Josep Puigcercós i Payrot (Alpens, 1772 - Barcelona, 1821)

Josep de la Consolació Puigcercós Payrot (1772 - 1821) va néixer a Alpens, el 22 d'octubre de l'any 1772. Era fill de Joan Puigcercós i de Magdalena Payrot. Contemporani de mossèn Isidre Serrat (Alpens, 1751 – 1822), de l'impressor Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842) i de l'astrònom fra Agustí Canellas (Alpens, 1765 - Alella, 1818); Josep Puigcercós (batejat amb el noms de Sagismundum, Josephum i  Franciscum), esdevindrà el més jove de la colla dels personatges il·lustres coneguts, nascuts a Alpens en el tercer quart del s. ⅩⅧ. Tots quatre van patir els embats de la Guerra Gran (1793-1795) i de la Guerra del Francès (1808-1814).

Context

Segons certifica el rector a requeriment del bisbe, el desembre de l'any 1768, Alpens té 953 habitants (121 de fins a 7 anys, 125 d'entre 7 i 16 anys, 127 de fins a 25 anys, 239 d'entre 25 i 40 anys, 149 de fins a 50 anys, 192 de més grans de 50 i 5 clergues). 10 anys més tard superaríem el màxim històric de 1.000 habitants.

Pel que fa a l’agricultura, no estacàvem pas els gossos amb llonganisses. Potser per això ens vam decantar per la indústria de teixits de llana, molt pròspera i important, també, arreu del Lluçanès... I pel contraban: una “eina” molt lucrativa que ens aportava riquesa... i una vida, sovint, ben "alegre".

Vegem com el bisbe insta al rector d’Alpens, l’any 1778, a donar "a la sublime Superioridad individuales noticias de las causas de tanto contravando, de los enormes excesos de obscenidad, y otras ruindades" i què li respon el pobre rector, no t'ho perdis: "aun me cuento reciente en este pueblo para saber el intrincado de sus cosas por la poca comunicacion que observo entre seglares [...] estando siempre azufrenado del escandaloso despotismo de los contravandistas, y que de parte de mucho tiempo apenas faltan unos, o otros, a mas de los transitantes causando un continuo escandalo en mi pueblo, que temo que a todo trote se me perderá; lo que no puede remediarse, si la Superioridad no discurre nuevas idees, y que salgan mejor que asta aora."
FontAlpens, una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, de J. Albert Planes. (pàgs. 69 i 75-76). AEV. Alpens. N/1. Correspondència (1689 -1893)

Provincia Gotholoniae Ordinis C
armelitarum. 1739?
Josep Puigcercós Payrot
(1772)

Alpens, cens 1768


Font del mapa: BNE - Bibliloteca Digital Hispànica.  TítolProvinciarum et Conventuum Fratrum, ac Monialium Discalceatorum Ordinis B. Virginis Mariae de Monte Carmelo Congregationis Hispaniae Corographica Topographica, et Chronologica Descriptio.  Autor: Franceschini, Domenico Mariano (fl. 1700-1730). Llicència CC-BY-NC-SA 
Pàg. 11 [Consulta: 7 agost 2018]


Vida

Josep de la Consolació Puigcercós va vestir l'hàbit a l'edat de 16 anys (Barcelona, 30-10-1788) amb dispensa d'edat i va professar, pocs mesos després, al convent de Sant Josep de Barcelona (1) el 31 d'agost de 1789, quan encara no havia complert els 17 anys.
(1) Al juliol de 1835 aquest convent fou cremat i posteriorment enderrocat. En el solar s’hi començaren a instal·lar parades de mercat, que foren el precedent de l’actual Mercat de la Boqueria.
En els anys de la francesada [La Guerra del Francès (1808-1814)] fou prior del convent de Vilanova i la Geltrú.

Escriu Gaspar Feliu i Montfort en el llibre La clerecia catalana durant el trienni liberal (pàg. 93): "Les eleccions de superiors foren retardades i molts cops falsejades; quan no pogueren més, els convents acudiren a l'expedient d'elegir el superior anterior: a Barcelona només dos convents canvien de superior; una acusació del carmelità descalç fra Josep de la Consolació, que demanà que fossin anul·lades les eleccions al seu convent per ensibornament, fou negada per la resta de la comunitat." Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1972.

Josep de la Consolació va morir el 4 d'octubre de 1821 a Barcelona, a punt de complir 49 anys, durant l’epidèmia de febre groga de 1821, que va afectar altres membres de la comunitat de Barcelona.

Obra

Quanto ocurrió en este nuestro convento de PP. Carmelitas Descalzos de Villanueva i la Geltrú durante los siete años de la guerra o revolución del Reyno.
Burgos, Archivo Silveriano, ms. 57/4. 4 f. s. n. Narració dels fets esdevinguts entre 1808-1814
Nota: pendent de les consultes fetes a les fonts d'aquest document, més endavant, espero poder publicar una còpia de l'original o les referències que s'escaiguin.
Si vols aprofundir en la història de Vilanova i la Geltrú en la Guerra del Francès (1808 - 1814), et recomano aquest llibre d'Oriol Pi de Cabanyes. Col·lecció: Episodis de la història. Barcelona: Dalmau, cop. 1971. El pots trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.


Font original d'aquesta publicació: MCEM- Base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM). Diccionari biogràfic d'autors carmelites descalços de la província de Sant Josep, Mercè Gras Casanovas (ACDCB) - Desembre 2013  [Consulta: 7 agost 2018]




Annex   

De Cayetano Barraquer y RoviraltaLos Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX 
Tom I. Llibre I. Capítol XVIII - Article primer [pàg. 2]

"Día 12 de julio del mismo año (1808), entre las 3 y 4 de la tarde vinieron como unos ciento soldados franceses a registrar el Convento, la Iglesia, sepulturas, etc.; y pocos días antes ya habían venido con el mismo intento y a la misma hora; pero entonces no tenían orden; pero sí que la tenían de ir a los Trinitarios Descalzos, y se marcharon a registrar dicho convento."

Article quart [pàg. 10-11]

"Vino a mis manos en un archivo, donde lo examiné, el Llibre per los comptes del Convent de Vilanova de Carmelitas descalsos, y en él hallé que la última cuenta de antes de la guerra es de 8 de abril de 1808; que la siguiente dice: 'Gasto desde 8 de abril de 1808'; que ésta tiene pocos renglones; y que la que inmediatamente sigue escribe 'Desde 29 de juliol de 1814'. (1)
De consiguiente resulta que, salvos los cortísimos renglones de gastos puestos en el 'Gasto desde 8 de abril de 1808', desde esta fecha hasta julio de 1814 no se llevaron cuentas en el convento, o se llevaron aparte. ¿Qué significa esto? ¿Que la comunidad huyó? ¿Qué significa? Lo ignoro.

Esto tenía yo escrito cuando ha venido a mis manos un precioso artículo de la Revista moderna de los Carmelitas descalzos, en el que leo:
    'Al principio de la invasión, cuando los franceses recorrían nuestra patria y se apoderaban de las mejores plazas so capa de amigos y aliados, se les cedió esta casa para hospital con las condiciones de dejar algún claustro y ciertas oficinas libres para vivienda de los religiosos.
    Esta cesión no la hicieron los carmelitas por su propio impulso, y mucho menos con complacencia, sino a petición del ayuntamiento, a quien la comunidad era deudora de singulares beneficios.
    Desde esta fecha el convento de Villanueva sirvió siempre de hospital, primero para los enemigos, después para nuestros oficiales, y alternativamente ya para unos, ya para otros. Los carmelitas vivieron en él cuidando de los enfermos y llevando la administración hasta abril de 1811, en que intimidados por lo que Suchet acababa de hacer en Reus, antes que llegase a Villanueva, abandonaron la casa, y sólo quedaron tres religiosos en traje de seglares, cuidando de ella, y atendiendo a los enfermos que tenían.
    Los franceses pagaron las  buenas obras y mercedes que recibieran en aquella morada saqueándola y robando cuantas riquezas de iglesia tenía.'" (2)
(1)  Archivo de Hacienda de Barcelona.
(2)  P. Fr. Eduardo de Santa Teresa en El Monte Carmelo. Año de ign , págs. 53 y 54.

Font: Barraquer i Roviralta, Gaietà. Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Barcelona: F.J. Altés y Alabart, 1915-1917. Tomo I. Libro I. Capítulo XVIII Carmelitas descalzos. [Consulta: 7 agost 2018]. Font de les fotos: Barraquer i Roviralta, Gaietà. Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIXVegem el capítol disset.


Enllaços d'interès

— MCEM- Base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM). Font inicial d'aquesta publicació.
Carmelitas Descalzos OCD Burgos.
Carmelites descalços de la Província Ibèrica.
— Barraquer i Roviralta, Gaietà. Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. 4. Barcelona: F.J. Altés y Alabart, 1915-1917. [Consulta: 7 agost 2018].
      Tomo I. Libro I. Capítulo I - Los Franceses y los Conventos en general
      Tomo I. Libro I. Capítulo XVIII - Carmelitas descalzos. [Els fets de 1808 a 1814 a Vilanova]
— Castell Interior. Plataforma d'estudi i difusió de la presència del Carmel descalç en la història i la cultura catalanes.

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Andreu Despens i el cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles, segon terç del s. XV

Riu-te del triatló actual. Ja l'havíem inventat, ara fa més de cent anys

D'Alpens a l'Havana i espavila't com puguis, si tornes! (1875-1950)

Commemoració dels 50 anys de l'escola La Forja d'Alpens

Alpens, fent camí cap al Sant Jordi d'enguany

Fira del Jovent d'Alpens - XIV Trobada Internacional de Forjadors

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2016)