Jacint Verdaguer parla d'Alpens

Es busca un arbre amb una creu, en saps res?
Resulta que Jacint Verdaguer, el 1901 (un any abans de morir), va publicar un llibre de poemes anomenat Ayres del Montseny, i el que són les coses: en la pàgina 128, parlant de la Creu del Montseny i d'altres trobades arreu de les contrades d'ací, hi diu:
"Aprop d'Alpens hi há una Creu en un arbre, d'ahon, al caure un llenyatayre, havía quedat mort."

Per si et pot interessar: de Joaquim Molas "Verdaguer: un poeta en crisi. Notes per a una primera lectura dels Aires del Montseny" [PDF, 521 kB].

Comentaris

  1. Anònim19/6/12 16:58

    Bones, sóc el Barni !! jo conec un lloc a prop d'Alpens on hi ha una creu de ferro en un arbre. Una pista ? està més a prop de Santa Eulàlia que d'Alpens !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach19/6/12 17:31

      Gràcies Barni,
      A veure si ens esbrines el motiu d'aquesta creu.
      Per si podríem situar-la com la creu de que ens parla Mossèn Cinto.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatge
Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya. Castell de Miravet, 7 de desembre de l’any 1308 , fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any. Ramon de Saguàrdia  té molt clar  que en qualsevol moment la soldadesca del rei assaltarà la capella en la qual s’ha fet fort, i el faran presoner. L'espera un destí incert, ho sap. Sap que el rei (tot i la coneixença que tenen) no li perdonarà mai la resistència que ha oposat. Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al Temple, mitja vida. Ha fet tot el que calia per a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2023)

Imatge
Què en sabem de la història del Dimarts de Carnestoltes d'Alpens? Escriu Amades en la  Guia de festes tradicionals de Catalunya .   (Aedos,  1958 , pàg. 29), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, berenar."
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Fons de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

Imatge
Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català:  Josep Ferrater Mora (1912-1991 ), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet. Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