Fent camí amb el grup 'Carrer de la Poesia, 14' d'Alpens (2016

Fent camí amb el grup 'Carrer de la Poesia, 14' d'Alpens (2016 - 2020)

(Article actualitzat l'agost de 2020)

"I la gent es va quedar a casa", un cant al retrobament universal, de la mà del grup 'Carrer de la Poesia, 14' d'Alpens

Alpens, abril de 2020 | "Tal com temia el cap dels irreductibles gals, el cel ens ha caigut al damunt. D’un dia per l’altre, sense que ningú s’ho imaginés, el mitjó s’ha girat del tot. A tot arreu i al mateix temps.

Dues solucions possibles: o campi qui pugui o ens en sortim tots plegats. Els poetes són d’aquest últim bàndol i nosaltres també.

Per això, perquè creiem que aquesta història no va d’histèria sinó de reflexió, hem acudit a un text que ens identifica i que recitem conjuntament petits i grans, homes i dones, gent d’aquí i d’allà que estima la poesia.

Perquè quan se’ns pregunta què és la poesia, només se’ns acut respondre com aquell: que poesia ets tu —o sigui, tothom." —Jaume Sesé, membre del grup.

"I la gent es va quedar a casa", poema en prosa de Kitty O'Meara, publicat al seu blog The Daily Round.

Traducció de Miquel Pujol i lectura a càrrec del grup Carrer de la Poesia, 14. Alpens, març de 2020

I la gent es va quedar a casa.
I va llegir llibres i va escoltar.
I va descansar i va fer exercici.
I va crear art i va jugar.
I va aprendre noves maneres de ser.
I es va aturar.
I va escoltar amb més atenció.

Algú meditava.
Algú resava.
Algú ballava.
Algú va conèixer la seva pròpia ombra.
I la gent va començar a pensar de manera diferent.

I la gent es va curar.
I lliure de persones amb vides ignorants,

perilloses,

irracionals

i insensibles,
fins i tot la terra es va començar a guarir.

I quan va passar el perill,

i la gent es va retrobar,

va plorar pels éssers perduts,
i va prendre noves decisions,
i va somiar noves imatges,
i va crear noves maneres de viure

i de sanar la terra completament,

just, com elles s’havien curat.

"Aviat farà cinc anys que una colla de gent, d’edats i condicions ben diverses, vàrem acordar les nostres veus per recitar poesies i cantar cançons.
Per demostrar com d’adoctrinats estem, als inicis ens vam atrevir amb García Lorca (2016) i Miguel Hernández (2017); més tard, vàrem optar per fer d’altaveu de qüestions d’interès general i van sorgir dos muntatges més: L'Exili (2018) i Allegro (ma non troppo) (2019).
A part d’Alpens, on sempre estrenem, la dotzena llarga d’integrants del Carrer de la Poesia, 14 ens hem fet sentir a Ripoll, Vic, Sant Sadurní d’Anoia, Vilanova del Vallès i al monestir de Lluçà." —Jaume Sesé, membre i portaveu del grup.

Carrer de la Poesia, 14 - De les representacions de l'any 2016 al 2019

ALLEGRO (ma non troppo) - Alpens, 14 de setembre de 2019

Del recital d'enguany (29-8-2020)... El programa de mà i quatre fotografies.

La Cultura, en majúscules. Un recital molt emotiu, extraordinàriament interpretat i amb una posada en escena brillant. Gràcies.

Presentem ‘Do de Dona’, un recull de poemes escrits per dones.

Poemes triats per les persones que integrem el grup Carrer de la Poesia, 14, des de la nostra diversitat, des de les nostres contradiccions, des de la voluntat de conèixer i ajudar a conèixer, des de l’immens desig d’aprendre i de gaudir de la literatura i de l’art en general.

Aquest any hem escollit recitar textos de dones perquè sí, perquè ja tocava, perquè ens venia de gust, perquè, fer-ho, ens ha permès endinsar-nos en tot un món massa sovint oblidat: el de la literatura escrita per dones. Així doncs, escoltareu poemes de dones d’arreu: de Catalunya, d’Espanya, Mèxic, Perú, Nicaragua, Xile, Burkina Faso...
Una varietat d’orígens que ens demostra que, malgrat les distàncies, prevalen els punts en comú.

A finals de juliol d’enguany, rebíem la notícia que l’Iran condemnava a deu anys de presó la mestra Zahra Mohammadi per ensenyar llengua kurda en diverses localitats del Kurdistan sota administració iraniana, una tasca d’empoderament dirigida als integrants d’aquesta minoria, marginada a l’Iran. Per mostrar la nostra oposició a la sentència, a ella dediquem especialment la lectura de poemes d’avui. I per fer-ho, llegirem un poema d’una coetània seva, la poeta Bejan Matur, també silenciada, reprimida i empresonada pel seu compromís amb la causa kurda. Perquè com ella mateixa ens diu: “Més enllà hi ha una mar feta de muntanyes i més muntanyes”, i perquè “Tot el que li vas prendre a la vida, torna-l’hi a la vida”.

Gràcies per ser aquí amb nosaltres i compartir aquest moment!

‘Do de Dona’, lectura a càrrec del grup 'Carrer de la Poesia, 14' d'Alpens

Poemes

PARLEN LES DONES, de Montserrat Abelló (Catalunya).
No, de Mireia Calafell (Catalunya).
Sí, de Mireia Calafell (Catalunya).
BESOS, de Gabriela Mistral (Xile).
ME GRITARON NEGRA, de Victoria Santa Cruz. (Perú).
COM EL MAR, d’Anna Roig i L’ombre de ton chien (Catalunya).
DALT LES GOLFES, de Maria Mercè Marçal (Catalunya).
DIVISA, de Maria Mercè Marçal (Catalunya).
HOMENAJE A LAS HERMANAS, de Laura Casielles (Astúries).
MATINS AMATS, de Maria Mora (Catalunya).
YO VOY A VER POR MI, de Sònia Moll (Catalunya).
CUANDO LAS VEO PASAR, de Daysi Zamora (Nicaragua).
LA PUERTA VIOLETA, de Maria Rozalén (Albacete).
SI NO LI AGRADA EL POT CANVIAR , de Sònia Moll (Catalunya).
JUSTICIA POÈTICA, de Rosa Berbel. (Andalusia).
VOLDRIA DIR, de Bernadette Sadou Dao (Burkina Faso).
ARA ET DEIXO, de Bejan Matur , (Kurdistan).
MANAH TIARA, de Sara Torres (Nicaragua).
CANCION SIN MIEDO, de Vivir Quintana (Mèxic).
Dones d’Aigua, de Joan Iborra.

Aquest any han participat al grup "Carrer de la poesia, 14"

Daniela Correa
Filemon Correa
Fredy Castro
Gloria Pineda
Joan Castany
Joan Iborra
Lena Jareño
Luna Cuadrado
Miquel Escobar
Miquel Pujol
Montse Crous
Montse Maestre
Montse Rubau
Oleguer Vilardaga
Rosa Garriga
Rosa Mari Solà

Creació plàstica durant el recital: Teresa Giménez

↪ El programa de mà [PDF, 590 kB]

Les dones d’aigua van plorar i riure a Alpens
Roser Iborra (Alpens, 1952), escriptora i autora del blog Des de la finestra

Les dones d’aigua van plorar i riure a Alpens, just quan l’estiu xafogós, com l’home del sac, s’enduia la pols dels camins.
Eixelebrades, van despertar núvols grisos i patacs d’aigua. Van ballar nues sota la pluja freda i van fer focs d’encenalls amb les paraules massa sabudes.
Agressives, bruixes, van estimbar parets de prejudicis i van esllavissar camins molt fresats, creences molt arrelades. Van estimar i odiar, van despertar trons i llamps, van córrer l’endemà de la tempesta amb parracs de boira esquinçada, amb dolors esberlats.
Serenes, van somriure amb ullades de sol i complicitats petites. Amb revolucions fetes d’una sola paraula. Amb històries collides als camins i atresorades al rebost on les paraules, confitades i guardades en pots petits, esperen els dies freds per consolar arideses i tristeses massa fondes.
Dolces, van escampar petons i abraçades amples com faldilles blaves i llençols estesos. Cançons fondes com gorgs d’encanteri. Cançons com roques de lluna i de pedres vives. Dibuixos fets d’herbes de colors i olors de segles.
Sempre, boniques. Sempre, úniques. Sempre, germanes.
Gràcies!

— De Roser Iborra, també et pot interessar: De quan érem petits... L’escola de les monges

I no et perdis l'article que ha publicat Joan Iborra, parlant de les "Dones d'aigua d'Alpens"
"Doncs allà, a la fàbrica vella, aquell vespre, les dones d’aigua van explicar com era la seva vida, la seva història. Una a una, van anar parlant...", escriu parlant d'aquest recital.