Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta costumari

Alpens, celebrant els 125 anys del naixement de Joan Amades

Imatge
"Aquest proper mes de Juliol s'escauen els 125 anys del naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. [...] Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions que ens dediquem a la cultura popular."
Associació Cultural Joan Amades.
ALPENS

1. De com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, arribaren a Alpens.
Joan Amades ens ho explica en el capítol sobre "La llegenda del comte Arnau" del seu llibre Les millors llegendes populars, editat per primera vegada l’any 1953 sota el nom de Les cent millors llegendes populars.

2.  Guia de Festes Tradicionals de Catalunya (1958).
Capítol "Dimarts de Carnestoltes" Avui és el dia tradicional de …

Alpens, de Rams a Pasqua, al segle passat

Imatge
El llorer, el romaní, el palmó, la palma ben trenada i carregada de llaminadures i la roba a punt d'estrenar ens anuncien que tenim el Diumenge de Rams a tocar.
Un dia especialment festiu, en el qual beneïm els rams que ens protegiran de tempestes, mals esperits i bruixes; i que ens aprovisionarà del llorer beneït que ens servirà de condiment per als àpats més rellevants de la casa.
El dia en què, ben mudats, farem bona la dita de "el Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans!"
De les tempestes que congriaven les bruixes

"La bona gent de pagès intentaven desactivar-les emprant els mitjans més adients segons les creences de l'època. Primer de tot, posaven al foc a terra llorer, romaní, olivera i altres plantes que havien beneït el Dissabte (diumenge) de Rams. Agafaven un brot de llorer i de cadascuna de les herbes beneïdes i les posaven damunt d'una mica de caliu del foc i, tot seguit, les tapaven amb la pala de la cendra. Les herbes anaven cremant amb somo…

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2016)

Imatge
El dinar de Carnestoltes o "escudella", tal com ens explica Joan Amades en la Guia de festes tradicionals de Catalunya.(Aedos, 1958, pàg. 29).
Escriu Amades (1958), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, berenar."

Gràcies a la gent de la Biblioteca Joan Triadú de Vic per la seva atenció i diligència en ajudar-me en la comprovació d'aquest retall.


Que la tradició de la celebració d'aquesta festa ens ve de lluny, no en tinguis cap dubte! Vegem, sinó, com es rebotava l'Església, davant les irreverències dels nostres avantpassats:

Visita pastoral de 1736: el bisbe recrimina l'actitud "escandalosa y contra la pietat christiana" dels alpensins durant el primer dia de Quaresma (de l'en…

Es conta que la Nit de Sant Joan, i només aquesta

Imatge
Si hom va fins a Roca de Pena, en arribar-hi, pel cantó del darrere que dóna a Alpens, s'escolten grans plors i gemecs, mentre que si continues camí de la font de Matamosses, sentiràs grans rialles.
Tinc de reconèixer que hi havíem anat alguna vegada i l'única cosa que s'escoltava era la disbauxa que ens portàvem tots plegats.
En tornar, dèiem: "És clar, si hi hem arribat que ja era de dia. Ja tornarem l'any que ve..." Cosa de bruixes, suposo.


Existeix una altra llegenda (que ens ha fet arribar el Pere Rovira, pel facebook) que diu: si la nit de Sant Joan puges a dalt de tot de Roca de Pena i ets home, baixes dona; i si hi puges dona, baixes home.
La Carme Frígola ens afegia (també pel facebook): "I tant, és una llegenda alpensina que sempre es deia a la canalla. Lluís, segur que l'has sentit!"

EL SERRAT DE LA SORT

També deuria ser cosa de bruixes el que molts de nosaltres havíem sentit explicar al Lluís del Masot. Sí home, sí... lo de l'olla…

El safareig públic d'Alpens. Fer bugada, sabó i lleixiu, amb 4 rals i molta empenta

Imatge
De com recorden el safareig d'Alpens unes dones molt arriades, del poble:
Per la guerra, sobretot, quan hi havia grasses que s'havien de llençar: res de llançar! A aprofitar-ho per a fer sabó. El pare havia fet una caixeta amb unes partions, i allavores, allò, ja quedava de la mida del sabó... ja el fèiem a la mida de la pastilla.


—I l'oli?
—No ho sé, però nosaltres, com que no en teníem pas d'oli... Sagí ranci, sí, i un bon pilot de greixos que ja guardàvem de matar el porc; un perol amb aigua calenta, sosa càustica, morca i a remenar!"

Tothom havia de fer bugada. I, saps què és fer bugada? ─Em pregunta.
—Primer, aquella roba, els llençols... Anàvem al safareig i li passàvem alguna ensabonada, per les taques. I allavors, doncs, quan tornàvem a casa, posàvem tota la roba blanca en un bugader.
Un perol gros, gros... Una bèstia de bugader, fins aquí dalt —diu, tot senyalant amunt—. Agafàvem un drap de tela i es posava a sobre el bugader, i ... s'hi posava cendra…

La llegenda de la Cassanella: el gos endimoniat, d'Alpens

Imatge
"Una vegada hi havia una colla d'homes d'Alpens que a l'hivern anaven al bosc a fer llenya. Un dia al migdia tot dinant va sortir en la conversa que si batejaves un gos fent el mateix ritual com si bategessis una persona, el Dimoni es ficava a dintre de l'animal, i durant tot un any et seguia arreu tot observant el que feies.

—Haig de parlar amb el rector tan aviat com sigui possible. [...] El mossèn va deixar el plat i va sortir a veure quin era el motiu d'aquella desesperació:
—Digueu, què us dóna aquest turment?
—Mossèn, deixi's de preguntes i anem ràpid cap al confessionari, que ja només em queden deu minuts.
—Home, si el que heu de fer és confessar, podríeu haver-ho fet a Alpens i així estalviar-vos la caminada."


Si, com a mi, t'ha captivat la història, no ho dubtis, compra't el llibre: Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, de Jordi Torres i Sociats. El pots trobar aquí! Llibre (font del que aquí tinc dit) que et recomano. I que,…

Boixos, ginesta i tot de flors, per a l'enramada de la Processó de Corpus

Imatge
A mitjans del segle passat, en ple apogeu de la dictadura franquista, el poble d'Alpens tenia poc més de 400 habitants, la Fàbrica de Dalt (la Fàbrica Vella, tal com la coneixem avui dia) encara funcionava i la de cal Teta treballava a ple rendiment.
A cavall entre la indústria i la pagesia, la gent s'espavilava com bonament podia. Eren temps difícils.
"La vida és certament aspra i dura, els costums molt morigerats, el nervi fort —descriu Josep Pla (1897-1981) a la Guia de Catalunya. Alpens, [...] una terra de secà: blat, patates i mongetes.[...] L'agricultura no lliga pas els gossos amb llonganisses. El secà us aclapara, la corba muntanyosa sotja contínuament.

La divina Providència ens ha afavorit amb una quantitat tan desmesurada de muntanyes, que, davant aquest present, resteu aclaparat per tota la vida.

I, tanmateix —escriu, Pla— la gent continua arrelada al país. [...] Un país admirable per a la guerrilla civil!
A la cassola d'Alpens, Francesc Savalls hi gua…