Andreu Despens i el cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles, segon terç del s. XV

Si cerquem Alpens en el primer volum del diccionari Diccionari català-valencià-balear, també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor als seus creadors, Antoni M. Alcover i Sureda (Manacor 1862 - Palma 1932) i Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma 1991), veurem que hi diu:

ALPENS topon. Poble de 500 habitants, situat dalt una muntanya a 850 m. sobre el nivell de la mar, en terra àrida i mancada d'arbres, prop del naixement del riu Gavarresa, en el Berguedà.
ETIM.: grafia deformada de Els Pens, 'els penyals', segons opinió de Corominas DECast, II, 245. Pens seria una variant de penys (mot que existeix realment en català). Corominas afirma haver vist la grafia Es Pens en documents medievals, i en el Cançoner dels Masdovelles apareix anomenat un poeta Andreu d'Espens.

Si consultem l'Onomasticon Cataloniae:. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana de Joan Coromines, publicat a Barcelona (1994) amb la col·laboració de Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Josep Mascaró, Philip D. Rasico i Xavier Terrado; comprovarem que l'afirmació d'Alcover i Moll és certa.


I aquí comença la història. La història d'una recerca engrescadora, per tal d'intentar contextualitzar aquest Cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles i, de retruc, la figura del poeta Endreu Despens (de vegades escrit Andreu d'Espens, Despens o Spens).

T'haig de dir, ja ens coneixem, que ha estat una experiència molt suggestiva: he conegut un cançoner medieval autògraf del qual desconeixia fins i tot la seva existència; també he conegut el seu autor, Joan Berenguer de Masdovelles; i un poeta, Endreu Despens (Andreu d'Espens), el qual —tot i que em guardaré prou bé d'assegurar que era fill d'Alpens, sí que si seguim el fil que filen els autors del Diccionari Alcover-Moll i afirma Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997), podem dir, sense por d'equivocar-nos— porta per nom el nom com fou conegut el nostre poble, en temps reculats.


Què en sabem de Joan Berenguer de Masdovelles?

Joan Berenguer de Masdovelles (l’Arboç, Baix Penedès, ? — ?, després del 1476) "és l’autor català medieval del qual es conserven més poesies (unes 180), recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del s. XV.
La seva obra poètica, datable en el període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre tots els temes possibles i comprèn composicions amoroses i religioses, comiats, maldits, danses, lais, debats (amb el seu oncle Guillem i el seu germà Pere Joan, Andreu d’Espens, Francesc Martí de Gralla, Joan Boscà, Lluís de Requesens), poesies d'encàrrec, etc. Les més importants són les històriques o polítiques, en les quals hi ha al·lusions a personatges contemporanis, com el rei, la reina, el príncep de Viana, l’infant Ferran, Álvaro de Luna, etc. Prengué part en alguns certàmens poètics de Barcelona, com el convocat per Bartomeu Castelló.
La seva llengua s’anà alliberant de la servitud occitana, i bon nombre de les seves obres són escrites ja en català". Publica la Gran Enciclopèdia Catalana, al portal enciclopedia.cat.

I del seu cançoner autògraf?

Vicenç Beltran, en la presentació del seu llibre sobre El cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles, ens explica: "El ms. 11 de la Biblioteca de Catalunya és un manuscrit molt peculiar, gairebé excepcional. Fou descobert per Jaume Massó i Torrents l'any 1908, en fer l'inventari de la Biblioteca Aguiló quan l'Institut d'Estudis Catalans la va comprar als seus hereus; misteriosament, abans d'aquesta data no n'havia parlat mai ningú, ni el mateix Marià Aguiló en cap dels seus estudis i publicacions, ni els erudits que treballaren amb els seus llibres, ni Milà i Fontanals, que havia estudiat els seus cançoners mig segle abans. Des del primer moment, Massó observà que es tractava d'un autògraf, i així ho va confirmar Ramon Aramon i Serra en la seva edició. La naturalesa de les correccions i esmenes, visibles des dels primers folis del manuscrit, no permet cap dubte: són proves i esmenes d'un poeta, no d'un copista."

Una tensó amb Endreu Despens (composicions 1, 2 i 3) i dos intercanvis de correspondència poètica (4 i 5)

Escriu, Vicenç Beltran¹: "Com resulta habitual en aquesta mena de cançoners, [Berenguer] inclou les tensons, debats o diàlegs poètics amb altres autors [...]. Amb Andreu Despens, col·laborà en la tensó del f. xxxxr i a la correspondència poètica dels ff. lxvjv - lxvij ." Parla de La tensso devall s[cri]ta mogue lo dit Johan Berenguer a mossen Endreu Despens, redactada en occità²; i de Lo consell devall s[c]rit demani jo a mossen Endreu Despens i Lo consell devall scrit me demana lo dit mossen Endreu, ambdós, ara ja escrits en català³.
1. El Cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles, a cura de Vicenç Beltran. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, pàg. 13, capítol sobre el «El Manuscrit».
2. 
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, pàg. 73.   3. Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, pàg 115 i 116.
            1
            2
            3
            4
            5


Fonts principals consultades, i que et recomano:

— Manuscrit original: Biblioteca de Catalunya. Ms. 11 - Cançoner dels Masdovelles. Autògraf de Joan Berenguer de Masdovelles, amb altres mans. El trobaràs al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.

— Transcripció i més informació: Cançoner dels Masdovelles: [manuscrit nº 11 de la Biblioteca de Catalunya] / publicat per Ramon Aramon i Serra. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1938. El pots consular, a la xarxa de Biblioteques de Barcelona. No l'he sabut trobar enlloc més.

— L'obra de Viçenc Beltran sobre El Cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006 . La trobaràs (en part) a Google Llibres, la pots consultar a la xarxa de Biblioteques de Barcelona o comprar-la, si vols col·laborar.  



També et pot interessar: 

  4 d'agost de l'any 1900, Antoni M. Alcover, fa cap a Alpens
  Ramon de Saguàrdia (aprox. 1250-1319), lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya
  Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154-1188), trobador català

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges