Festa Major d'Alpens 1907 - Mudem-nos! L'envelat està enllestit, s'aixeca el teló

"Joves de la primera volada y tendres com els boixos que adornarán los llochs de diversións [...] ab ansias de conservar las tradicionals costúms del poble, acordaren en sessió magna, que lo Programa de festes fos agradable y variat per contentar diferents gustos..." Programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1907.



Llicència poètica. M'agrada, això de ser gran


Quan la calor de l'estiu s'esvaeix, i abans que el fred no escombri la gent dels carrers, els vailets del poble s'afanyen a descarregar els boixos de la carreta per a guarnir l'envelat que —per a molts d'ells— presidirà la seva primera Festa Major, amb pantalons llargs. En acabar, s'allunyen contents, per atansar-se fins a casa, rentar-se i mudar-se.
Les campanes, repiquen com mai! La Festa Major ha començat. Per uns dies escombrarem les penúries i tots ens felicitarem d'estar vius per gaudir els acaronaments.
Les sabates et fan mal, l'americana del teu cosí et fot mes nosa que servei, i la mare... La mare, que no ha parat fins que no t'ha fet treure aquesta pegatera dels genolls. Però tot s'ho val!

—Quin goig que fa la Plaça! Ha quedat maco, l'envelat —penses, mentre et grates les cuixes per sobre dels pantalons, de la picor que et fan.

Corrent, mirant de no ficar-te de potes a dins de cap bassal, et plantes darrera l'església. A punt de començar les "Completas", per sota La Volta s'acosten l'orquestra i els de l'Ajuntament, seguits pels grans. El pare i la mare, de bracet amb la tieta, també hi són. Dins l'església —enramada com mai— amb tots els vells ja asseguts i esperant, es van omplint els bancs reservats. Els de casa s'asseuen al capdavall, mentre els de l'Ajuntament passen, tibats, cap al davant. Els músics es posen a un cantó i els capellans comencen a cantar...

Ara és l'hora! Aprofitant que tots estan distrets i que a la plaça no hi haurà ningú, segueixo els grans de la colla cap a l'envelat. Aquest any ja m'hi volen: porto pantalons llargs! Com piquen, collons!

És fosc, i només han deixat un parell de llums de carbur encesos. Ja ens va bé. Busquem el racó de l'envelat que ens sembla més amagat, deslliguem uns quants boixos i deixem el forat fet, per demà no pagar al ball. Quedem que ens ho gastarem tot en la rifa de la toia. Enfilat dalt del taulat dels músics, m'arromango els pantalons fins als genolls, em poso quatre boixos per barret i recito —cridant— el vers de la Primera Comunió. Tots xiulen, riuen, aplaudeixen! Jo saludo mil i mil vegades, com fan els comediants del Teatre Nou!

—M'agrada, això de ser gran —penso.

Les campanes ens avisen, que ja surten de "Completas". Ens n'anem corrents. Entrem a l'església per la porta del costat i sortim per davant, mentre ens aguantem el riure com podem. No ens ha vist ningú. Aixecant la mà mig d'amagat, saludo els pares i la tieta, i me'n torno —corrent— amb la colla, que ja m'espera.

—M'agrada, això de ser gran! Em dic Pau i porto pantalons llargs!  



Fira Novembre 1906
Festa Major 1921. Estat de comptes
Festa Major 1922




De com han arribat fins aquí aquestes fotografies:
Fa molt de temps (no em facis dir quant) no recordo qui em va deixar els originals (gràcies) i en Ramon Boladeres (1933-1992) de Prats, ens en va fer aquestes fotografies. Retornats els originals, vaig guardar les fotografies una bona temporada i després les vaig deixar al Joan Panicot. Ell les va deixar a l'Ajuntament i altra vegada jo —no fa pas massa— les vaig tornar a trobar, tot remenant pels arxius municipals. Avui, una vegada escanejades i publicades al blog, les cedeixo definitivament a l'Ajuntament d'Alpens, perquè ens les guardin degudament.

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses