Primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930)

Camí enllà de la masia de Torrats, no massa lluny de Roca de Pena —la roca dels encantats!—, rec amunt, just passar la font de Matamosses pel camí de Puig-empí cap a Puig Cornador i Santa Margarida de Vinyoles —els dominis dels Saguàrdia (s. XII-XIII)—, trobem les mines d'aigua excavades seguint el curs natural del rec de Matamosses. 


L'Aigua de Matamosses, com sempre n'hem dit, és una captació impulsada per Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950). Captació que quasi un segle després, en silenci, com qui no vol la cosa, segueix abastint-nos d'aigua potable, per decantació natural. Un regal de la natura del qual ens enorgullim. 

Casals també va impulsar la captació i canalització de l'aigua de l'entorn de la font de la Llena fins a La Torre, la casa que es va fer construir poc després de la inauguració del cafè teatre Casino d'Alpens, l'emblema recreatiu cultural del  poble per antonomàsia.

1
2
3
4
5
6
7
8



1. Roca de Pena - 2. Font de Matamosses - 3 i 4. El rec i la primera captació municipal 
5. Rec de Matamosses - 6. Restes d'un control de pas - 7 i 8. Sant Antoni i dipòsit de distribució original


Per trobar la primera referència escrita a les mancances d'aigua del poble, ens hem de remuntar a l'any 1913, quan la Geografia General de Catalunya(vol. 2, Província de Barcelona, pàg. 106) descriu que el terme d'Alpens "té poca aygua y gens d'arbrat", en aquests termes:

Alpens
. "Poble de 148 cases, comptant-n' hi 31 d' escampades, ab 470 habitants de fet y 510 de dret, a 33 kilòmetres a Ponent del cap de partit y a 840 metres d' altitut.
Es una terra montanyosa, al origen de la riera Gavarresa. 
Hi passa la carretera provincial de Sant Quirze a la frontera de la provincia de Lleyda, per Berga [la Pubilla de Catalunya], y la seua estació més propera es la d' aquell poble, que-n dista 15 kilòmetres. Lo seu terme té poca aygua y gens d' arbrat, però es de clima sà..."
(Font: University of Toronto - Robarts Library)

(1) Geografia General de Catalunya, obra dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi i per Cels Gomis i Mestres en el cas del volum de la província de Barcelona, consta de sis volums publicats entre 1908 i 1918 per l'Editorial Alberto Martí i digitalitzats (en aquest cas) per la University of Toronto - Robarts Library, font del document esmentat.

Encara no dotze anys després d'aquesta publicació de la Geografia General de Catalunya, trobem la primera referència al projecte de l'abastament d'aigües endegat per Miquel Casals, com també la notícia de la  posada de la primera pedra de la Fàbrica de Dalt (1925 -1967).

Concretament, a l'edició del 19 de març de 1925 de La Veu de Catalunya (pàg. 3), podem llegir:
 
ALPENS. — "Al firal l'altre dia començà l'obertura dels fonaments d'una fàbrica destinada a beneficiar extraordinàriament la població, ja amb el treball que en ella podran prestar-hi els vehins, es facilitarà en moltes llars resoldre satisfactòriament anguniosos problemes d'economia domèstica. Són molts els que moralment i pecuniàriament contribueixen a l'obra, havent de fer menció especial dels germans Casals.

Ara que es comença a construir la fàbrica es tornen a plantejar problemes de sanejament i altres reformes urbanes que es poden efectuar si persisteix l'entussiasme i hi ha energia i decisió entre els capdevanters; ens referim a la portada d'aigües de Pujolpi [Pujampí o Puig-empí]. Fa temps que està en projecte, i si no s'efectua sembla que és a causa que no es donen facilitats al propietari de les aigües. S'ha de fer un esforç, i sense perjudici de procurar una intel·ligència amb el propietari, incoar l'oportú expedient d'expropiació."

↪ Vegem la publicació [pàg. 3 - PDF, 2,22 MB]



Per entendre una mica el context de tot plegat, et recomano aquest article sobre la Fira de la Mare de Déu de març de l'any 1925. Molt probablement, ens trobem davant de l'eclosió econòmica i cultural més rellevant del segle passat. Les fires, la Fàbrica de Dalt, l'aigua potable, la implantació de la llum, l'arribada del telèfon, el tèxtil, el comerç, els actes culturals, el cafè teatre Casino d'Alpens i La Torre...
El poble d'Alpens cantava al progrés per totes bandes! 


