El 'Ball d'En Serrallonga' (Mataró, 1856) i el fill del Graell d'Alpens... I el de Perafita (anterior al 1750)

(Article actualitzat el setembre de 2021)   

Imaginari popular del bandolerisme català del Barroc


El fill del Graell d'Alpens, foragitat de casa per enfrontar-se amb l'hereu que el vol manar "á las Armas, á defensarne el Birrey", se'n va, decidit, al "Ball d'En Serrallonga" i es presenta voluntari per lluitar contra els cadells al costat del llegendari bandoler, simpatitzant dels nyerros.


—Serrallonga, Déu vos guard.
—Qui sou vós, que no us conec?

"Yo soch fill natural de Alpens, de una casa ánomenada, com es a casa en Grayells [respon], que molta xen y sap, perquè allí fan caritad, a tods als Pobres que y pasan, un dia man vadí la Areu, que mananes á las Armas, á defensarne el Birrey, que el Seño Badlle ú manabe, jo li baix fé de cuntesta que ell amí nom gubernaba, aluegu y am ba dí, que nos fiaba de mí, que man ànes de casa, man baix sense dinés, no mes que polbora y armas per fe foch cuantra als Cadells, guerra sempre cuantra ells aquella xen tan infame, ya som al añ 1205que comansem la campana contu que triunfarem contra aquella vil canaya."
(1) No he sabut esbrinar si es tracta d'un problema de transcripció o què vol dir.

Amb aquesta proclama, el fill Graell respon, amb gallardia, la crida que fan el bandoler Serrallonga, la Joana (la seva dona) i el Bordet (el fill bord de la Joana), a la representació del Ball d'En Serrallonga (Mataró, 1856) que rememora la figura del llegendari bandoler Joan Sala, més conegut com a Joan de Serrallonga (Viladrau, 1594 - Barcelona, 1634)

Vegem com fan la crida els tres personatges esmentats i la resposta de Serrallonga al fill del Graell:
 
El fill, el Bordet:
"Seños y Señoras aquesta tarde se fá un ball am molta honra y cortesia, Sarrallonga nes al cap la Juana nes la guia la Juan nes la Mara la Mullé del Capità an pusad la ma á la Armas, la terra fa tremulá."

La Joana, la dona:
"Ea fadrins cuarsa ha que estich Malain vostras cartas, en sentiu los somatens y us mireu als uns amb als altres, nan harribad los Cadells y saquexan nostras Casas, Guerra cuantra ells á las harmas."

 I en Serrallonga, el bandoler:
"Tots sou balerosus fadrins fills do una familia honrada aqui riba en Sarrallonga y en tota sa camarada. Y ara us buy di fadrins una par de lo que pasa al Gubernadó de Vich, ma nan Viad una carta, dien que lientregui la X én las armas y la Montaña, però us prometu fadrins prime muriré que ferne senblan ti saña."

"Si eds al Grayell fill de Alpens [respon en Serrallonga] portas pólvora y arma y am bells tractas de palayá pods venir ab nusaltres que nod faltará manxá y serás al meu camarada."



Documentació original consultada, font d'aquest article:

Quadern de la representació del Ball d'En Serrallonga de Mataró, [PDF, 420,2 kB]



Explica Joan Amades, al Costumari Català

"L'argument del ball és igual en totes les versions. El cavaller en Joan de Serrallonga, la seva muller i un noiet fill de la Joana, però no d'en Serrallonga, que és qualificat de Bordet, decideixen llançar-se a la vida de bandolers. Sabedors del cas, un estol de lladres i facinerosos es presenten al cabdill per veure si els vol admetre en la seva quadrilla. Els actors es divideixen en dues files encarades, i en Serrallonga, la Joana i el Bordet es situen al cap." 

"El diàleg és en essència molt semblant en tot els personatges. En Serrallonga i la Joana fan ostentació de valentia i expressen llur desig d'armar una quadrilla de gent atrevida amb la finalitat de lliurar-se, en unes variants, a combatre els cadells [que semblaria que és el cas que ens ocupa], però en les més, a la vida de pillatge."



La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria
Aquesta masia fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere...  
↪ LLEGIR MÉS


FONTS: "CUADERNO DEL BAILE DE D. Jn. DE SARRALLONGA PERTENECIENTE A D. SAR-RALLONGA. MATARÓ 14 de Marzo de 1856. IMPRENTA DE JOSÉ ABADAL"
Joan Amades i Gelats, 1951 – Títol original: Les Carnestoltes. La Quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual (Costumari Català, volum II) - Editor digital: Titivillus. Digitalització: Memòria Digital de Catalunya. Biblioteca Nacional de Catalunya. ePublibre base r1.0 (pàg. 455 i 456)


14-9-2021Una cosa porta a l'altra... El Ball parlat de Serrallonga. Perafita (anterior a l'any 1750)

Explica la Diputació de Barcelona³
"El Ball parlat de Serrallonga de Perafita [és] el més antic trobat fins ara i es troba datat abans de l'any 1750.  
L'encapçalament del primer foli del manuscrit en què es troba documentat és el següent: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'". 
(Gràcies, Immaculada Tubau, per fer-me'n memòria).

Del "Ball Parlat de Perafita¹", només he sabut trobar una petita referència a Alpens, al Fol. 3vº (pàg. 141-142), quan "Serrallonga manifesta la seva voluntat de formar quadrilla": 

"Jo de velent ho só estat
y oma de grans amistats;
si am convé alseré codrilla
de dos-sens y ben armats.        64
Al rodan un poch la terra
y seguir un poch lo encontorn
replegaré mas fadrins
que ningun homa del [món].     68
[A] Alpens y a Sant Agustí
no hi ha gent de nostra lliga.
Olost no·ls ho vull dir.
Ha Ripoll y a St Juan                  72
no n'i a caph de velent.
A estos no·ls vull dir res
qu·i passaré tot corrent.

En arribar a Sen Pau                   76
ja me an dit alguns amichs
que del sert me saguirían."

Bibliografia:

  1. "Serrallonga, Déu vos guard. Història, cultura i tradició del bandoler Joan sala, àlies Serrallonga. El Ball Parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)". Edició: Centre d'Estudis del Lluçanès i Ajuntament de Perafita. Textos: Montserrat Garrich, Lenke Kovács, Francesc Massip i Xavier Torres. El pots trobar a la Xarxa de biblioteques Municipals. Te'l recomano.
  2. "El ball de Serrallonga de Perafita. Una proposta de recuperació a plaça". Per Roser Reixach i Montserrat Garrich (2005). Caramella, revista de música i cultura popular. Núm. XII, gener-juny de 2005.
  3. Diputació de Barcelona. Mapes de Patrimoni Cultural. Ball parlat de Serrallonga Perafita: ubicació, classificació, descripció, història i Bibliografia

També et pot interessar:

Comentaris

  1. A Perafita també hi havia sigut el ball parlat de'n Serrallonga, hi ha un estudi fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, ho desconeixia. Gràcies per dir-m'ho, Immaculada... I per la visita.
      Si tens ocasió de consultar el quadern dels diàlegs, estaria bé saber si també hi surt el fill del Graell d'Alpens. Els afegiria, encantat, al blog. Estem en contacte.
      Salut,

      Elimina
  2. Que bé Lluís quin article més exhaustiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo content de compartir-lo. Gràcies, Immaculada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Festa Major d'Alpens 2021 / 1921, cent anys

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Baltasar Samper (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) i la seva família