Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta gent

El Ferrer d’Alpens, film de J. Sesé (1968) – Fira del Jovent, Trobada de Forjadors

Imatge
A les portes d’una nova edició de la Fira del Jovent d’Alpens, fira que enguany acull la XII Trobada Internacional de Forjadors, poder compartir aquest vídeo amb vosaltres és tot un honor.
La cinta porta per títol: Fragments d'una pel·lícula filmada en Súper-8 per Jaume Sesé els anys 1967-1968  a Alpens. Ferrer d'Alpens. Una pel·lícula (ara en VHS) que l’Ajuntament d’Alpens m’ha deixat per tal de digitalitzar-la i compartir-la en aquest blog. Gràcies.

Pel·lícula sobre Joan Prat i Roca, (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens.
Guió, direcció i muntatge: Jaume Sesé Rovira (1924 - 2008).

Narrada pel propi Sesé i amb els germans Ventura i Joan Prat de protagonistes, aquesta pel·lícula ens presenta l’ofici de ferrador (amb Ventura Prat) i el de forjador (amb Joan Prat). Oficis que, sovint, s’aplegaven en un de sol: el ferrer!
"A tots ens agrada anar ben calçats —narra Sesé—, dóna una gran sensació de confort. Els matxos també ho necessiten. Veurem el Ventura, fent de saba…

Delgadina 'Tres filles tenia un rei', cantada per Josepa Plans (Alpens, 1927-2010)

Imatge
En commemoració dels 30 anys de la fundació del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, el Patronat d'Estudis Osonencs publica un monogràfic titulat El Folklore d'Osona.

En l'article de Jaume Ayats, que ens parla de les cançons i la construcció de la memòria, hi trobem la balada: Delgadina "Tres filles tenia un rei"., cantada per Josepa Plans i Saiós el 26 de juliol de 1989 a Alpens, el 24 de juliol de 1983 i el 26 de juliol de 1990, i enregistrada pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona al CD Cançons i tonades tradicionals de la comarca d’OsonaLlegeix l'article complet.
"Una de les més conegudes, i que gairebé sempre ens ha estat cantada per dones que l’havien apresa només de dones, és aquesta cançó de la filla petita del rei, que molt probablement té l’origen en el romance castellà 'Delgadina'.



La Josepa Plans la denominava 'la Deldarita', i la va aprendre de la seva mare. Tot cosint, la cantaven en el grup de dones i noies d’Alpens qu…

'Un Foraster a Alpenscity', de Jaume Sesé Rovira (1924 - 2008)

Imatge
Molts de vosaltres tindreu present aquell home de bona galta i bona jeia que, a finals del segle passat, projectava diapositives i pel·lícules per Festa Major.
Uns quants menys el recordareu fotografiant o filmant, unes activitats que van absorbir-lo a partir dels anys 60. Haguéssiu vist la mà d'hores que passava al seu canterano endreçant imatges, muntant-les artesanalment i classificant-les pacientment.

Ho feia perquè deia que, amb el temps, tot allò guanyaria valor. I era veritat. Gràcies a ell, hem tingut l'oportunitat de veure pinzellades del poble mig segle enrere, els seus personatges irrepetibles, els llocs tal i com eren abans, els oficis que ja no fa ningú. D'aquí que aprofités unes quantes festes majors per mostrar aquestes estampes documentals al públic que més podia valorar-les, la gent d'aquí. I la sala del Casino solia oferir molt bon aspecte.
Ho presentava amb abundant doll de paraules, però val a dir que també practicava allò que ara se'n diu la int…

Joana Matia Borau (1908 - 1991), la primera alcaldessa d’Alpens (1936)

Imatge
(article actualitzat el 16.10.2013)
Una dona del PSUC, empresonada pel règim franquista durant 10 anys pel sol fet d'haver estat quatre mesos alcaldessa d'Alpens, del juliol a l'octubre de 1936. La primera alcaldessa del poble.
El seu delicte? Ser mestra d'escola, d'esquerres, i haver cregut en la República. Imperdonable, per a la dictadura franquista! Una dictadura que va perseguir, empresonar i fins i tot executar a qualsevol que no fos addicte al (seu) règim.
Tres anys de guerra civil i trenta-set de dictadura que cal tenir ben presents quan vegem rebrotar nous/vells moviments de caire feixista. Sovint, els reconeixereu per la seva violència i actituds insolents.
L'eina propagandista de l'època: el NO-DO (4-1-1943), el noticiari oficial del règim franquista.


Memòria de la presó de dones de les Corts (Barcelona, 1939-1955)
Barcelona any zero: el llibre d'entrades de 1939

"De la 'alcaldesa' —sense més explicació— anomenada Joana Matia Bor…

La cobla infantil d’Alpens, inicis del segle passat

Imatge
Catorze joves músics d’Alpens que van actuar als inicis del segle passat (dedueixo que entre els anys 1901 i 1905), sota la batuta d'Andrés Andreu, llavors mestre del poble. Ja érem així d'eixerits.

Publica La Vanguardia del 3 de juny de 1901, a Notícias de Cataluña: "El domingo y lunes próximo pasados tuvimos el gusto de admirar en esta villa la copla infantil de Alpens, que tan acertadamente dirige el ilustrado maestro de aquel pueblo don Andrés Andreu.
Llamaban la atención por su corta edad y por el ajuste y precisión con que ejecutaron varias piezas de su repertorio. En todos los actos que tomaron parte mostraron su habilidad è inteligencia en el arte, siendo muy aplaudidos. Es de advertir que los tiernos músicos (los hay de nueve años) hace poco tiempo que se dedican al divino arte. Nuestra felicitación al señor Andreu por sus constantes desvelos en organizar una copla que llama tan justamente la atención."

Jaume Sala Sivillà ─en el llibre OSONA, RIPOLLÈS I BERG…

El safareig públic d'Alpens. Fer bugada, sabó i lleixiu, amb 4 rals i molta empenta

Imatge
De com recorden el safareig d'Alpens unes dones molt arriades, del poble:
Per la guerra, sobretot, quan hi havia grasses que s'havien de llençar: res de llançar! A aprofitar-ho per a fer sabó. El pare havia fet una caixeta amb unes partions, i allavores, allò, ja quedava de la mida del sabó... ja el fèiem a la mida de la pastilla.


—I l'oli?
—No ho sé, però nosaltres, com que no en teníem pas d'oli... Sagí ranci, sí, i un bon pilot de greixos que ja guardàvem de matar el porc; un perol amb aigua calenta, sosa càustica, morca i a remenar!"

Tothom havia de fer bugada. I, saps què és fer bugada? ─Em pregunta.
—Primer, aquella roba, els llençols... Anàvem al safareig i li passàvem alguna ensabonada, per les taques. I allavors, doncs, quan tornàvem a casa, posàvem tota la roba blanca en un bugader.
Un perol gros, gros... Una bèstia de bugader, fins aquí dalt —diu, tot senyalant amunt—. Agafàvem un drap de tela i es posava a sobre el bugader, i ... s'hi posava cendra…

Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)

Imatge
Poques vegades me n'he trobat una de més curiosa i anecdòtica, si tu vols.
Tot ha començat per un daixonses de "tractat", detallat curosament, que parla (com no) d'Alpens. En llegir-lo, hom no pot menys que dibuixar un somriure gros, gros.
Mira: com una fàbrica de furgonetes, a l'engròs, vaig pensar.

El nostre protagonista, de temperament viu i sofert, té un generós morro blanc argentat, uns grans ulls de mirada serena (també voltats de blanc) i unes orelles tibants que fan patxoca. És un bon jan i amb poca cosa viu. Alguns el recordareu sempre anant a peu i carregat... Altres, els més joves, a cavall, i reconegut arreu.

Més de deu anys (1944 - 1956) dedicats a la "Mejora del ganado asnal garañonero de raza catalana". 


"El Servicio de Ganadería de la Diputación de Barcelona [...] creyó oportuno actuar [...] emprendiendo una campaña de fomento y mejora del garañón catalán. Se formó un pequeño grupo asnal con una docena de burras magníficas y dos ga…

Les quintes de Prim (1870) i adéu jovent

Imatge
La tremolosa llum d'una poruga espelma es dibuixa, impertinent, en els vidriosos ulls del Joan. Llàgrimes contingudes, tant se val!
Té por, molta por. No ha sortit mai del poble.
Cagondés, què faré? Vatua!
Sense cap pressa, s'afanya en tancar la maleta que el mestre li ha deixat. Comença a clarejar.
"Sóc home mort", pensa, mentre es corda les espardenyes noves. Esporuguit com mai, es disposa ─ara sí─ a marxar. Demà passat, s'incorporarà a la nova quinta de quaranta mil homes, decretada per Prim.
L'ofici d'espardenyer no dóna per pagar els 6.000 rals que costa la redempció. De res li han servit, tampoc, les revoltes i crits de "¡A baix les quintes!" de fa quatre mesos a Barcelona.

La petita del campanar canta tres quarts de set, mentre des de la Roca de la Lluna contempla amb ulls plorosos el seu poble.
"Collons! ¿A on vaig, aquí tot sol? Au va, no siguis ganàpia, Joan!" S'esperona, tot reprenent el camí... A Vic, l'esperen l…

D'Alpens a l'Havana i espavila't com puguis, si tornes! (1875-1950)

Imatge
La meva tria dels documents que la família Plans-Rafael m'ha deixat per a compartir-los en aquest blog. La família de cal Jolis, que des dels anys 1880 regenta l'actual forn de pa del poble. Gràcies.
D'Alpens a la guerra de Cuba, i "La Licencia absoluta, por haber permanecido 12 años en el servicio militar» (1894-1905)".

La guerra d'independència de Cuba (1895 - 1898), la guerra civil espanyola (1936 - 19399, la dictadura franquista (1939- 1975), l'església d'aquells dies... tan llunyans i tan a prop, tanmateix. Poca cosa cal afegir-hi, els documents parlen per si mateixos. Ja em diràs!
JOSEP PLANS CASALS. "El dia 8 Dbre de 1894 ingresó en Caja ... quedando obligado á servir por el tiempo de 12 años". Tenia 19 anys.

"El 20 de Noviembre salió con su batallon por ferro-carril con direccion á Santader adonde llegó el 22, embarcando en éste dia á bordo del vapor "Montevideo" y desembarcando en la Habana el 7 de Diciembre (.) salió …

Baltasar Samper i família

Imatge
Era el 23 d'agost de l'any 1934 quan Miquel Ferrà i Juan, des de Son Roca (Palma de Mallorca), escrivia a la seva amiga, la poetessa Maria Antònia Salvà i Ripoll: "Ja som per aquí fa cinc o sis dies. Abans de venir vaig esser a Alpens (entre Ripoll i Berga) a passar-ne dos amb en Baltasar Samper i sa família, que s'hi reposen.
Com t'hauria agradat! Un poblet rònec de muntanya catalana —d'un primitivisme que aquí no coneixem— a 900 metres: teulades, parets i cases renegrides: prats, vaques, clapes de bosc de pins d'un verd blavís; masíes velles i rònegues amb un bassal amb ànecs, i a l'horitzó, les muntanyes del Bergadà: els Rasos de Peguera, La Serra d'En Sija, el Cadí i el Pedra-forca, que té, més afuada, la silueta mateixa del nostre Puig Major vist de la banda de Lluch."  Google Llibres.

No dubto que la cosa no estava per tirar coets, però, home... vol dir? Alpens tenia 529 habitants, encara no feia sis anys que havíem inaugurat el Casino, …