De
Josep Martínez Castro —moltes gràcies!—, una vista panoràmica, d'avui al migdia, en la qual podem observar la immensitat de les muntanyes que envolten el poble d'Alpens, pintades per l'arc de Sant Martí.
De la mà de Joan Iborra, bon coneixedor i amant de la muntanya —moltes gràcies!—, la mateixa foto, amb el noms d'alguns dels indrets que hi podem contemplar:
I com que segur que t'han vingut ganes de trescar per aquestes muntanyes, et deixo algunes propostes d'indrets que podries visitar. Bon camí.
L'església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951)
|
Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri". Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982... ↪ LLEGIR MÉS
|
La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074)
|
Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret, del que en tenim la primera ressenya pels vols del 1074, quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades de Sancta Maria de Pintos... ↪ LLEGIR MÉS
|
|
El castell de Freixenet (1095) i la Petja del Moro
|
A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa; hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d'aquells indrets. Envoltat per un fossat que recorda els fossats de les antigues fortaleses... ↪ LLEGIR MÉS
|
|
El castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses. Fra Ramon de Saguàrdia (aprox. 1250-1319), l'últim Templer que resistí fins a la supressió total de l'Orde, l'any 1312
|
"Esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia" ↪ LLEGIR MÉS
|
|
La masia del Graell (1497), la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria
|
Assentada en una vessant del turó que la manté arrecerada del vent, conserva l’estructura i bona part dels elements arquitectònics originals. Ja la trobem esmentada en el fogatge de 1497: uns 4 focs per a la parròquia d’Alpens (Lo vicari, En Celoni, En Grael, En Planes) i uns 2 més per a la sufragània de Sant Pere de Serrallonga. ↪ LLEGIR MÉS
|
|
La pleta de Torrats (1638) i els camins ramaders del Lluçanès
|
La masia de Torrats, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial... L'aigua que recull la teulada de Torrats cau per una vessant al riu Llobregat i per l'altra al riu Ter... ↪ LLEGIR MÉS
|
|
La Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga, la "pubilla de Catalunya" (1881)
|
Arran de les nostres intervencions en la III Guerra Carlina, amb la Batalla d'Alpens (9-7-1873) i la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís construir aquesta carretera. la primera carretera transversal entre províncies, la "pubilla de Catalunya".
↪ LLEGIR MÉS
|
|
Excursió a Alpens, la Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà. — César A.Torras (1902)
|
Relat publicat en els butlletins núm. 101-102 del Centre Excursionista de Catalunya del juny i juliol del 1903. Dissabte, 6 de desembre del 1902, amb tren fins a Sant Quirze (que, tot i que no ha millorat gaire, no era com els d'ara). Diumenge, amb un fred de mil dimonis, amb tartana fins Alpens i a peu fins a Vilada, passant per Boatella i La Quar. ↪ LLEGIR MÉS
|
|
La capella de Sant Roc (1920), la Roca de la Lluna, la font de l'Ase, el sastre d'Alpens que anava a cosir a Sora...
|
Passejant carretera avall i sense gaires empentes, trobaràs la capella de Sant Roc o de Sant Sebastià. Una capella, edificada l'any 1920.
De la Roca de la Lluna tenim documentació escrita del 1873... ↪ LLEGIR MÉS
|
|
Roca de Pena, la Roca dels Encantats
|
Camí enllà de la casa de Torrats, cap a la font Matamosses, trobem Roca de Pena. Una formació rocosa, partida en dos pel solc del rec de Matamosses, que se'ns presenta imponent, just en arribar pel cantó de ponent. Un mur natural de pedra, de dimensions ben considerables, que sembla aixecar-se majestuosament del no res, per a glòria d'aquest poble, que l'honora. ↪ LLEGIR MÉS
|
Les llegendes del serrat de la Sort i el collet de les Bruixes...
|
Això és cosa de bruixes, suposo.
Recull de llegendes sobre les campanes, el toc de bon temps, la bruixa d'Alpens i el Mossèn de Cal Ferrer Nou... Roca de Pena, el Serrat de la Sort, el Collet de les Bruixes... i el que tu hi vulguis afegir...
M'han dit que diuen... que la bruixa d'Alpens encara ara corre. Després de l'ensurt que se'n va endur, quan cavalcant dalt d'un núvol... ↪ LLEGIR MÉS
|
|
La font de la Llena
|
De camí cap a Sant Pere de Serrallonga, poc després de deixar la carretera a l'alçada del Pont de Sant Pere, trobem la font de la Llena.
Senyorial i esplèndida com sempre, aquesta font brolla tot l'any, faci fred faci calor...
↪ LLEGIR MÉS
|
|
El safareig públic d'Alpens
|
De com s'expliquen i recorden ─el safareig d'Alpens─, unes dones molt arriades, del poble: per la guerra, sobretot, quan hi havia grasses que s'havien de llençar: res de llançar! A aprofitar-ho per a fer sabó... ↪ LLEGIR MÉS |
|
Ah! I no t'oblidis de fer un tomb pels carrers dels poble. Tot un museu de forja al carrer!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens