El cafè teatre Casino d'Alpens i La Torre

Obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) per a Miquel Casals i Carles (1879 - 1950)


Han passat anys i panys i, per allò que sempre l'hem vist tan ben plantat a l'entrada del poble, emblemàtic i monumental alhora, ens sembla que sempre ha existit i que mai deixarà d'existir.

Ell forma part de les nostres vides: ens ha vist contents, enfadats, eixelebrats, de cap per amunt i,  també, perquè no dir-ho, alguna vegada de cap per avall i tot. A casa seva hem viscut festes i dies inoblidables, i sempre ens ha acollit sense cap retret. Testimoni silenciós d'aquell primer amor d'adolescent que mai oblidarem i del primer desamor que vam plorar desconsoladament, aquest Casino té molt per explicar de nosaltres. Fins i tot quan, sense ni adonar-nos-en, l'hem pogut tractar malament.

Estendard cultural del poble per antonomàsia, ha acollit el millor de la cartellera teatral de la Barcelona de l'època, concerts, òperes, sarsueles, balls, espectacles i activitats culturals i recreatives de tota mena que ens han acompanyat al llarg dels anys, fins avui.

Parlem del cafè teatre Casino d'Alpens, inaugurat el 27 de setembre de l'any 1928. Tots el coneixeu.


RESSÒ A LA PREMSA DE L'ÈPOCA

"Alpens está de enhorabuena. La fiesta mayor de este año ha coincidido con la inauguración de su Casino. Por cierto que no se trata de un Casino cualquiera, sino de un edificio de nueva planta, de esbeltas proporciones, de puro estilo renacimiento catalán y con todas las comodidades apetecibles.
Concreción de severidad, armonía y belleza, el Casino de Alpens — que así se llama, simplemente, librándose del pecado de cursilería en que suelen caer los que bautizan los casinos rurales con nombres tan pretenciosos como ridículos — es una pequeña maravilla arquitectónica que en nada desdice de las otras edificaciones proyectadas por su autor el arquitecto don Eusebio Bona que construyó, como el sabido, el Palacio Real de Pedralbes [...]".
La Vanguardia del diumenge, 7 d'octubre de 1928 [PDF, 410 kB]

" ALPENS. - Gràcies al propietari senyor Miquel Canals (sic), aquesta població gaudirà d'un teatre.
Els plànols, deguts a l'arquitecte senyor Bona, donen per resultat un edifici de bellesa, amb la cooperació del mestre d'obres senyor Canudas, l'artista en guixos senyor Beoh, el pintor senyor Pons, la fusteria a càrrec del mestre senyor Serra, els aparells de la il·luminació a càrrec dels senyors Biosca i Botey, la lampisteria per la casa Flos i la instal·lació elèctrica per la casa LLuís Rensana, de Vich.
El teló de boca i decorat ha sortit dels tallers d'escenografia dels senyors Lluís i Roig; tots ells han posat en llurs treballs, cura".
La Veu de Catalunya del divendres, 28 de setembre de 1928 [PDF, 948 kB]

"Arte, higiene, comodidades, belleza, condiciones acústicas excepcionales... todo lo reune nuestro flamante Casino de Alpens. [...] En el severo edificio, de estilo Ranacimiento catalán, tendrán lugar representaciones selectas y un núcleo de aficionados de la localidad procurarà educar el gusto del público."
El Diluvio del diumenge, 7 d'octubre de 1928 [PDF, 681 kB]

"El Casino d'Alpens ha construït un teatre estil renaixement català que ha cridat l'atenció pel seu refinat gust arquitectònic i pels moderns avenços de què l'ha dotat. Correspongué l'honor d'inaugurar-lo a la Companyia Catalana Claramunt Adrià [...] El públic, entusiasmat per la tasca ajustada de la companyia, amb els versos de Pitarra, aplaudí durant la interpretació i al final de cada acte, amb veritable entusiasme."
La Veu de Catalunya del diumenge, 7 d'octubre de 1928 [PDF, 980 kB]

"La vila d'Alpens resta agraïdíssima al seu fill Miquel Casals, per tal com acaba de dotar-lo d'un Casino [...]. Té un teatre que, petit com és i com escau, reuneix les condicions dels millors d'Europa."
La Veu de Catalunya del dissabte, 20 d'octubre de 1928 [PDF, 0.98 MB]

Font: 
La Vanguardia | Hemeroteca.
La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).
El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA)

 Vegem alguns dels programes de festes, actes culturals i recreatius que ha acollit

Programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1928. Amb els actes de la "Inauguració solemne de l'esplèndid Cassino [sic] que tant gentilment ha cedit per a major lluïment d'aitals festes, nostre car compatrici en Miquel Casals i Carles".


Sabem que aquest Casino és el gran llegat de Miquel Casala i Carles (1879 - 1950), que és qui el va fer construir, però el que potser no sabíeu és que el projecte i direcció d'aquesta obra, juntament amb la de La Torre (la casa de Casals, construïda uns anys després del Casino), va ser obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972), un dels arquitectes més reputats de l'època.

L'arquitecte Eusebi Bona i Puig, nasqué l'any 1890 a Begur, poble on passà la seva infantesa i adolescència.

Els pares d'Eusebi Bona foren tots dos begurencs. La mare era neboda del pare i 21 any més jove. El pare havia emigrat a Cuba de jove i tornà per casar-se amb la neboda (16 anys), per la qual cosa hagueren d'anar a Roma. El matrimoni s'establí a Cuba, on romangueren fins al 1880, que retornaren a Begur. L'any 1870, el ministre l'Ultramar Segismundo Moret li expedí el títol de «Notario público de Comercio de la plaza de Habana», per la qual cosa s'ha de pensar que el pare tingué oportunitat de fer fortuna.
El matrimoni va tenir una filla cubana, quatre fills begurencs i un altre barceloní.


En aquell temps, un títol universitari era garantia d'estabilitat i, per tant, les famílies benestants feien estudiar una carrera a cada fill. Aquest podria haver estat el motiu de l'anada a Barcelona de la família Bona. Cada any, però, retornaven a Begur a passar-hi els mesos d'estiu.
 A Barcelona, el jove Eusebi, amb solament 16 anys, va començar els estudis d'arquitectura, els quals van transcórrer amb dedicació i tranquil·litat, amb el domicili familiar a menys de 300 metres de l'Escola, en una Barcelona petita, amb tramvies i sense presses, en un ambient uns mica ingenu però adient per al cultiu del gust artístic. La seva promoció fou de solament 10 arquitectes. Era l'any 1915.
El mateix any que va obtenir el títol, ja el trobem de professor a la mateixa Escola. Primer fou auxiliar interino i, més tard, catedràtic. Va impartir assignatures dels successius plans d'estudi (1914, 1933 i 195). Des del 1957 fou catedràtic de Proyectos arquitectónicos, fins al 1961, any en què es va jubilar. Eusebi Bona també era invariablement membre del tribunal d'ingrés a l'Escola d'Arquitectura en els anys de numerus clausus (els anys 40 i 50). Fou el malson de molts aspirants. 
Bona es va casar dos dies abans de complir 60 anys, i va morir, a Barcelona el 12 d'octubre del 1972. No hi ha cap descendent. Tampoc de cap dels seus cinc germans. [...]

L’obra barcelonina

És la més nombrosa i important. Hom troba obres seves a l’Eixample, a la Diagonal, a Sant Gervasi, etc. Va viure els anys en què la Barcelona extramurs era una oferta de sòl edificable abundant. Encara no havien sorgit els promotors i els edificis eren propietat d’un sol amo. Els encàrrecs els feien, doncs, persones adinerades que sovint destinaven l’edifici a lloguer. En són exemples la casa de Jaume Mateu, Alí Beí, 11 (1927, premi Ajuntament); la casa de Vicens Montal, Diagonal, 550 (1928); el Bloc Residencial del Frare Negre, (1935) a Balmes/P. Sant Gervasi; les cases de Rita Llovet, Xammar, Pujades-Jorba, Lluis Rocamora i moltes altres.

També projectà edificis per a companyies importants, com la Unión y el Fénix i Banco Español de Crédito, amb seus i oficines a molts llocs d’arreu d’España. Foren clients d’Eusebi Bona empreses industrials importants com Nestlé, Pirelli, Damm, Ford Motor Ibèrica, Elizalde, SAFA (Blanes), Llobet-Guri (Calella), La Farga Lacambra i moltes altres, a voltes amb construccions a diversos indrets [com ara els edificis del Casino i La Torre d'Alpens]. També són obra seva l’antic camp de les Corts del FC Barcelona, amb les successives ampliacions, l’Escola Superior d’Arquitectura a la Zona Universitària (1954-1960), la d’Aparelladors, la de Nàutica, el Manantial, La Mina de Caldes de Malavella, el Palau de Projeccions de Montjuïc (1929), Correus de Saragossa (1917), el Monumento a los Caídos de la Diagonal de Barcelona (1939), l’escorxador de Mataró (1934), etc. 

L'edifici "Banesto" de Plaça Catalunya, el Palau de Pedralbes i l'edifici de La Unión y El Fénix de passeig de Gràcia


També va condicionar la finca dels Güell a Pedralbes per convertir-la en l’actual Palau Reial, si bé ho féu conjuntament amb el conegut arquitecte F. de P. Nebot. Intervingué en la reforma del Liceu, el projecte d’alguns cinemes, esglésies, panteons funeraris, etc. Finalment, s’ha d’esmentar alguna actuació de tipus urbanística, com el Pla Parcial de la Diagonal, amb el projecte d’un grup residencial a la plaça de Pius XII (1950).

L'obra d'Eusebi Bona és veritablement important. La relació anterior no és altra cosa que una breu tria feta d'entre més de 600 fitxes que ha hagut de menester la catalogació de les seves obres a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Demarcació de Barcelona), a qui agraïm la seva col·laboració. [...]

↪ Et recomano llegir l'article complet [PDF, 2,14 MB]

Font: VALENTÍ I FIOL, Joaquim. “L'arquitecte begurenc Eusebi Bona i l'evolució de la seva obra” [en línia]. Revista de Girona revistadegirona.cat, 2003, número 218. [ revistadegirona.cat/rdg/sumari.seam?numero=218 ]. Data de la consulta: 5 de maig de 2019. 

  Trobaràs més informació en aquesta memòria de Verònica Monje [PDF, 3,15 MB – cap. 7 pàg. 49]



L'any 1972, Eusebi Bona va donar el seu arxiu professional (732 fitxes/obres) al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El podem consultar seguint aquest enllaç de la base de dades "Arxitectura".

Si realitzes una consulta general = [Eusebi Bona], et presentarà un total de 732 fitxes que et permetran accedir a la llista de documents corresponents que es poden consultar, presencialment.


Fan referència a les obres del Casino i de La Torre:
  • La fitxa 151, amb un total de 22 documents referents al "Cafè i sala d'espectacles de Miquel Casals", i 
  • La fitxa 176, amb 5 documents sobre la construcció de la "Casa per a Miquel Casals".

Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Que res desmereixi els vostres projectes. Alpens, eleccions municipals 2019

Alpens, Fira del Jovent 2019

Els pallers de l'Era d'Alpens. Proposta

Bones festes de Nadal i feliç Any Nou, gent d'Alpens

Alpens, 1925 - Fira de la Mare de Déu de març

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses