Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

"Entre els petits i grans estels que puntegen la bigarrada constel·lació de personatges típics del mite de Sinera, Salvador Espriu inclou el caputxí fra Josep d’Alpens. A ple carrer, a l’empara d'un marc molt realista, l’escriptor cita el seu nom a propòsit de la primera narració d’Ariadna al laberint grotesc que duu per títol 'Tereseta-que-baixava-les-escales'. [...]  ↪ Vegem 'Celebrant l'Any Espriu 2013'

Fra Josep Serrancolí d’Alpens, 'que era a la trona', vestí l’hàbit caputxí quatre anys abans de ser promulgada la llei de desamortització de béns eclesiàstics de Mendizábal.
  Figura entre els caputxins que, liderats per fra Joan-Baptista Pruna d'Arenys de Mar, lluitaren pel restabliment de la vida conventual, interrompuda l’any 1835. [...]

Entre d'altres anècdotes que la tradició arenyenca dels més ancians li atribueix, hom conta que s’escandalitzava per les millores introduïdes adés a les dependències de la casa Pruna, convertida en convent, [...] com en el cas tan sonat del canvi de canelobres de fusta per uns altres de metall [...]. Endut pel zel de la pobresa, des de la trona clamava: 'Germans, mireu que han fet els frares; han transformat la casa de fra Francesc en la del senyor Francesc!'."

Font: Joan Botam i Casals, a Memòria de Salvador Espriu, del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, (Arenys de Mar, 1988) pàgs. 54 i 55.



"Josep Serrancolí (Alpens, 16 de juny de 1816 - Arenys de Mar, 1905), conegut també com el pare Josep d'Alpens. Sacerdot predicador caputxí, molt popular a Catalunya durant el segle dinovè. El 1835, en produir-se l'exclaustració 1 , va fugir a la Província Caputxina de Savoia, on va seguir els estudis i fou ordenat sacerdot. El 1849, va retornar a Catalunya. Més tard, va treballar intensament per la restauració de les províncies caputxines de l'Estat espanyol. Passà llargues temporades a Arenys.

En l'article 'Les coses del pare Josep d'Alpens' (Vida parroquial, núm. 158, juliol-agost 1957), mossèn Palomer, que diu que el va conèixer quan el frare ratllava la vuitantena, ens en fa el retrat: 'Més aviat baix que alt, la cara xuclada i les barbes ben blanques; l'hàbit groller, no gens atitllat, i sorgit en varis indrets; la testa calba i relluenta, el gest mogut i fins apassionat [...], tot i que era vell i xacrós encara predicava amb aquella veu tonant i amb aquell lèxic que li era característic [...] d'un realisme cru'.

Segons l'articulista, el pare Claret n'era un gran admirador i l'havia lloat de paraula i per escrit. Molt auster, feia bandera de la pobresa, anava sempre a peu i no utilitzava mai cap mitjà de locomoció per desplaçar-se d'un poble a l'altre.
Duia un colossal paraigua vermell, desmuntat i plegat, amb la tela separada de les barnilles, del qual no es desprenia mai.

Va morir als noranta anys, al convent d'Arenys de mar, essent 'lo més antic dels caputxins de França i Espanya, després d'una setantena d'anys de dedicació a la vida religiosa. Eren famosos els acudits humorístics amb què amania els seus sermons i els exabruptes que llançava des de la trona als fidels que, a parer seu, no guardaven el respecte adequat o li cridaven l'atenció per algun motiu. Això validaria la veracitat de l'anècdota de l’abric de pells."

Font: Aproximació històrica al mite de Sinera (pàg. 191) - Autors: Agustí Espriu i Malagelada, amb la col·laboració de Núria Nogueras i Baró i M. Assumpció de Pons i Recolons - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

1. Si vols aprofundir en el que fou "l'exclaustruació de religiosos de l'any 1835", no et perdis aquest article, de Joan Portell i Pujol, sobre "l’exclaustració dels regulars de la ciutat [de Vic] en el marc dels fets revolucionaris de l’estiu de 1835, durant la Primera Guerra Carlina". ↪ Mira l'article [PDF, 807kB]



ANECDOTARI - Capellades, 13 de maig de 1862

Descriu Esteve Busquets en el llibre Història de Capellades2 en parlar de la inauguració de la fundació del Pare Tous:

"Per cert que la pluja es féu més intensa i durà dos o tres dies, amb gran preocupació de les monges perquè la teulada no estava ben feta, i començaren a tenir goteres. Cridat el paleta no volgué anar-hi.
I el Pare Josep Serrancolí, visitador i consiliari, arremangat de braços i amb la sotana enlaire fins mig cos, amb l’ajuda d’un aprenent que havia enviat el paleta, arreglaren les filtracions. [...]

