Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta costumari

Alpens, celebrant els 125 anys del naixement de Joan Amades

Imatge
"Aquest proper mes de Juliol s'escauen els 125 anys del naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. [...] Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions que ens dediquem a la cultura popular."
Associació Cultural Joan Amades.
ALPENS

1. De com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, arribaren a Alpens.
Joan Amades ens ho explica en el capítol sobre "La llegenda del comte Arnau" del seu llibre Les millors llegendes populars, editat per primera vegada l’any 1953 sota el nom de Les cent millors llegendes populars.

2.  Guia de Festes Tradicionals de Catalunya (1958).
Capítol "Dimarts de Carnestoltes" Avui és el dia tradicional de …

Alpens, de Rams a Pasqua, al segle passat

Imatge
El llorer, el romaní, el palmó, la palma ben trenada i carregada de llaminadures i la roba a punt d'estrenar ens anuncien que tenim el Diumenge de Rams a tocar.
Un dia especialment festiu, en el qual beneïm els rams que ens protegiran de tempestes, mals esperits i bruixes; i que ens aprovisionarà del llorer beneït que ens servirà de condiment per als àpats més rellevants de la casa.
El dia en què, ben mudats, farem bona la dita de "el Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans!"
De les tempestes que congriaven les bruixes

"La bona gent de pagès intentaven desactivar-les emprant els mitjans més adients segons les creences de l'època. Primer de tot, posaven al foc a terra llorer, romaní, olivera i altres plantes que havien beneït el Dissabte (diumenge) de Rams. Agafaven un brot de llorer i de cadascuna de les herbes beneïdes i les posaven damunt d'una mica de caliu del foc i, tot seguit, les tapaven amb la pala de la cendra. Les herbes anaven cremant amb somo…

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2016)

Imatge
El dinar de Carnestoltes o "escudella", tal com ens explica Joan Amades en la Guia de festes tradicionals de Catalunya.(Aedos, 1958, pàg. 29).
Escriu Amades (1958), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, berenar."

Gràcies a la gent de la Biblioteca Joan Triadú de Vic per la seva atenció i diligència en ajudar-me en la comprovació d'aquest retall.


Que la tradició de la celebració d'aquesta festa ens ve de lluny, no en tinguis cap dubte! Vegem, sinó, com es rebotava l'Església, davant les irreverències dels nostres avantpassats:

Visita pastoral de 1736: el bisbe recrimina l'actitud "escandalosa y contra la pietat christiana" dels alpensins durant el primer dia de Quaresma (de l'en…

Alpens: de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats

Imatge
No massa lluny del Poble, camí enllà de la casa de Torrats, cap a la font Matamosses, trobem Roca de Pena. Una formació rocosa, partida en dos pel solc del rec de Matamosses, que se'ns presenta imponent, just en arribar pel cantó de ponent. Un mur natural de pedra, de dimensions ben considerables, que sembla aixecar-se majestuosament del no res, per a glòria d'aquest poble, que l'honora.

Dues d'aquestes postals formen part de la col·lecció de Pere Rovira. La del ramat, està datada del 8-9-1934.

"El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similar a la Rocadepena." Font: Diputació de Barcelona, mapes de patrimoni cultural. Alpens.

Alpens. Etim.: grafia deformada de Els Pens, ‘els penyals’, segons opinió de Corominas DECast, ii, 245. Pens seria una variant de penys (mot que existeix realment en…