Alpens 2018, en imatges
Des d'Alpens, amb els meus millors desitjos per aquest 2019 que ja tenim a tocar.
Agraït per la vostra companyia, brindo amb vosaltres, content de compartir aquest espai amb tots plegats.
Que res desmereixi els vostres anhels i que gaudiu d'un 2019 amb pau, salut i felicitat.
I permeteu-me un clam per la llibertat de presos polítics i exiliats, la justícia i la democràcia, a Catalunya i arreu.
PRIMER D'ANY
He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Joan Vinyoli, Ara que és tard. Barcelona: Edicions 62, 1975
POEMA DE TOT L'ANY
Aquest poema de tot l’any
és una endevinalla,
ningú sap de quin any és
i, si algú ho sap, s’ho calla.
És d’aquest any?, de l’any passat?,
de l’any vinent tal volta?,
és d’un any digne i assenyat
o d’un any poca-solta?
Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on cau el pes
quan fem alguna passa,
perquè del temps, el que se’n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura
que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.
Aquest poema de tot l’any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.
Miquel Martí i Pol
★ Bones festes de Nadal i feliç Any Nou, gent d'Alpens
Agraït per la vostra companyia, brindo amb vosaltres, content de compartir aquest espai amb tots plegats.
Que res desmereixi els vostres anhels i que gaudiu d'un 2019 amb pau, salut i felicitat.
I permeteu-me un clam per la llibertat de presos polítics i exiliats, la justícia i la democràcia, a Catalunya i arreu.
He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Joan Vinyoli, Ara que és tard. Barcelona: Edicions 62, 1975
Aquest poema de tot l’any
és una endevinalla,
ningú sap de quin any és
i, si algú ho sap, s’ho calla.
És d’aquest any?, de l’any passat?,
de l’any vinent tal volta?,
és d’un any digne i assenyat
o d’un any poca-solta?
Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on cau el pes
quan fem alguna passa,
perquè del temps, el que se’n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura
que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.
Aquest poema de tot l’any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.
Miquel Martí i Pol
★ Bones festes de Nadal i feliç Any Nou, gent d'Alpens
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens