Tot recordant Rusiñol... 'L'Alegria que passa' i Alpens

Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.


Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d'aquella «Alegria que passa», que té la melancolia d'un cartell d'un Steinlen i el «charme» d'un cartell de Grasset."   ↪ Vegem la publicació [PDF, 988 kB]

En el capítol sobre "El primer viatge" en carro per Catalunya de Rusiñol, que va escriure Carles Capdevila a la 2a edició dels Quaderns Blaus, podem llegir:

"Aquest viatge famós fou la volta a Catalunya en carro. Amb aquella gesta ell i En Casas bateren un record que difícilment ningú no superarà. L'evocació d'aquest primer viatge il·luminà la cara del pintor; ell mateix confessa que després dels anys a Paris, aquest excursió és el record més grat de la seva vida d'artista."
"I així —conclou Capdevila—, entre bromes i veres recorregueren tots els indrets de Catalunya, recollint la poesia abandonada per les places amb porxos, els carrerons i les esglésietes arraulides en els recons dels pobles; respirant el baf de bot i de garrofa dels hostals de taules llargues amb mosques i porró blau i de les fondes d'estil isabelí, anotant tot un mostruari de sensacions i adquirint ferros vells i altres petites joies que es migraven en les parets balbes de les cases velles o en la quietud de les golfes.
    L'Alegria que passa nasqué d'aquest viatge. A Alpens es trobaren amb una roulotte de saltimbanquis amb els quals es varen fer molt amics. El tracte amb aquella bona gent que anaven carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles, tot deixant darrera d'ells una alegria efímera i melangiosa, li suggerí la idea de la seva obra més poètica i més humana; la més patètica, la més aguda d'observació i de sentit, la més directa de totes les que escrit, digna parella de L'auca del senyor Esteve.
"A Sitges, escriu L'alegria que passa, però no amb el propòsit de que fos representada. No obstant, després de publicada amb la música que En Morera havia escrit com a il·lustracions líriques del text, En Gual la va estrenar en la segona de les sessions del «Teatre Intim» al desaparegut Teatre Líric, l'any 1898. L'estrena fou una revelació i un èxit. El públic selecte que assistia a aquelles memorables sessions, aclamà al nou autor que començava amb una obra tan ponderada escènicament, tan plena d'observació i d'una emoció tan directa. Quan l'obra es donà al Tívoli, en la inauguració de la temporada de líric català que començà el 8 de gener de 1904, fou l'èxit de la temporada. No deixà de representar-se ni un sol dia. Des d'aquell moment, En Rusiñol compartí la popularitat amb els astre del nostre teatre." Conclou Carles Capdevila, l'autor d'aquest escrit,

Quaderns Blaus, col·lecció dirigida per Màrius Aguilar i Carles Soldevila. La Nostra Gent, Santiago Rusiñol.
 Autor: Carles Capdevila - Llibreria Catalònia, Barcelona, 1925. 

↪ Vegem la publicació [Pàg. 11-13-25  PDF, 20,2 MB]   Font: La Resistència, publicació independent


 L'alegria que passa (9a ed.). Barcelona: L'Avenç, 1905    [PDF, 2,3 MB]


L'OBRA. Aproximacions
Si vols aprofundir en la vida i obra de Rusiñol i L'alegria que passa, et recomano el llibre de Margarida Casacuberta titulat Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.
El pots trobar, en versió limitada, seguint aquest enllaç de Google Llibres.

També pots fer una ullada a aquesta Guia de lectura de l'XTEC, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (requereix Adobe Flash Player).

CANÇONS. Mostra
Descriu l'escena Rusiñol: "La Zaira [la ballarina o cantant bohèmia, símbol de la poesia que passa], arreconada en el carro, no ha deixat de mirar al fill de l'Alcalde, que es en el rotllo, una mica separat; aquest igualment ha mirat an ella, i en Cop-de-puny a tots dos. La Zaira s'avança i canta."

De terres enllà
portem la tristesa,
la portem pel món
per deixar-la enrera.
Pertot a on passem,
passem ben de pressa,
per no encomanà'ns
el mal de la terra.

El mal de l’amor
el mal que s’arrela
i deixa en el cor
enyorança eterna.
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.
Com flors esmortuïdes
creixem en la serra
i anem desfullant-nos
en la carretera.

Les fulles que ens cauen
són cançons bohèmies
que sembren poesia
i la prosa enterren.

De l’arbre del món
som les fulles seques,
regades de llàgrimes
i rodolant sempre.
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure."

La cançó de la nyonya. La canten els ferrers a mitja obra i just abans de caure el teló.

"Al dolç compàs del bressol de la manxa,
anem cantant per no caure ensopits,
anem cantant per distreure la mandra,
anem cantant per no caure adormits.

Pim, pam, pim, pam!
Piquem, germans!
Del treball, en ve el descans.

Quan fa un bon sol, i que bona n'és l'ombra!
Quan fa un bon fred, i que tou que és el llit!
Diu que el treball redimeix an a l'home.
Treballem, doncs, per deixà'l redimit.

Pim, pam...

Cantem, companys, la cançó de la nyonya,
pensant en l'hora del dolç no fer res,
pensant en l'hora d'aquella dormida,
del son etern, a la pau dels xiprers.

Pim, pam, pim, pam!
Piquem, germans!
Del treball, en ve el descans."

LA MÚSICA. Enric Morera i Viura (1865-1942) va posar música a aquesta obra de Rusiñol.
Vegem la revisió musical d'Esteve Molero.


"Resum de l'actuació de L'alegria que passa, versió de teatre concertant, el dia 1 de maig de 2019 a Sitges.
Itziar Espinar (veu), Héctor Valls (piano) i Esteve Molero (fiscorn)."

Trobaràs més informació, partitures incloses, al portal de l'autor.



I no vull acabar, no m'ho perdonaria mai, sense parlar del gran amic de Rusiñol, en Ramon Casas i Carbó (1866-1932). Aquell gran pintor, dibuixant i cartellista que l'acompanyarà en l'aventura del viatge en carro per Catalunya que hem esmentat i, com qui diu, durant tota la vida. Vegeu aquest documental, no us decebrà.



Heus aquí el document que ens confirma la visita de Santiago Rusiñol a Alpens. 
Es tracta d'un reportatge publicat a La Vanguardia el 14 de juliol de 1889, signat pel mateix Rusiñol, a Alpens, el dia 9 de Juliol del 1889
Sota el títol "Por Cataluña: Desde mi carro", ens descriu el seu pas per Alpens, quan feia exactament 16 anys dels fets de la Batalla d'Alpens i la mort de Cabrinetty. 

Font: hemeroteca de La Vanguardia.


No et perdis l'obra completa de Santiago Rusiñol. Recopilació, edició, estudi i publicació. Hi trobaràs, digitalitzades en PDF, moltes de les seves obres en prosa, de viatges, conferències, discursos, novel·les, traduccions i teatre. Tot un regal de l'lnstitut d'Estudis Catalans. Gràcies.


Comentaris

  1. Respostes
    1. Gràcies a tu per la teva visita, Joan.
      Content que t'hagi agradat.
      Bon camí,

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Alpens, la Guerra Gran i la Guerra del Francès. Les memòries d'Isidre Serrat

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Torna el Nadal. Bones festes, gent d'Alpens

Amb els meus millors desitjos per aquestes festes de Nadal i Any Nou

L'escriptor i periodista Josep Pla (1897-1981), de visita per Alpens

El cafè teatre Casino d'Alpens i La Torre

Ignace Wils i el Batalló dels Zuaus, la Batalla d'Alpens (9-7-1873) i la masia de la Vall