Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta fets i gent

Dels diaris 'La Libertad' i 'La Publicidad', de l'any 1921 i 1890

Imatge
El marquès d'Alpens, la sombra de Carlos VII. Madrid, 11 de gener de l'any 1921
Una visió "poètica" d'una vella coneguda pretensió reial que, de reeixir, molt probablement hauria escombrat els actuals Borbons dels poders de l'Estat.
"Terminada la comedia de Lourdes —ens explica l'articulista—, el príncipe andariego [Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, hereu de Carles de Borbó] ha reanudado su eterna caminata. Allá va a pasear sus nostalgias por el mundo, acompañado de su fiel amigo el marqués de Alpens, hijo de aquel bravo general Savalls, tan entusiasta de la causa del carlismo. [Vegem els fets de la III guerra Carlina i la batalla d'Alpens] En Lourdes, junto a la gruta de los milagros, acaba de intentarse el de la resurrección del 'jaimismo'. Vano intento." Assevera Joaquin Aznar.


"La sombra de Carlos VII".Article publicat al diariLa Libertaddel dimarts, 11 de gener de l'any 1921Escrit per Joaquin Aznar, que més endavan…

Les intrigants i pèrfides 'Memorias de doña Blanca' (1875)

Imatge
Memòries que foren impreses l'any 1875 a la impremta La Renaixença del carrer llavors conegut com Montjuich del Obispo, de Barcelona; i que, posteriorment, el 19 d'agost de l'any 1919, el poeta José Augusto Escoto (Matanzas, Cuba, 1864 - 1935) va cedir a la Harvard College Library per a la seva conservació.


Tal com explica l'autor/a, del qual només en conec les inicials J. T. R., es tracta d'una "obra redactada en vista de documentos importantísimos e inéditos. Adornada con 73 preciosísimos grabados representando los principales personajes y los más culminantes episodios de la actual guerra carlista en Cataluña."

Afirma Pere Muñoz Hernández en el seu treball titulat Josep Agramunt, lo capellà de Flix, i la tercera carlinada (pàg. 169): "María de las Nieves de Braganza el va definir [al capellà de Flix] com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona. Altrament passà a formar part de la literatura anticarlina de l’època, gairebé qua…

Alpens, del nou servei de tartanes (1911) al primer auto de línia (1920)

Imatge
Nou anys després que La Veu de Catalunya es fes ressò del nou "servey de tartranes" entre Borredà i Sant Quirze (1911), l'edició del vespre del dilluns, 2 d'agost de 1920, publicava: "Fa un mes, poc més o menys, que la companyia de tartanes, que feia el trajecte de Sant Quirze a Berga, les va suprimir, utilitzant per a fer l'esmentat servei un bell i lleuger autor. Aquest passa per Alpens a les cinc i a las deu del mati, essent una gran comoditat per als viatgers de la nostra comarca.
Però cridem l'atenció dels encarregats de vetllar pel bé públic, o a qui correspongui, sobre dues coses: Primera, que l'auto és insuficient per a transportar el gran nombre de persones que desitjarien aprofitar-lo per a llurs excursions, veient-se moltes persones de tots sexes i condicions obligades a seure damunt la carrosseria de l'auto, essent així que no té cap condició per a portar gent en l'esmentat lloc. Cal que s'hi posi remei abans no s'hagin de…

La llegenda de la torre de guaita de mas Rubió, a Monistrol de Calders

Imatge
"La casa no té l'estructura corrent de les masies catalanes —escriu Josep Torrella i Pineda, en l'article publicat a Destino (23-7-1955), sota el títol de 'Siete siglos de dinastía rural'—. Generalment —s'esplaia— aquestes semblen lloques covant els seus ous; en canvi, Rubió pren l'arrogància del gall."

"El seu cos principal —continua, Torrella, parlant de Mas Rubió— té una alçada de dos pisos i dibuixa un rectangle de vint metres per nou i mig. En un dels seus angles, s'encaixa una superba torre de tretze metres i quart d'altura, amb set i mig de frontal i set de lateral, encara que a simple vista fa la ferma impressió de quadrada. Aquesta torre té prop de tres segles i la seva construcció és perfecta de línies. [...]

"Antigament l'heretat era més extensa —explica el narrador, en presentar el capítol 'Economía y leyenda'. Segons sembla, el seu millor moment va ser al segle XIV. En els XVIII i XIX es va anar accentuant u…

Del nou 'servey de tartranes’ inaugurat l'any 1911

Imatge
En la pàgina 4 de l'edició del vespre del diari La Veu de Catalunya del dijous, 8 de juny de 1911, publicaven la notícia següent:

"A Borredà ha començat aquests díes un nou servey de tartranes, que surt de Borredà a les dues de la matinada, passa pel poble de Alpens a les quatrey arriba a Sant Quirze de Besora a les sis del matí, hora que surt el tren correu que arriba a Barcelona a les nou y quaranta minuts.

