Alpens, Dia Internacional de les Dones 2020
Quatre pinzellades d'aquest cap de setmana commemoratiu del Dia Internacional de les Dones 2020, a Alpens.
Avui i cada dia #Som8deMarç!
↪ Enllaç directe a Flickr: https://flic.kr/s/aHsmLRJzi1
★ Recordem Joana Matia Borau (1908 - 1991), la primera alcaldessa d’Alpens (1936), i tota la gent d'arreu que, com ella, van patir o pateixen presó injustament.
Us deixo amb L'Elionor, de Miquel Martí i Pol.
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: «sí, senyor» i «bones tardes».
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: «sí, senyor» i «bones tardes».
Avui i cada dia #Som8deMarç!
↪ Enllaç directe a Flickr: https://flic.kr/s/aHsmLRJzi1
★ Recordem Joana Matia Borau (1908 - 1991), la primera alcaldessa d’Alpens (1936), i tota la gent d'arreu que, com ella, van patir o pateixen presó injustament.
Us deixo amb L'Elionor, de Miquel Martí i Pol.
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: «sí, senyor» i «bones tardes».
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: «sí, senyor» i «bones tardes».
Gràcies Lluís, una abraçada.
ResponEliminaGràcies a vosaltres, Maria. M'ho vaig passar molt bé.
EliminaAvui i cada dia #Som8deMarç