Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta carlinades

Les intrigants i pèrfides 'Memorias de doña Blanca' (1875)

Imatge
Memòries que foren impreses l'any 1875 a la impremta La Renaixença del carrer llavors conegut com Montjuich del Obispo, de Barcelona; i que, posteriorment, el 19 d'agost de l'any 1919, el poeta José Augusto Escoto (Matanzas, Cuba, 1864 - 1935) va cedir a la Harvard College Library per a la seva conservació.


Tal com explica l'autor/a, del qual només en conec les inicials J. T. R., es tracta d'una "obra redactada en vista de documentos importantísimos e inéditos. Adornada con 73 preciosísimos grabados representando los principales personajes y los más culminantes episodios de la actual guerra carlista en Cataluña."

Afirma Pere Muñoz Hernández en el seu treball titulat Josep Agramunt, lo capellà de Flix, i la tercera carlinada (pàg. 169): "María de las Nieves de Braganza el va definir [al capellà de Flix] com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona. Altrament passà a formar part de la literatura anticarlina de l’època, gairebé qua…

La Batalla d'Alpens, al programa "En guàrdia!" de Catalunya Ràdio (7-5-2017)

Imatge
Així presentava "En guàrdia!" el programa: "L'exèrcit carlí i el liberal s'enfrontaven el 9 de juliol del 1873 en la que seria una de les batalles cabdals de les guerres carlines. La contesa va tenir lloc a Alpens, la població del Lluçanès a on havia arribat el germà del pretendent, l'infant Alfons, i va enfrontar brutalment el general carlí Francesc Savalls amb el liberal Josep Cabrinetty."

Víctor Farradellas, redactor de la revista Sàpiens i autor de 50 batalles de la història de Catalunya. Els combats que han format la nació catalana, rememora aquest episodi en què les forces carlines van aconseguir actuar com un exèrcit i no només com un conjunt de partides guerrilleres mal equipades i escampades pel territori.

↪ Escolta'l.Enllaç extern catradio.

Alpens al segle XIX i les carlinades

Alpens, 2017 - Any del 200 aniversari del naixement de Francesc Savalls

Imatge
Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 – Niça, 1886), marquès d'Alpens per la gràcia de Carles de Borbó i Àustria-Este, pretendent carlí al tron d'Espanya, i desgràcia deJosep Cabrinetty i Cladera (Palma, 1822 - Alpens, 1873), el brigadier abatut per les tropes carlines en la Batalla d'Alpens, i la dels més de 200 combatents que també van perdre la vida aquella tarda-nit del dimecres, 9 de juliol de l'any 1873.

LA CARA
Contada per Rafel Puget, 'un senyor de Barcelona', fill de Manlleu, que va tenir l'audàcia de viure sempre amb l’esquena dreta. "Jo he estat rendista; però com tants rendistes, més que viure de renda no he fet més que anar-me morint de renda", li deia a Josep Pla, l'autor d'aquestes memòries.
"Els meus records de la primera infància —explica Rafel Puget—, estan saturats d’imatges i de ressonàncies de la segona guerra carlista. Quan el general Tristany, amb la columna, arribava a Manlleu i s’instal·lava a casa, em feia…

L'home que va necessitar quatre enterraments per poder descansar en pau

Imatge
El Diluvio - Diario Republicano. Año LXXI. Diumenge, 25 de novembre de 1928.
Juan Basagaña Godeol - "Alpens,  Cabrinetty  y  mi  abuelo."

"Acabo de pasar breves horas en el pequeño pueblo de Alpens, que, no obstante sus escasos quinientos habitantes, va modernizándose y progresando paulatinamente merced a la honrada administración de sus autoridades, a la laboriosidad de sus moradores y a la atrayente simpatía que saben despertar a toda persona que posa su pie en él, redundando y traduciéndose tan bellas cualidades en beneficiosas reformas para el común de vecinos, que sosprenden y admiran al viajero, como el alumbrado público, el abastecimiento de aguas potables, la Casa Consistorial con las escuelas [edifici modernista construït per Josep Vall, que encara avui podem contemplar a la placeta del poble], las dos fábricas de telares mecánicos, el hermoso casino-teatro [inaugurat encara no feia dos mesos per Miquel Casals], las construcciones de nueva planta de estilo a…

Que bé et coneix tothom fera malvada

Imatge
19-7-1874 | La Campana de Gràcia (Batalladas). Primer aniversari de la mort de Cabrinetty a la Batalla d'Alpens.


Dibuix de Daniel Vierge (1851-1904), a partir d'una fotografia (1). Portada de Le Monde Illustré (22-3-1873). Al centre, d'esquerra a dreta: Auguet, Savalls, Frígola i Felip de Sabatés, marquès de Campmany.

Que bé et coneix tothom fera malvada!
Per tot arreu a on ta planta poses,
se converteix la terra en negres foses
regades amb la sang més estimada.

Vilesa, covardia i sanya irada
demostren tas escenes horroroses,
com demostren les creus de tantes lloses
tes hores d'agonia apesarada.

Segueix per ton camí maligna fera,
que no és molt lluny de tu el negre destino,
com tu esperes la presa així t'espera:
al món acabaràs com l'assassino.

A mi una cosa sols me desespera,
no veure't fer la fi que fa el tossino!

Firma: UN PEDERAL.
(Text adaptat, prioritzant la rima. No segueix la normativa lingüística)


Tres dies abans (16-7-1874), el setmanari barceloní El C…

'Sin Alpens, quizás no habría sido posible Sagunto'

Imatge
La Publicidad, "diari en castellà, fundat a Barcelona el 25 de febrer de 1878. [...] cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat. [...] es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà articles...".Font: la Gran Enciclopèdia Catalana



La Publicidad, dissabte, 13 d'abril de 1895
Amb motiu de la celebració del 22è aniversari del conegut com el Setge de Puigcerdà (10 i 11 d'abril de 1873):

"En Puigcerdá. - Los hijos de la Cerdaña en Barcelona
Nos telegrafía nuestro corresponsal de Puigcerdá, que la heroica villa ha celebrado con pompa y entusiasmo —que el tiempo no hace decaer—, el glorioso aniversario del asalto de 1873. [...]  como lo prueba la fiesta cordial, que los ceretanos residentes en Barcelona celebraron la noche del miércoles, en el piso que en la calle del Hospital, 106, ocupa la socied…

La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873 - 2015

Imatge
"Recreació lliure basada en algunes de les notícies aparegudes a la premsa de l’època, arran de la batalla que tingué lloc a Alpens el 9 de juliol de 1873, en el marc de la Tercera Guerra Carlina."

Direcció i selecció de textos, Joan Iborra Plans. Documentació, Lluís Suriñach Pujol, dalpens.com Il·lustracions de les portades, Guillem Iborra Niubó. Disseny i maquetació, Assumpta Marimon i Giralt. Amb la col·laboració de Lluís Bosoms Icart, Lenny Jareño Camero i Deli Niubò Portís. Edita: Ajuntament d’Alpens. Alpens, 24 de maig de 2015, Fira del Jovent.
EXTRA! EXTRA!  La Batalla d'Alpens  a la premsa de juliol de 1873.


No et perdis el repositori dels més de 20 diaris originals de l'època que, durant el mes de juliol de 1873, es van fer ressò dels fets ocorreguts a Alpens.↪ Vegem la recreació dels diaris de l'època [PDF, 1,05 MB]

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble.

De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars.

L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La morts'ha fet mestressa i senyora del poble.


Muntatge fotogràfic de la representació d'enguany.


Música: "To the Unknown Man", Vangelis.   -    Et recomano la reproducció Qualitat 720 HD

FONTS i AGRAÏMENTS

El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya, font de les publicacions de La Imprenta, La Flaca i La Campana de Gràcia que aquí et presento.
Publicació …

162è aniversari del naixement de Miquel Clarà, autor de la sardana 'L'Acció d'Alpens'

Imatge
En motiu de la celebració (aquest 9 de març) del 162è aniversari del naixement de Miquel Clarà i Cabruja (Riudellots, 1852-1909), he volgut recuperar l’article que vaig escriure, ara fa dos anys, sobre Miquel Clarà i la sardana, "L'Acció d'Alpens"; i compartir amb tots vosaltres una cinta de vídeo de Televisió de Riudellots (TVR) que porta per títol L’Acció d'Alpens, i que fa uns dies em va deixar l’Ajuntament d’Alpens per tal de digitalitzar-la i compartir-la. A tots ells, gràcies!

Narra la cinta:
"Entre les tropes carlines de Savalls, hi havia un jove riudellotenc, Miquel Clarà i Cabruja, nat a Riudellots el 9 de març de 1852. Tenia 21 anys quan va participar a l’Acció d’Alpens.
Era fill del sastre de Riudellots de la Selva, i, va ser-ho també ell. Va morir a Riudellots als 57 anys.
Miquel Clarà, havent tornat a Riudellots, deprés de la Batalla d’Alpens, va escriure, al març de 1877, al cap de quatre anys, una sardana que narrava de forma encesament carli…

Venècia, 6 de gener de 1897 ─ Testament polític de Carles VII (1848-1906)

Imatge
Carles de Borbó i Àustria-Este, pretendent carlí al tron d'Espanya, nascut a finals de la segona guerra carlina o dels matiners (1846-1849), té tan sols 49 anys quan escriu aquest testament.
Ideologies polítiques a banda, un testament polític en el qual esmenta als avantpassats dels voluntaris que lluitaren en la Batalla d'Alpens com exemple a seguir en la lluita per a "salvar la pàtria".
No deixarà mai de sorprendrem, tot plegat!


Entenc que la Batalla d'Alpens (amb la mort de Cabrinetty) esdevingué una de les victòries més sonades per als carlins, una gran derrota per als liberals, una matança brutal i un ¿què punyetes està passant? per als alpensins de l'època. Puc entendre, també, que l'enclavament geogràfic del poble d'Alpens (militarment parlant) fos considerat un enclavament que calia dominar o conquerir. Però em costa d'entendre (o no), què vols que et digui?, per quina raó s'ha arribat a magnificar tant tot plegat:
La premsa de l'èpo…