'No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d'eixe món.'
Quan les paraules se't neguen d'impotència i l'ànim se't fa fonedís pels esdeveniments imposats, brandem les campanes i recuperem aquell crit valent del "Diguem no" de Raimon.
Ara que som junts,/ diré el que tu i jo sabem/ i que sovint oblidem.
Palau Sant Jordi, 23 d'abril de 1993 - 30 anys al vent
Ara que som junts,
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem.
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
–que sols fa sang–
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Diguem no (originalment titulada Ahir) (1963) - Raimon
★ Cridem qui som i que tothom ho escolti.
15-10-2019 | Alpens, per la llibertat! #EnsCondemnenATots
Concentració veïnal d'ahir al vespre, a les portes de l'Ajuntament d'Alpens.
'Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.'
Han posat una altra estaca, / ferro, acer, alumini, llauna impura, no ho sé, / i ens han barrat la cantonada / que solíem travessar.
No era un costum, però; la llibertat no ho és. / Ara ens avesarem pels nous camins a les palpentes, / farem marrada sota els xiulets / que perllonguen la tanca,/ ben reclosos i units,/ pàrvuls o bèsties, ja ho diran/ quan siguem adults, quan siguem humans/ i hàgim abatut la cleda. [...]
L’estacada ens atura, ni homes ni dones, /ni cares ni mans,/ i avui hem trobat una altra fita /que orienta el ramat, peus i suor, / llana: radicalment, la llibertat."
Poema Límits, Arreu on valguin les paraules, els homes, 1966
🜷 Proverbios y cantares —Campos de Castilla—, (cant XXIX)
Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer del 1939)
Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante, no hay camino:
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante, no hay camino,
sino estelas en la mar.
17-10-2019 | Ple extraordinari de l'Ajuntament d'Alpens per a l'aprovació de la "Moció de resposta a la sentència del Tribunal Suprem i per demanar l'amnistia per a les persones preses polítiques catalanes i en defensa del dret d'autodeterminació"
"Definitivament, la democràcia a l'Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. [...] Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte." ↪ El text aprovat per unanimitat [PDF, 304kB]
"La llibertat és quan comença l’alba / en un dia de vaga general."
La llibertat, de Joan Margarit
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.
Des d'Alpens, al Lluçanès, Catalunya, l'endemà d'ahir i cada dia que faci falta, sempre ferms en defensa dels nostres drets com a poble.
Ara que som junts,/ diré el que tu i jo sabem/ i que sovint oblidem.
Ara que som junts,
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem.
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
–que sols fa sang–
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Diguem no (originalment titulada Ahir) (1963) - Raimon
★ Cridem qui som i que tothom ho escolti.
15-10-2019 | Alpens, per la llibertat! #EnsCondemnenATots
Concentració veïnal d'ahir al vespre, a les portes de l'Ajuntament d'Alpens.
 |
 |
 |
 |
'Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.'
Eduardo Galeano (Montevideo, 1940 – 2015), periodista i escriptor uruguaià.
🜷 "Encara que sigui una utopia, s'ha de lluitar per la independència" Manuel de Pedrolo (1918-1990), un escriptor compromès
🜷 "Encara que sigui una utopia, s'ha de lluitar per la independència" Manuel de Pedrolo (1918-1990), un escriptor compromès
Han posat una altra estaca, / ferro, acer, alumini, llauna impura, no ho sé, / i ens han barrat la cantonada / que solíem travessar.
No era un costum, però; la llibertat no ho és. / Ara ens avesarem pels nous camins a les palpentes, / farem marrada sota els xiulets / que perllonguen la tanca,/ ben reclosos i units,/ pàrvuls o bèsties, ja ho diran/ quan siguem adults, quan siguem humans/ i hàgim abatut la cleda. [...]
L’estacada ens atura, ni homes ni dones, /ni cares ni mans,/ i avui hem trobat una altra fita /que orienta el ramat, peus i suor, / llana: radicalment, la llibertat."
Poema Límits, Arreu on valguin les paraules, els homes, 1966
🜷 Proverbios y cantares —Campos de Castilla—, (cant XXIX)
Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer del 1939)
Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante, no hay camino:
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante, no hay camino,
sino estelas en la mar.
17-10-2019 | Ple extraordinari de l'Ajuntament d'Alpens per a l'aprovació de la "Moció de resposta a la sentència del Tribunal Suprem i per demanar l'amnistia per a les persones preses polítiques catalanes i en defensa del dret d'autodeterminació"
 |
 |
 |
"Definitivament, la democràcia a l'Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. [...] Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte." ↪ El text aprovat per unanimitat [PDF, 304kB]
"La llibertat és quan comença l’alba / en un dia de vaga general."
La llibertat, de Joan Margarit
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.
Des d'Alpens, al Lluçanès, Catalunya, l'endemà d'ahir i cada dia que faci falta, sempre ferms en defensa dels nostres drets com a poble.
Bé, Lluís, bé...!
ResponElimina