Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta indrets

Alpens a vista de dron, de la mà de Lluc Plans

Imatge
Només de començar, en escoltar el "Ho Hey" de The Lumineers de fons, el viatge ja s'endevina encisador.
Començarem amb una vista de 360º des de dalt la Serra i una panoràmica del poble per presentar el vídeo: Alpens a vista de dron, el titula,Lluc Plans, el seu jove autor.
Que què hi veurem? Com diu el seu autor, hi veurem les "imatges mai vistes dels voltants del poble d'Alpens".


Primer volarem fins a Sant Pau del Colomer (0:29) i resseguint les contrades del sud del terme, visitarem la masia de la Vall (0:56). Una gran masia (s. XVII-XIX) orientada al sud, que presenta una gran porta d'accés amb una llinda de pedra treballada amb la inscripció de JUAN + VALL - 1876.

Seguim cap al nord-oest, just a dalt de tot del límit del terme, per visitar Sant Pere de Serrallonga (1:14), per tornar cap a Alpens (1:41) i sense perdre temps, volarem fins a Santa Margarida (al nord-est), la terra dels Saguàrdia (s. XII i XIV) (1:49). Mentre baixem, aprofitarem per vi…

Panoràmica d'Alpens - Indrets

Imatge
De Josep Martínez Castro —moltes gràcies!—, una vista panoràmica, d'avui al migdia, en la qual podem observar la immensitat de les muntanyes que envolten el poble d'Alpens, pintades per l'arc de Sant Martí.

De la mà de Joan Iborra, bon coneixedor i amant de la muntanya —moltes gràcies!—, la mateixa foto, amb el noms d'alguns dels indrets que hi podem contemplar:
I com que segur que t'han vingut ganes de trescar per aquestes muntanyes, et deixo algunes propostes d'indrets que podries visitar. Bon camí.

L'església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951)


Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri". Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982... ↪ LLEGIR MÉS

La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074)


Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret, del que en …

De vacances per Alpens? Alguns dels indrets que pots visitar

Imatge
L'església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951).

Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri". Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982... ↪ LLEGIR MÉS

La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074).

Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret, del que en tenim la primera ressenya pels volts del 1074, quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades de Sancta Maria de Pintos... ↪ LLEGIR MÉS

El castell de Freixenet (1095) ─ La Petja del Moro.

A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d'aquells indrets. Envoltat per un fossat que recorda els fossats de les antigues fortaleses... ↪ LLEGIR MÉS


La capella de Sant Roc
(1920),

Aquest dissabte, 15 de juny, tornen les ovelles a la pleta de Torrats d'Alpens

Imatge
Enguany, com l'any passat, ens tornen a visitar els ramats d'ovelles, seguint elcamí ramader del Lluçanès al Ripollès. Una iniciativa del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), organitzadors de l'esdeveniment.

Sortiran d'Alpens cap a les deu, quarts d'onze del matí de dissabte, passant per La Pleta de Torrats, de camí cap a coll del Soler, el pla de Capdevila (a les Llosses), la collada del forn, i a dormir al Pujol de Llentes. On hi ha previst un recital de cançons de pastor a càrrec del músic tradicional Amadeu Rosell.


El diumenge es farà el trajecte entre Pujol de Llentes i el pla de la Pera, a Montgrony, passant pel colls de Faig General, Palomera, Arç, Merolla i pla de l'Espluga.


Informació que ens ha fet arribar el Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès:
Notes de Premsa - Inscripcions  Programa - Recorregut
Més informació al blog de l'esdeveniment:
Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2012/2013
15-6-2013 | Imatges del pas del ramat pe…

La masia del Colomer d'Alpens i la capella romànica de Sant Pau (1074)

Imatge
El Colomer d'Alpens, aquests dies vestit de groc i verd, convida a esplaiar-s'hi amb tranquil·litat, sense presses... No desmereix cap de les expectatives de qualsevol amant de la natura. Fa goig!
Feia dies que tenia ganes d'anar-hi a vaguejar una estona, i ha valgut la pena.

"La masia del Colomer té uns orígens medievals que es remunten al segle XII, essent mencionada l'any 1190. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys." (Descriu la Diputació de Barcelona, en parlar del nostre patrimoni cultural)


Si decideixes arribar-t'hi, també hi trobaràs la capella de Sant Pau del Colomer.
A dos quilometres i mig d'Alpens, prop del Colomer, et trobaràs la capella de Sant Pau. Capella romànica que va néixer amb el nom de Sant Pa…

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina, i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir la Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga, per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.

L'enginyer de camins Melcior de Palau —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en elseu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas(1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera:

"Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando …