcaldessa d'Alpens. Càrrec que ostentà encara no tres mesos, concretament fins al dia 21 d'octubre quan, seguint les directrius marcades pel decret de la Generalitat de 9 d'octubre de 1936, es va constituir un nou Ajuntament, ara sota la presidència de Joan Serra Solsona.

No feia ni quinze dies del cop d’estat franquista que va donar origen a la Guerra Civil que Joana Matia, com si intuís que calia anar per feina, iniciava el seu mandat recordant als fabricants alpensins que havien de complir amb els horaris decretats per la Generalitat i apujar un 15% el sou dels treballadors. Al mateix temps que ordenava confiscar els redits d’un fons compartit amb el Bisbat i rellevava el secretari, sense ni treure la pols de vara.

I segueix, endavant les atxes!, amb el Comitè d’Apropiacions.
Municipalitza el cementiri, ordena retirar les creus, ocupa la rectoria per destinar-la a Casa Comunal amb un safareig públic inclòs, habilita “l’antic convent de monjes per a Escoles de nenes” i, de la mà de l’anomenat Comitè de l’Escola Nova Unificada, incauta “la torre del propietari Miquel Casals” per instal·lar-hi les escoles d’aquest poble. Tot plegat, mentre el recentment dissolt Comitè de Salvaguarda d’Edificis Públics fa entrega a aquest Ajuntament de tots els objectes trobats a l’Església i al Convent de les Monges.

Va crear un crèdit extraordinari (no podem perdre el temps) de 12.455 pessetes a pagar equitativament “entre els primers contribuents” del poble. Crèdit que, si fem cas a algunes anotacions dels plens successius, va defensar aferrissadament.  
Diu, per exemple, que estudiat cas per cas les diferents reclamacions “la Corporació acorda que no ja [hi ha] lloc a rectificació de cap mena” i més endavant podem llegir que “no havent estat inclòs en el repartiment extraordinari el propietari Miquel Casals, i davant la conducta observada pel mateix, la Corporació acorda assignarle tres mil pessetes en el dit repartiment i que deurà fer efectives en dos plaços". 

Un mes després de deixar l'alcaldia, l'Ajuntament d'Alpens acorda informar favorablement "la instància de la Mestra Nacional d'aquesta localitat, ciutadana Joana Matia Borau, en la que sol·licita un mes de llicència" per malaltia.

Molt probablement, aquesta baixa va ser l'última petjada del pas de Joana Matia Borau pel poble d'Alpens. Una petjada ferma i compromesa amb els temps que corrien, que va marcar un abans i un després en la història del nostre poble i, com hem vist, en la vida de la que va ser la primera alcaldessa d'Alpens.


Alpens, aquest 3r decenni del segle passat...




I no voldria acabar, no m'ho perdonaria, sense recordar les escoles de la República i la gran labor dels seus i les seves mestres, com ara Joana Matia Borau, que va ser mestra d'Alpens des del mes de novembre de 1934 (dos mesos després de la proclamació de l'Estat Català) fins al novembre del 36 (última referència que he trobat del seu pas per Alpens).

Et deixo tres documentals que si bé no parlen d'ella directament, sí que ho fan de la història cultural i política d'aquells dies i de la República que el feixisme ens va arrabassar amb les armes.

Las Maestras de la República 



"Les Mestres Republicanes van ser dones valentes i compromeses que van participar en la conquesta dels drets de les dones i en la modernització de l'educació, basada en els principis de l'escola pública i democràtica.

Aquest documental, mitjançant la recreació d'una mestra de l'època i imatges d'arxiu inèdites, ens descobreix el llegat meravellós que ens han deixat les mestres republicanes i que ha arribat fins als nostres dies.

Articulat sobre la base de testimonis d'investigadors i familiars, coneixerem el moment històric que van viure aquestes docents i la seva participació en la transformació social del nostre país a través de l'educació."

— Pots veure el documental a Filmin i també a Netflix.

Els mestres catalans, de la guerra a l’exili




Fets del 6 d'octubre de 1934 a Catalunya. Proclamació de l'Estat Català


No han passat ni dos mesos quan Joana Matia pren possessió de la plaça de mestra d'Alpens. Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens, encara treballa i viu a Barcelona, té trenta-sis anys.

Comentaris

  1. Sóc viquipedista del projecte de les "Viquidones de les Corts" Avui he publicat la biografia de Joana Matia Borau (un personatge magnífic) he citant moltes de les vostres referències. Si teniu més dades importants(relatives a la seva vida després de la presó) i el lloc on va morir, us demano que us poseu en contacte amb mi a la meva pàgina de discussió de la viquipèdia. Dones com aquesta són un referent per a tots i han de ser conegudes per les noves generacions. Gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

El cafè teatre Casino d'Alpens i La Torre

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873