Combinat ab tren de vianants que surt de Barcelona a les dues y arriba a Sant Quirze a les cinch y trenta cinch de la tarda [si fa o no fa, com avui dia. Tampoc ha canviat gaire, la cosa], surt dita tartrana, passant per Alpens a les vuit y arriba a Borredà a les dèu del vespre.

Aquest servey pera la conducció de vianants —afirmen—, vindrà ben apropòsit pera'ls pobles del Alt Bergadà, que ab un dia's podrà fer el và y vé de Barcelona, podentse invertir quatre hores y mitja a la cuitat, ben diferent d'ara, que pera anar a Barcelona, utilitsant dita vía, se nece…

Alpens, tal dia com avui - Diumenge, 20 de març de 1932

Imatge
Pàgina 26 de La Vanguardia - "Información Regional"
"Informan de la cercana población de Alpens que se produció un gran alboroto de vecinos los que en manifestación se han dirigido a la casa del Municipio, exigiendo la suspensión del cargo de secretario del que lo desempeña en propiedad. Avisada la benemérita de este pueblo (Sant Quirze de Besora), se ha dirigido inmediatamente a Alpens y viéndose impotente de momento para dominar el conflicto, ha requerido el auxilio de la guardia civil de Vich, habiéndose trasladado allí seis parejas y el teniente de este Instituto, habiéndose así podido dominar el conflicto, que en un principio presentaba un desagradable aspecto.


El comité radical adicto a la política del señor Lerroux, celebró un acto de propaganda en el salón del Café de la plaza, tomando parte varios oradores de la capital, explicando el programa que informa el Ideario del partido. Asistió bastante concurrencia que aplaudió los conceptos sociales y políticos desar…

Alpens, tal dia com avui - Dijous, 16 de març de 1876

Imatge
Publica el diari La Imprenta, en la portada de l'edició de tarda del dijous, 16 de març de 1876: "Uno de los pueblos que relativamente ha celebrado con mas pompa la terminacion de la guerra es Alpens. El Ayuntamiento, el jefe de aquel destacamento, señor Cano, y el vecindario, todos de consuno(?) procuraron dar à las fiestas la mayor solemnidad y estuvieron entregados durante tres dias à los mas entusiastas regocijos.

Hubo repiques de campanas, funciones de iglesia, músicas, juegos populares, iluminaciones que la falta de espacio nos impide reseñar, en las cuales se mostraron entusiastas los vecinos de aquel pueblo que fué la tumba de uno de los mas valientes adversarios que ha tenido el carlismo, el malogrado Cabrinety y causa de que el mas estúpido de los Pretendientes pudiera brindar un ridículo marquesado, á uno de sus mas sangrientos cabecillas, el feroz Saballs".
Queda clar de quin cantó estava el columnista, oi?

↪ Vegem l'article sencer [PDF, 304kB]


Font: La …

Alpens, 1873: anecdotari | Els imprevistos, molt previstos, del pobre mestre

Imatge
Res, simplement, volia compartir una resposta ─prou original, diria─ de la M.I. Junta provincial de primera enseñanza, dirigida al pobre mestre d’Alpens i publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 10 de juliol de 1873, l'endemà de la Batalla d’Alpens.  Vegem què diu:
"Núm. 2117. Extracto de la sesion pública ordinaria celebrada por la M.I. Junta provincial de primera enseñanza, el dia 5 de Junio de 1873.
[Acordó] negar la autorizacion que para invertir la cantidad de imprevistos solicita el maestro de Alpens, atendido á que los objetos que pretende adquirir son muy previstos y deben consignarse en el presupuesto ordinario."

↪ Vegem la publicació [PDF, 1,53 MB]
Quina setmana, pobre mestre! El dimecres, el foc de la Batalla s’apodera del poble i, el dijous, li engalten que de les ajudes que havia demanat per a l’escola, res de res, senyor mestre... Que els seus imprevistos, són molt previstos. Qui sap si ja es tractava del mestre Andrés Andreu? El …

Del dia que el tren Renard va passar per Alpens

Imatge
Conta la llegenda que l'agutzil, un home que tenia fama de tenir-los ben quadrats, emprenyat com estava per l'ofensa rebuda, va deslligar un dels carros i el va empènyer rodant ramal avall fins que es va encastar en els bocois de davant de cal Ton.
D'aleshores ençà, que cada any, per la Festa Major, el jovent del poble ─sempre tan engrescat─ sol treure el carro de cercavila demanant que els veïns els donin bon mam per tal de commemorar la gesta de l'agutzil i oblidar l'ofensa del pas del tren Renard pel poble.


Dissabte, 4 d'abril de 1908

Llicència poètica.Sembla la Festa Major. Tot el poble està de potes enlaire per tal de rebre aquesta espècie d'eruga mecànica que ─diuen─ és com un carrilet amb rodes per anar per la carretera.

─M'han dit que aquest trasto pot anar a més de deu quilòmetres per hora ─li comenta l'alcalde al secretari mentre esperen que acabin de muntar la tarima al Ramal. I quina tarima, veuràs: tres carros ─dos de costat i un de travé…

Alpens, 1931 - Francesc Macià i la ratificació de l'Estatut de Catalunya

Imatge
Barcelona, 14 de juliol de 1931
Francesc Maciài Llussà s'adreça, per carta, als regidors dels Ajuntaments de Catalunya per demanar-los la ratificació de l'Estatut de Catalunya.
Vegem la carta enviada al Sr. Josep Cruells Pujals (Alpens, 1899 - 1978), regidor de l'Ajuntament d'Alpens (1931 - 1934). Carta que la família Cruells d’Alpens ha volgut compartir amb tots nosaltres. Gràcies.

Han passat 3 mesos des de la proclamació de la República Catalana (14 d'abril de 1931) i l'Espanyola, com a conseqüència de l'èxit aclaparador d'Esquerra Republicana i altres republicans (70,5 % de regidors) en les eleccions municipals del dia 12 d'abril, talment, plantejades com un plebiscit a la monarquia d'Alfons ⅫⅠ. El 20 de juny de 1931 es deixa enllestit l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, conegut com l'Estatut de Núria.

"El 26 de juliol el text de Núria va ser aprovat per 1.063 municipis catalans (98%); i el 2 d’agost de 1931, el poble c…

Alpens, 1906 - 'La Escena Catalana', el teatre i la fira de novembre

Imatge
Sí, és clar: ha plogut molt des de llavors, em diràs. Jo també m'ho dic sovint. Però saps una cosa? No puc evitar pensar que, situats a finals del s. XIX, principis del XX, tot plegat, ens mostra una fotografia d'esplendor cultural i econòmic, prou potent, no et sembla?

La Escena Catalana, any I núm. 4 - Barcelona, 27 d'octubre de 1906 (pàg. 4)
ALPENS. — "Se ha restaurat el Teatre d'aquest poble, quinas obras produheixen molt bon efecte. Per la fira del dia 6 del mes vinent, hi haurá concurs de remaders, quins serán obsequiats ab una funció dramática, representantse El puñal del Godo. —Senyors aficionats (ens renyen): ¿volen dir que no hi cauria be una obreta de casa en tal dia?".

↪ Vegem el setmanari [pàg. 4 - PDF, 4,37 MB]

La Escena Catalana, any I núm. 5 - Barcelona, 3 de novembre de 1906 (pàg. 5)

ALPENS. — "Com diguerem en el número passat, ab motiu de la fira 's donará una funció el dia 5, haventhi afegit al programa anunciat, la pessa Cómichs en…

Alpens, portada de la revista 'Catalunya Artística' (30-3-1905)

Imatge
CORRENT PER CATALUNYA ~ ALPENS"Poblet rónech situat en el límit del Llussanés, célebre per haberhi mort el brigadier Cabrinety y haberhi nascut el sabi astrónom català Fra Agustí Canyelles." Una obra útil per Catalunya. "Ab motiu d’haber publicat l’infatigable excursionista y brillant escriptor en César August Torras sa obra Guía del Pirineu Català importantíssima per la nostra volguda Patria Catalana,
se’ns ocorregué estampar en aquestas columnas el retrat de tan notable excursionista; mes, en la impossibilitat de lograrho, ja que’l senyor Torras ha sigut y continua essent refractari á las exhibicions fotográficas, ens tinguérem de valdrer del eminent folk-lorista nostre estimat amich en Rosendo Serra y Pagés pera que’l retratés á la ploma, com aixís ho fa en l’hermós article que segueix:En César August Torras - Es el més ferm puntal del excursionismes català"...
↪ Segueix aquest enllaç per llegir l'article complet i la revista [PDF, 16.59 MB]

Font de la revista…

El castell de Freixenet i la Petja del Moro

Imatge
FREIXENET: més de nou-cents anys!
A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d'aquells indrets. Envoltat per un fossat —ara ple de bardissam— que recorda els fossats de les antigues fortaleses, s'endevina, majestuós, si hom sap que, des de fa més de nou-cents anys, abriga les ruïnes de la casa forta Freixenet. Sí, la casa forta, domus, castell de Freixenet.
Era una domus fortificada que encara conserva l'estructura de la planta i el fossat circular.

És coneguda des de l'any 1095, quan els esposos Ermengol Miró i Ermesenda, i el seu fill Bernat Ermengol, van donar al monestir de Ripoll l'honor i fortalesa de Freixenet, que ells mateixos havien manat construir. El 1109, Guillem Bernat de Duocastella va encomanar la castlania de Duocastella a Bernat Ermengol de Freixenet, i per als senyors d’aquest casal van ser castlans de Sora i Orís, llinatge que es va …