Per acabar [...] explicarem una de les coses més pintoresques que succeïren a les monges en aquells dies [...] que la passaven una mica magre. [...]
Un dia, a l’hora de dinar i justament en l'escaiença de tenir-hi el Pare Josep d’Alpens que havia contribuït molt en la fundació del Pare Tous 3, es presentà tota condolguda la germana cuinera per a dir que no podien dinar, ja que en destapar l’olla de l’escudella per a tirar-hi la cansalada, havia caigut dintre un pellanc de sutge que li donava tal amargor que no es podia menjar.
No tenien res més, per la qual cosa decidiren prendre-ho amb resignació i alegria. I alegrament menjaren aquella 'escudella amb sutge' i diu que no va fer mal a ningú. Això sí, de riallades a cada cop de coll, no en vulgueu més."

2. Esteve Busquets i Molas (Roda de Ter, 1908 - Barcelona, 1991) - Història de Capellades Edició promoguda per un grup de capelladins sota el patronatge de l'Ajuntament de Capellades. 1972 (pàg. 213).
3. Fra Josep d’Alpens, company i amic del nostre beat i un dels primers cronistes de l’Institut, el descriu com un home d'oració i silenci. Catalunya Franciscana. Abril-juliol de 2010 (pàg. 17) [PDF, 0,99 MB].



No voldria acabar sense recuperar el comentari que el Josep de cal Pei d'Alpens, ens va deixar al blog (3-1-2011) parlant de fra. Josep. Gràcies de nou, Pep.
"Encara sobre fra Josep d'Alpens, un mossèn de Girona que havia estat rector d'Arenys de Mar (que és del bisbat de Girona, si no recordo malament) em va explicar una anècdota:
Havent dinat, fra Josep, sortia a passejar per la vila d'Arenys amb un xaiet, sempre pel mateix recorregut.

I quan arribava determinada festa, els caputxins organitzaven una solemne processó anomenada del Diví Anyell.
Al capdavant anava el xaiet tot sol, al darrera els escolans amb la creu i tota la resta de la processó. El xaiet tot sol, seguia el recorregut de cada dia, entrenat per fra Josep d'Alpens, pels mateixos carrers i al mateix pas que havia d'anar la processó i tothom en quedava admirat. Menys els capellans diocesans de la parròquia, amb coneguda rivalitat amb els caputxins, que deien, ves perquè serveixen els frares: per passejar xais pel carrer de la vila.
Per cert que a les joventuts dels caputxins els deien 'els de els santa botifarra' perquè tenien per símbol un braç de Sant Francesc mig doblat.", conclou Josep Iborra.



Amb motiu de la mort de Fra. Josep d'Alpens (6-7-1905), la revista La Hormiga de Oro, en l'edició del dia 12 d'agost de 1905, publicava el següent article:

M. Rdo. P. José Serrancoli de Alpens, Capuchino
EI dia 6 de Julio último entregó su alma á Dios, en el Convento de Capuchinos, el venerable Padre cuyo retrato, que honra hoy nuestra Revista, está sacado de una fotografía hecha ei año pasado por el Padre Eugenio de Barcelona.
Nació en la villa de Alpens el año 1816; estudió primera enseñanza, latinidad, retórica y filosofía, estas en el Seminario de Vich, siendo la admiracion de todos por su vasta erudicion y su profunda piedad, pidiendo inmediatamente ser admitido en el numero de los hijos del Patriarca de Asis, cuyo hábito vistió en el convento de Sarriá-Barcelona, á, los 26 de octubre de 1831, en vigilias de la criminal y sangrienta hecatombe que tanta sangre vertiera en las pacificas soledades de la casa de Dios.

Llegeix la biografia completa seguint aquest enllaç [Pàgs. 3 i 4 - PDF, 1,79 MB] 

Font: Biblioteca Nacional de España (BNE)

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges