'El Norte' de Girona (1913) i la sardana d'Alpens (1877)

En l'edició del dimarts de 22 de juliol de 1913, El Norte de Girona publicava:

"DE SOCIEDAD: Como en los domingos anteriores, anteayer tuvo lugar en el Salón teatro del Centro Moral, la notable audición de sardana organizada por la «Joventut Tradicionalista» y «Requté Jaumista», viéndose el salón con tal motivo, atestado de numeroso y selecto público. [...]
Las sardanas fueron interpretadas con gran ajuste, siendo balladas con entusiasmo y alegría por el elemento joven especialmente la de Alpens que resulta ser muy airosa. [...]
Una más y hasta la próxima."
Signa: FLOR DE LIS

↪ Vegem la publicació [PDF, 843 kB]   Font: Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

Parlem de Miquel Clarà i Cabruja (Riudellots, 1852-1909) i la sardana L'Acció d'Alpens (1877)

Clarà tenia 21 anys quan va participar —com a voluntari carlí— en la Batalla d'Alpens. Aficionat a la música i la fotografia, va treballar de sastre, va estudiar Magisteri i, fins i tot, va exercir de secretari de l'Ajuntament de Riudellots. Persona inquieta i activa, Clarà va compondre aquesta cerdana (amb "c"), quatre anys després de la Batalla d'Alpens  (9-7-1873). 
"Signada amb el pseudònim de L'Bouer, en ella s'hi veuen clarament les influències de l'època i dels esdeveniments, amb aires de marxa i amb tocs de trompeta... Hi trobem una melodia que bé podria ser un tema popular de l'època o algun ballet" (Riudellots, 15 anys de sardanes de M. Mercè Planas i Esqueu).



Cinta de vídeo de Televisió de Riudellots (TVR) que em va deixar l’Ajuntament d’Alpens per tal de digitalitzar-la i compartir-la. A tots ells, gràcies!
Pots escoltar la sardana sencera a partir del minut 5:45 del vídeo.

★  Miquel Clarà (Riudellots, 1852-1909) i la sardana "L'Acció d'Alpens" (1877)
★  Alpens al segle ⅩⅨ i les guerres carlines

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

Alpens, Fira del Jovent 2023

Imatge
Cada any, des de l'any 1797  (que coneguem), el penúltim diumenge de maig celebrem la Fira del Jovent, també coneguda com la Gala d'Alpens . I ho fem amb l'empenta i l'alegria d'un poble que se sent orgullós de les seves tradicions i que fa mans i mànigues per mantenir-les ben vives, com podràs veure.  Comencem, com no pot ser d’altra manera, amb el reportatge fotogràfic del diumenge de la Fira : Ben tips, després de passar per la taverna l'Afartapobres i regalar-nos un esmorzar Liberal d'allò més potent, amanit amb un pou de cançons tradicionals catalanes , interpretades per Albert Ridaura —El Pastor de la Plana—, no vam parar fins a acabar rendits a l’encanteri de les veus dels/les paradistes que ens convidaven a comprar els seus productes artesans. D'aquest matí de Fira, que vam celebrar a l'era de la Sati per por de pluja, també voldria remarcar l'esplèndida actuació del Grup de Percussió Infantil.  Res, espero que gaudeixis dels r
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)   Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble. De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars. L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La mort s'ha fet mestressa i senyora del poble. La Batalla d'Alpens, en imatges. Recreació del 2015  FONTS i AGRAÏMENTS El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya , font de les publicacions de La Imprenta , La Flaca  i La Campana de Gràcia que aquí et presento. Publicació i repositori:  ARCA Arxiu de
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