Dos anys més tard, el 21 de setembre de 1927, el mateix diari, aprofitant la difusió del programa de la Festa Major d'Alpens (no te'l perdis), descriu l'arribada de l'aigua a Sant Antoni i sis dies més tard al centre del poble:

Llussanès. ALPENS. — "S'ha fet l'abastiment d'aigües després de moltes dificultats i anys de parlar-ne. Per fi el dia 9 del corrent, a les set del vespre, baixaren a Sant Antoni i el 15, també a les set del vespre, arribaren al centre del poble, amb la qual cosa regnà molta alegria, i que per molts anys es puguin fer obres de la importància d'aquesta."
I segueix amb la presentació dels actes de la Festa Major: "Heu's aquí el programa de les festes que aquest poble celebrarà en la diada dels seus Patrons Sant Cosme i Sant Damià, els dies 26, 27. 28 i 29 del corrèn:
Dia 26. — Al migdia, repic de campanes assenyalant la festa.
A les set de la tarda, arribada de l'orquestra «Fatxendes de Sabadell», dirigida per l'eminent mestre Vicens Petr.
A les vuit, Completes i Rosari.
A les des del vespre, serenates a les autoritats per l'esmentada orquestra.
Dia 27. — A dos quarts donze del matí, acompanyament de les autoritats a l'església per l'orquestra. A les onze, Ofici solemne, amb la col·laboració de l'orquestra, i després sortida de la processó, la qual recorrerà els carrers principals de la població.
A les quatre de la tarda, gran ball a la plaça [encara falta un any per la inauguració del Casino]. A les vuit, gran Rosari.
A les onze del vespre, ball extraordinari a l'envelat, esplèndidament il·luminat. Rifa d'escaients toies i ofrena de ramells a les noies.
Dia 28. — A les deu del matí, missa de Rèquiem, en sufragi dels finats durant l'any. A les dotze sardanes a la plaça.
A les quatre de la tarda, concert a l'envelat per l'orquestra, i tot seguit lluït ball. 
A les deu del vespre, esplèndid ball a la sala de festes, amb obsequis a les damisel·les.
Dia 29. — A les nou del matí, Ofici a Sant Miquel. A les onze «sortija», curses de sacs i de bicicletes."


Quatre dies més tard, l'edició del diumenge 25 de setembre de 1927 de La Vanguardia (pàg. 26), rebla a bombo i platerets: "Después de la instalación del teléfono, vino la de la electricidad y, últimamente, [...] se ha llegado a la traída del agua...".

ALPENS. — "Cada año va en aumento el número de familias veraneantes en esta población del Alto Bergadán, atraídas por el saludable clima que aquí se disfruta y por las mejoras que se han realizado en poco tiempo.
Después de la instalación del teléfono, vino la de la electricidad y, últimamente, después de ímprobos trabajos, vencer grandes obstáculos y aunar un sin fin de voluntades todas encaminadas a un espíritu local y patriótico, se ha llegado a la traída del agua del manantial de Roca de Pena, que hoy mana en abundancia en nuestra plaza mayor."

↪ Vegem la publicació [PDF, 382 kB]


Quan Marimon va fer aquestes fotografies d'Alpens, el dia 2 de febrer de l'any 1927, el poble superava per poc els cinc-cents habitants, feia dos anys la posada de la primera pedra de la Fàbrica de Dalt (1925-1967) i encara no en feia mig del començament de les obres de l'actual cafè teatre Casino d'Alpens.


No seria, però, fins al 24 de maig de 1930, que el ple de l'Ajuntament d'Alpens, presidit per Josep Terra, aprovaria la "adquisición del servicio de abastecimiento de aguas", propietat de Miquel Casals i Carles, en aquests termes: 

"Acuerdan: 1º: Aceptar la propuesta de D. Miguel Casals Carles en el sentido de que el pago del valor treinta y cinco mil cuatrocientas tres pesetas para la adquisición del servicio de abastecimiento de aguas se satisfará en plazos anuales a partir del actual año 1930, y a razón de dos mil ochenta y dos pesetas cincuenta y tres céntimos cada año amortizado el total en diez y siete años satisfaciendo además el 5 por ciento de intereses de los pagos aplazados con lo cual no resultaría gravoso para el presupuesto municipal, si se tiene en cuenta que con el beneficio que se obtendría del propio servicio, que se calcula en 2820 pesetas anuales, queda asegurada la amortización y pago de los intereses de los pagos aplazados que lo serán del 5 por 100 anual."

↪ Vegem l'acta del ple d'aquell dia [PDF, 4,61 MB]




Descobreix Alpens al teu aire!


Comentaris

  1. És admirable la feina de formigueta que fas. Granet a granet, t'està sortint una enciclopèdia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita i el teu comentari, esperona!
      Persistiré amb la recerca i afegint pàgines a l'enciclopèdia. 

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses