Ignace Wils i el Batalló dels Zuaus, la Batalla d'Alpens (9-7-1873) i la masia de la Vall

➨ "Del contrari es terror son sabre-bayoneta,/ retira ó embesteix més llest que 'l pensament; / solament ab sos crits al enemich inquieta,/ que 'l zuavo es més que un home, un huracà vivent." (V. Balaguer)


Ignace Wils (1849-1873)
Vaig quedar gratament sorprès quan l'altre dia F. Javier Suárez de Vega, coautor del llibre Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas, em va trucar per dir-me que ja l'havien publicat i que volia venir a visitar-nos.

Li interessava, especialment, visitar l'escenari de l'acció protagonitzada per Ignace, el germà petit dels Wils que, amb tan sols 24 anys, va morir a la presa d'Igualada, just nou dies després de protagonitzar un dels episodis rellevants de la Batalla d'Alpens (9-7-1873), com a comandant en cap del Batalló dels Zuaus.

Quina seria, però, la meva sorpresa quan em va dir el nom de la casa. Tot i que coneixia l'episodi (Maria de las Nieves de Braganza ho explica en les seves memòries), mai havia sabut localitzar el lloc dels fets... I aquí estem, gràcies als autors d'aquest llibre, ara sabem que l'episodi en qüestió va tenir lloc a la masia de la Vall.


T'imagines rodejat pel Batalló dels Zuaus (el més temut de les forces de xoc carlines) amb tu i la teva família a dins la casa de la Vall, literalment presa per més de 300 soldats liberals lluitant desesperadament per les seves vides, a mort, fins a la rendició... Doncs això és el que va passar a la Vall, aquella nit del 9 de juliol de 1873, mentre a dalt del poble, els alpensins, en plena batalla, pregaven al déu que no coneixien perquè els alliberés de la mort que feia hores s'havia fet mestressa i senyora del poble.

Sempre que parlo d'aquesta batalla, no puc evitar de pensar en el pànic i la basarda que havien de sentir la gent d'Alpens aquell dia, amb la mort tan a prop... Només així hom pot entendre Josep Pla quan, passats els anys, escriu: "Procuro veure, pel poble, si hi ha algú que es recordi d'aquests fets tan importants. Interrogo la gent. Ningú no en sap res. Ningú no n'ha sentit parlar. Tot s'esvaí en un passat boirós que no és ni passat per a la gent."



ELS FETS

Què ens expliquen Agustín Pacheco Fernández i Francisco Javier Suárez de Vega (els autors del llibre) sobre el comandant dels zuaus Ignace Wils (Ravenstein, Holanda, 11-1-1849 - Igualada, 18-7-1873) i la presa de la casa de la Vall, a la batalla d'Alpens?

Escriu A. Pacheco, en el capítol titulat "Apens": "Varios grupos se hicieron fuertes en algunas casas aisladas, prolongando la lucha hasta bien entrada la noche. Este es el caso de la Mas La Vall, una impresionante masía de recios muros y patio interior, construida a comienzos del siglo XVI, que fue ocupada por varias compañías de Cazadores de Madrid [parlen d'uns 300 soldats]. La posición, que se volvió inexpugnable durante horas, seria tomada finalmente por el Batallón de Zuavos, gracias a la actuación decisiva de su jefe [el comandant del Zuaus, Ignace Wils]."
Per altra banda, F.J. Suárez, en el capítol dedicat a la bandera dels zuaus, ens parla de "la audacia temeraria de Ignace Wils, unida a la fuerza simbólica que aquella tenía para los zuavos, había decidido la suerte del combate. Lo sucedido en Alpens se difundió con rapidez."
    Amb motiu d'aquests fets de la Vall, els dos autors citen la versió dels oficials del Batalló de Zuaus sol·licitant la corbata de San Fernando per a la bandera de la unitat. Vegem una part de l'escrit en qüestió: 
    "El Batallón de Zuavos, el que tenemos la honra de pertenecer, tomó también parte en tan gloriosa jornada. El honor de todo batallón está simbolizado en la bandera del mismo. Pues bien: al llegar nuestro batallón con su correspondiente bandera á una casa donde estaban refugiados nuestros enemigos en número de unos 300, nuestro dignísimo y valiente Comandante, tomó la bandera, y á fin de abreviar la toma de la mencionada casa, la arrojó dentro de ella exclamando "Zuavos, si apreciáis vuestro honor id a recoger la bandera", y entonces nuestros valientes zuavos se lanzaron despreciando el peligro y recogieron su bandera. El enemigo entonces quedó aturdido, y al ver que era completamente imposible resistir el empuje de nuestros voluntarios, se rindió a discreción."
Pàgs 207, 208, 522 i 523 del llibre - AHN,ABP, Legajo 113, Exp. 1, pp. 181-182. Exposición fechada en Prats de Llusanés el 14 de julio de 1873, firmada por Julio  Mª. Godoy, Pedro Ant. Ribas, Vicente y Enrique Genovés, José Giner. Enrique Villar del Saz, José Espinós, José Clavero, Gabriel Llompart, Arsenio Serrano y Miguel Mercader.


Per tal d'il·lustrar el caràcter dels zuaus, F.J. Suárez reprodueix literalment un fragment dels versos que va escriure Víctor Balaguer i Cirera, com a "testimoni directe de l'actuació dels zuaus francesos contra els austríacs durant les campanyes d'Itàlia de l'any 1866."
    Allí 'l zuavo també, que es lo llam de la guerra.
    Sos contraris venir lo veuhen, aturdits,
    com un monstruo sortit del fondo de la terra,
    ab sos bots de xacal y ab sos salvatjes crits.

    Del contrari es terror son sabre-bayoneta,
    retira ó embesteix més llest que 'l pensament;
    solament ab sos crits al enemich inquieta,
    que 'l zuavo es més que un home, un huracà vivent
Font: (Pàg. 328 del llibre Wils y el Batallón de Zuavos carlistas) //  El vers de Víctor Balaguer: Mis recuerdos de Italia¡Álsat, Llátzer! (fragment) 



EL LLIBRE   
Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas. Guerra en Cataluña 1869-1873
XV Premio Internacional de Historia del Carlismo Luis Hernando de Larramendi
Autors: Agustín Pacheco Fernández i Francisco Javier Suárez de Vega.

Il·lustració de portada: Augusto Ferrer-Dalmau.
Edita: Galland Books
Si t'apassiona la història de les carlinades (la d'Alpens inclosa) i vols conèixer la vida èpica d'Ignace Wils (1849-1873), te'l recomano.

"En cuanto a los lugares de venta —em comenta per correu F.J. Suárez—, evidentemente se vende también en librerías. Yo citaría una cercana a Alpens en la que disponen de ejemplares. Se trata de la Papereria L'Arcada de Ribes de Freser, lugar donde se creó el batallón de zuavos; para aquellos que prefieren comprar en librerías, en lugar de por internet y para colaborar en que se mantengan en las zonas rurales."

Si no pots passar per la llibreria, també el pots trobar a Amazon.


María de las Nieves de Braganza, en les seves memòries, ens descriu l'entorn de la masia de la Vall i ens ajuda, si cap, a identificar-la amb més precisió. Vegem què diu:
    "Por fin —relata doña Blanca—, la mayor parte de la fuerza enemiga se encerró en algunas casas, después de que se les desalojó de muchas otras. Pero lo más difícil quedaba por hacer. Una de las no ocupadas por los nuestros [la de la Vall] se había convertido en una verdadera fortaleza i allí se defendía el mayor número de republicanos. […]
    Los zuavos hacían vanos esfuerzos. Un patio precedía a la casa, rodeada de un muro que servía de atrincheramiento. […] El comandante de los zuavos, don Ignacio Wils, frente a dicha casa, desde la que les mandaban una lluvia de acero, consultaba con sus oficiales. ¿Debíase intentar el salto que arriesgaba entregarles casi indefensos el enemigo? Es natural que hubiera un momento de titubeo.
    En esto, subió Wils sobre el muro, bajo una terrible descarga, y cogiendo la bandera, gritó:
    —¡Zuavos! ¡Si apreciáis vuestro honor, id a recoger vuestra bandera!
    Y la arrojó en medio del enemigo, saltando tras ella y seguido […] simultáneamente, como una avalancha, se precipitaron también los demás zuavos, yendo con éstos también don Francisco de Borbón. […] Los zuavos penetraron a bayoneta calada en el edificio e hicieron prisioneros a todos los que se encontraban en él. El gran golpe estaba dado; la victoria, decidida, a pesar de que un último y débil resto de la columna de Cabrinety se defendía aun en algunas casas."
Mis memorias sobre nuestra campaña en Cataluña en 1872 y 1873 y en el Centro en 1874. María de las Nieves de Braganza. Capítol XXX, pàgs 266-267.


Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC) de la Generalitat de Catalunya (3-2-2017)

Un projecte de recerca sobre els zuaus carlistes guanya el XV Premio Internacional de Historia del Carlismo Luis Hernando de Larramendi

"El jurat de la XV edició del Premio Internacional de Historia del Carlismo Luis Hernando de Larramendi, que convoca la Fundación Ignacio Larramendi, ha decidit per unanimitat atorgar el premi d’aquesta edició a Agustín Pacheco Fernandez i Francisco Javier Suárez Vega, pel seu projecte 'Wils y el batallón de Zuavos Carlistas, 1873-1874’.

Els autors investigaran el paper d'Ignace Wils i el seu germà August, holandesos, que van venir a Espanya durant la Tercera Guerra Carlista per lluitar amb un batalló de Zuaus en el bàndol de Don Carlos. El premi està dotat amb 6.000 euros i la publicació del llibre.

Ignace Wils va ser capità de la guàrdia de zuaus pontificis, comandant dels exèrcits de Carles VII i comandant del Batalló Carlista de Zuaus; que va morir en la presa d’Igualada, a l’assalt d’una barricada, el 18 de juliol de 1873."



Tot el que et cal saber d'Alpens i les carlinades, i de la Batalla i les últimes edicions de la Fira del Jovent.
Medalla que féu encunyar Carles de Borbó i Àustria-Este (1848-1909) amb motiu de la victòria carlista a la Batalla d'Alpens (9-7-1873), original de Daniel Montañà Buchaca. Gràcies.


 Del programa En guàrdia! de Catalunya Ràdio, amb Enric Calpena: 

Enllaç extern. Programa En guàrdia! catradio
La Batalla d'Alpens. "L'exèrcit carlí i el liberal s'enfrontaven el 9 de juliol del 1873 en la que seria una de les batalles cabdals de les guerres carlines. La contesa va tenir lloc a Alpens, la població del Lluçanès a on havia arribat el germà del pretendent, l'infant Alfons, i va enfrontar brutalment el general carlí Francesc Savalls amb el liberal Josep Cabrinetty."


Enllaç extern - (Alpens, min 36:10 al 44:15)
Josep Cabrinetty i Cladera (Palma, 1822 - Alpens, 1873)
"La matinada del Divendres Sant de 1873 començava el setge del general carlí Francesc Savalls sobre la ciutat de Puigcerdà. Després de 25 llargues hores de combat, el coronel Cabrinetty salvava la capital històrica de la Cerdanya..."


Enllaç extern - (Alpens, min 38:50 al 43:30)
Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886) Baró de Vidrà (1872) i marquès d’Alpens (1873).
És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la Tercera Guerra Carlina. Cèlebre per la seva victòria a la Batalla d'Alpens.



  La Batalla d'Alpens 1873 - Fira del Jovent 2013
  Alpens i les Carlinades: recull de les cròniques de l'època (s.XIX)
  Les intrigants i pèrfides 'Memorias de doña Blanca' (1875)
  Alpens i Àvila - Ávila y Alpens
  Alpens, 2017 - Any del 200 aniversari del naixement de Francesc Savalls
  Que bé et coneix tothom fera malvada
  L'home que va necessitar quatre enterraments per poder descansar en pau
  'Sin Alpens, quizás no habría sido posible Sagunto'
  Venècia, 6 de gener de 1897 - Testament polític de Carles VII (1848-1906)
  162è aniversari del naixement de Miquel Clarà, autor de la sardana 'L'Acció d'Alpens'




I acabem amb unes fotos... (Tots els drets reservats)

"Te envío alguna fotografía más por si te vienen bien —escriu, F.J. Suárez—. Las dos primeras son del lugar donde reposan los restos de Ignace Wils: el Santuario de Santa Maria de Pinós (Solsonès). Muy poca gente, como dice la contraportada del libro, sabe que en aquel bello rincón perdido de las montañas catalanas hay una tumba con una historia tan interesante."


Peus de foto de l'autor del llibre. D'esquerra a dreta:
1. thumbnail_Santuario de Pinós

2. thumbnail_Parte superior de la lápida
3. Ignace Wils. Retrato publicado en el Katholieke Illustratie, n.º 1. 1873-74. Gentileza de Sjouke Kingma
4. Retrato de Ignace Wils aparecido en El Estandarte Real en 1891.
5. Don Alfonso de Borbón en uniforme de campaña. Fotografía que conservaban los descendientes de August Wils. NZO

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Amb els meus millors desitjos per aquestes festes de Nadal i Any Nou

El cafè teatre Casino d'Alpens i La Torre

Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Bones festes de Nadal i feliç Any Nou, gent d'Alpens

Alpens, la Guerra Gran i la Guerra del Francès. Les memòries d'Isidre Serrat